Mostra la font per a Zenit

{{vegeu|el terme astronòmic|FC Zenit Sant Petersburg}}
[[Fitxer:Emisferi celesti.svg|miniatura|El zenit i el nadir sobre l'[[esfera celeste]]. En beix, el pla de l'horitzó astronòmic; en blau clar l'hemisferi celeste visible (superior), en blau fosc l'invisible (inferior); C és el centre de la Terra i de l'esfera celeste, i O és l'observador terrestre.]]
El '''zenit''' és el punt de la intersecció entre la [[vertical]] de l'observador i l'[[esfera celeste]] que queda per sobre de l'observador.<ref name=gec24>{{Ref-llibre|títol=Gran Enciclopèdia Catalana|volum= Volum 24|edició= Reimpressió d'octubre de 1992 |editorial=Gran Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona|any=1992 |pàgina=468 |isbn=84-7739-100-9 }}</ref> És a dir, si imaginem una [[recta]] que passa pel [[Centre (geometria)|centre]] de la [[Terra]] i per la nostra ubicació en la seva superfície, el zenit es troba sobre aquesta recta,<ref name=brit>{{ref-web |url=https://www.britannica.com/science/zenith-astronomy |títol=Zenith |consulta=22 octubre 2021 |obra= Encyclopædia Britannica|editor= Encyclopædia Britannica, Inc.|llengua= anglès}}</ref> situat exactament sobre el cap de l'observador.<ref name=diec2>{{diec|zenit}}</ref> En direcció contrària, just per sota de l'observador, es troba el [[nadir]], que seria el zenit per a un observador situat en un punt [[antípoda]] de la seva ubicació.<ref name=diec2/><ref name=brit/>

En el sistema de [[coordenades astronòmiques]] de tipus [[Coordenades horitzontals|horitzontal]], el zenit és el punt de la màxima altura possible, 90[[Grau sexagesimal|°]]. També hi ha el zenit geodèsic, que es defineix com el punt d'intersecció de la recta perpendicular a la superfície de l'[[El·lipsoide de referència|el·lipsoide terrestre]] amb l'hemisferi celeste situat sobre la posició de l'observador.<ref name=gec24/>

== Etimologia ==
[[Fitxer:Libro Primero del Astrolabio Redondo (Libros del saber de astronomía).jpg|esquerra|miniatura|Dibuix del ''Libro primero del astrolabio redondo'', [[Alfons X de Castella]] (1277).]]
El mot «zenit» és un [[arabisme]] que prové dels llibres d'astronomia d'[[Alfons X de Castella]]. L'[[ètim]] àrab era سمت ''samt'', plural سموت ''sumüt'' que significa ‘direcció’, i en l'expressió سمت الرأس ''samt al-ra's'' literalment ‘la direcció del cap’, era el terme astronòmic que es referia a un punt de l'[[hemisferi celeste]] que corresponia a un altre de la superfície terrestre en direcció vertical. Del plural ااسموت ''al-sumüt'', amb article, s'adaptà el terme astronòmic «[[azimut]]» i del singular سمت الرأس ''samt al-ra's'' s'abrevià, en principi,<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Estudios de la Universidad de Cádiz ofrecidos a la memoria del profesor Braulio Justel Calabozo|url=https://www.worldcat.org/title/ocm40913353|editorial=Universidad de Cádiz, Servicio de Publicaciones|data=1998|lloc=Cádiz|isbn=978-84-7786-414-1|cognom=Bustamante Costa|nom=J.|pàgines=13-24|capítol=Algunos aspectos de las interferencias léxicas árabes en las lenguas de Europa}}</ref> com a *''çemt'' i de la grafia castellana del {{segle|XIII}} que canvià la ''ç'' per la ''z'', passà a ''*zemt''.<ref>{{GDLC|zenit|consulta=22 octubre 2021}}</ref> Posteriorment, es confongué la ''m'' amb el dígraf ''ni'', i es llegí ''zenit'', que, malgrat era un error per culpa d'una confusió gràfica, resultava de pronunciació més habitual en les llengües derivades del llatí, que no l'estrany grup consonant ''mt''. D'aquesta manera es propagà a les diferents llengües europees: castellà i gallec ''cenit'', italià i polonès ''zenit'', portuguès ''zénite'', francès ''zénith'', anglès i basc ''zenith'', alemany ''Zenith'' o grec ςενίθ.<ref name=":0" />

== Posició d'un estel ==
En el [[Coordenades horitzontals|sistema de coordenades horitzontal]], els punts de referència d'un observador a l'hora de situar un estel són el zenit i l'horitzó. Per a determinar la posició d'un estel, primer s'ha de mesurar la seva [[Altura (astronomia)|altura]] <math>h</math>(l'angle que forma l'estel amb l'horitzó seguint el [[cercle màxim]] que passa per l'estel i el zenit), o bé la [[distància zenital]], dita també coaltura <math>z</math>,<ref name=":1">UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. ''Diccionari de física'' [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) <https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149></ref> que és l'angle que forma la posició de l'estel amb el zenit. L'altura és un angle comprès entre 0° i 90°, per tant, la relació entre l'altura i la coaltura és:[[Fitxer:Horizontal coordinate system 2.svg|miniatura|Sistema de [[coordenades horitzontals]]. En verd l'[[Altura (astronomia)|altura]], en vermell l'angle [[Azimut|azimutal]] (en aquest cas des del sud).]]

<math display="block">h + z = 90^\circ</math>

Seguidament, ha de determinar-se l'angle [[Azimut|azimutal]], en el pla de l'horitzó, comptat des del punt cardinal nord o sud fins a la vertical d'un astre.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Oster|nom=L.|títol=Astronomía moderna|data=2021|editorial=Reverte|isbn=9788429190632}}</ref>

Un [[meridià celeste]] és un [[cercle màxim]] de l'[[esfera celeste]] que conté els dos [[Pol celeste|pols celestes]]. Pel zenit i pel nadir d'un observador hi passa el meridià del lloc, i equival a la projecció del corresponent [[meridià terrestre]] de l'observador sobre l'esfera celeste.<ref name=":1" />

== Pas del Sol pel zenit ==
Aproximadament el 21 de març i el 22 de setembre ([[equinocci]] de primavera i de tardor) el [[Sol]] té [[Declinació (astronomia)|declinació]] nul·la, està situat a l'[[equador celeste]], de manera que per a tots els observadors a l'equador terrestre el Sol arribarà a la posició més alta, duta culminació, en el zenit de l'observador. El 21 de juny aproximadament ([[solstici]] d'estiu), el Sol té una declinació igual a la inclinació de l'eix de rotació de la Terra respecte de l'[[eclíptica]]. En aquest moment el Sol culminarà en el zenit pels observadors situats al [[tròpic de Càncer]]. De la mateixa manera el Sol culminarà al zenit per a tots els observadors situats al [[tròpic de Capricorn]] el dia 21 de desembre, aproximadament (solstici d'hivern).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Marco Soler|nom=E.|títol=Astronomia fonamental|edició=2a|data=2008|editorial=Universitat de València|cognom2=Martínez|nom2=V. J|cognom3=Miralles|nom3=J.A.}}</ref>

=== Pous de zenit ===
Per a comprovar de forma precisa si el sol es troba en el zenit, és possible observar un raig que passi per un forat pel bocal d'un pou segons una direcció vertical. Assenyalant el fons d'un pou.<ref name="e833">{{cite book | last=Dehouve | first=D. | title=El imaginario de los números entre los antiguos mexicanos | publisher=Centro de estudios mexicanos y centroamericanos | series=Etnohistoria | year=2021 | isbn=979-10-365-6513-7 | url=https://books.google.cat/books?id=1ZtREAAAQBAJ&pg=PA82 | language=es | access-date=2024-05-28 | page=82}}</ref> [[Eratòstenes]] aprofità la diferència d’angle del sol situat en el zenit a Siena —actual [[Assuan]]— (el raig anava vertical al fons del pou) i una localitat situada més al nord, [[Alexandria]], per calcular el radi de la Terra.<ref name="b120">{{cite book | last=Galadí-Enríquez | first=D. | last2=Martínez | first2=V.J. | last3=Soler | first3=E.M. | last4=Miralles | first4=J.A. | title=Astronomía fundamental | publisher=Universidad de València Servicio de Publicaciones | series=Colección educación: Materials | year=2005 | isbn=978-84-370-6104-7 | url=https://books.google.cat/books?id=n6VvcTAODNQC&pg=PA29 | language=es | access-date=2024-05-28 | page=29}}</ref>

== Altres usos ==
Hi ha [[Periscopi|periscopis]] especials, per a [[Submarí|submarins]], destinats a observar el zenit. S’anomenen altiscopis.<ref name="y778">{{cite book | last=Navy | first=U.S. | title=The Fleet Type Submarine Periscope Manual | publisher=Periscope Film, LLC | year=2008 | isbn=978-1-935327-60-8 | url=https://books.google.cat/books?id=dVMOAgAAQBAJ&pg=PA7 | access-date=2024-05-28 | page=7}}</ref><ref name="k445">{{cite book | last=Campbell | first=D.E. | last2=Chant | first2=S.J. | title=Patent Log: Innovative Patents that Advanced the United States Navy | publisher=Lulu.com | year=2012 | isbn=978-1-105-62562-6 | url=https://books.google.cat/books?id=vYr8AwAAQBAJ&pg=PA197 | access-date=2024-05-28 | page=197}}</ref><ref name="w380">{{cite book | title=Manual of the Bureau of Construction and Repair, 1922 | publisher=U.S. Government Printing Office | year=1922 | url=https://books.google.cat/books?id=ggtrE9Hmah8C&pg=PA112 | access-date=2024-05-28 | page=112}}</ref>

Natural o artificial, la llum zenital es projecta verticalment des d'un punt superior.<ref name="f915">{{cite book | last=Portillo | first=R. | title=El teatro en tus manos: iniciación a la práctica escénica | publisher=Editorial Complutense | series=sin colección | year=1995 | isbn=978-84-89365-06-3 | url=https://books.google.cat/books?id=_XLG44MbBA4C&pg=PA144 | language=es | access-date=2024-05-28 | page=144}}</ref> [[Joan Pich i Pon]], en una de les seves piquiponades famoses, parlava de «llum genital».<ref name="r796">{{cite book | last=Albaigès | first=J.M. | title=Quin tip de riure!... Antologia de disbarats | publisher=Pagès Editors | year=2010 | isbn=978-84-9779-927-0 | url=https://books.google.cat/books?id=oYUwDgAAQBAJ&pg=PT4 | language=ro | access-date=2024-05-28 | page=4}}</ref>

== Referències ==
{{referències}}

[[Categoria:Sistema de coordenades celestes]]