Mostra la font per a Zhang Heng

{{Nom xinès|[[Zhang (cognom)|Zhang]]}}
{{Infotaula persona
| nom = Zhang Heng<br><small>{{lang|zh|張衡}}</small>
| residencia = [[Nanyang]], [[Luoyang]]
| ocupacio = [[Astronomia]], [[matemàtiques]], [[sismologia]], [[hidràulica]], [[geografia]], [[etnografia]], [[enginyeria mecànica]], [[calendari xinès|ciència calendàrica]], [[metafísica]], [[poesia]]
| conegut_per = [[Sismòmetre]], [[esfera armil·lar]] [[Hidràulica|d'aigua]], [[Nombre π|càlcul de pi]], [[shi (poesia)|poesia]], [[Forma de l'Univers|model de l'univers]], teoria de l'[[eclipsi lunar]] i [[eclipsi solar|solar]]
| religio = [[Daoisme]], [[religió tradicional xinesa]]
}}
'''Zhang Heng''' ({{zh-stp|t=張衡|s=张衡|p=Zhāng Héng|w=Chang Heng}}; [[78]]-[[139]] [[Era Comuna|EC]]) va ser un [[astrònom]], [[matemàtic]], [[inventor]], [[geògraf]], [[Història de la cartografia#Xina|cartògraf]], [[artista]], [[poeta]], [[estadista]], i [[Literatura|estudiós literari]] [[xinès]] originari de [[Nanyang]], [[Henan]]. Va viure durant la [[Dinastia Han#Dinastia Han Oriental|Dinastia Han Oriental]] ([[25]]-[[220]] EC) de la [[Història de la Xina|història xinesa]]. Va ser educat a les ciutats capitals de [[Luoyang]] i [[Chang'an]], i va començar la seva carrera com un funcionari de menor importància a Nanyang. Finalment, va esdevenir Cap Astrònom, Prefecte de Comandants per Carruatges Oficials, i llavors Membre de Palau a la cort imperial. Les seves postures inflexibles sobre algunes qüestions històriques i de calendari van portar a Zhang ser considerat una figura polèmica, el qual li va impedir esdevenir un historiador oficial de la cort. La seva rivalitat política amb els [[eunucs]] del palau durant el regnat de l'[[Emperador Shun de Han|Emperador Shun]] (r. 125–144) va portar a la seva decisió de retirar-se de la cort central per servir com a administrador de Hejian, a [[Hebei]]. Ell va tornar de la seva casa a Nanyang per un breu període, abans de ser cridat per servir a la capital, una vegada més en el [[138]]. Ell transí allí un any més tard, en el [[139]] EC. Pel {{segle|II|s}} [[Era comuna|EC]] es creu que inventà el primer sismògraf ''Didong Yi'',<ref name=smithsonianchannel>{{ref-web|url= http://www.smithsonianchannel.com/shows/the-re-inventors/earthquake-detector/782/136018|títol=The Re-Inventors: Earthquake Detector|obra=Smithsonian Channel}}</ref> i hi ha investigadors que en dubten de la veracitat o exactitud d'açò.<ref name=ciic>{{ref-notícia|títol=China Resurrects World's Earliest Seismograph|publicació=China Internet Information Center|url= http://www.china.org.cn/english/scitech/131762.htm| consulta=25 maig 2015|data=13 de juny de 2013|agència=Xinhua News Agency|citació=Others hold that all the replicas are just reconstructed from our guess and imagination rather than from our true knowledge as to how the real device used to look like. A few Western scholars even contend Zhang Heng's device was lost because it was never a reality.}}</ref>

Zhang Heng va començar la seva carrera com assistent civil menor a Nanyang. Eventualment, va esdevenir Astrònom en Cap, Prefecte dels Grans Mestres per als Carros Oficials, i després ecom assistent de palau a la cort imperial. La seva postura intransigent en qüestions històriques i calendàriques va portar a convertir-se en una figura polèmica, impedint l'augment a la categoria de Gran Historiador. La seva rivalitat política amb els [[eunucs]] de palau durant el regnat de l'[[Emperador Shun de Han|Emperador Shun]] (r. 125–144) va portar a la seva decisió de retirar-se de la cort central per servir com a administrador de [[Hejian]] a [[Hebei]]. Zhang va tornar a casa a Nanyang per un curt temps, abans de ser demanat a servir a la capital un cop més en 138. Allà va morir un any després, en 139.

Zhang va aplicar els seus coneixements de mecànica i engranatges en diverses de les seves invencions. Va inventar, per primera vegada, l'[[esfera armil·lar]] d'[[Hidràulica|accionament hidràulic]] per assistir l'observació astronòmica;{{sfn|Needham|1986b|p=30}} va millorar el flux d'entrada del [[rellotge d'aigua]] mitjançant l'addició d'un altre tanc;{{sfn|Needham|1986b|p=479|loc=Nota al peu de pàgina e}} i va inventar el primer [[sismòmetre]] del món, que discernia la [[Punt cardinal|direcció cardinal]] d'un [[terratrèmol]] a una distància de 500 km.{{sfn|Needham|1986b|p=30}}<ref name="wright 2001 66">Wright (2001), 66</ref><ref name="huang 1997 64">Huang (1997), 64</ref> Ell va millorar els càlculs anteriors xinesos de [[Nombre π|pi]]. A més de documentar unes 2.500 estrelles en el seu extens [[catàleg estel·lar]], Zhang també postula teories sobre la [[Lluna]] i la seva relació al [[Sol]]: específicament, va discutir l'esfericitat de la Lluna, la seva il·luminació reflectida per la llum solar en una cara i la [[fase lunar|natura oculta]] de l'altre, i l'explicació dels [[eclipsis]] [[eclipsi solar|solar]] i [[eclipsi lunar|lunar]]. La seva poesia ''[[fu (poesia)|fu]]'' (rapsòdia) i ''[[shi (poesia)|shi]]'' va ser reconeguda en el seu temps, estudiada i analitzada pels escriptors xinesos posteriors. Zhang va rebre molts honors pòstums per la seva erudició i enginy; alguns erudits moderns han comparat el seu treball en astronomia al del grecoromà [[Ptolemeu]] (AD 86–161).

== Joventut ==
[[Fitxer:Painted figures on a lacquer basket, Eastern Han Dynasty2.jpg|miniatura|Una escena del segle II pintada en [[laca]] en un quadre que mostra la cistella de personatges famosos de la història de la Xina que eren convertits en [[pietat filial]]: Zhang Heng va arribar a ser molt versat en una edat primerenca dels [[cinc clàssics|clàssics xinesos]] i la [[filosofia xinesa|filosofia]] de la Xina en temps anteriors.]]
Nascut en el poble de [[Xi'e]] a [[Comandat de Nanyang]] (al nord de la moderna [[Nanyang|ciutat de Nanyang]] a la [[províncies de la Xina|província]] [[Henan]]), Zhang Heng provenia d'una família distingida, però no gaire rica.<ref name="crespigny 2007 1049"/><ref name="xiao knechtges 1996 397">Xiao and Knechtges (1996), 397</ref><ref name="yan 2007 127">Yan (2007), 127</ref> El seu avi Zhang Kan havia estat governador d'un [[Comandància|comandament]] i un dels líders que van donar suport a la restauració de la [[Dinastia Han|Han]] per l'[[Guangwu de Han|Emperador Guangwu]] (r. 25–57), després de la mort de l'usurpador [[Wang Mang]] de [[Dinastia Xin|Xin]] (AD 9–23).<ref name="crespigny 2007 1049">Crespigny (2007), 1049</ref><ref name="xiao knechtges 1996 398"/><ref name="asiapac 2004 120">Asiapac (2004), 120</ref><ref name="loewe 1968 105">Loewe (1968), 105</ref> Als deu anys, el pare de Zhang va morir, deixant-lo a la cura de la seva mare i la seva àvia.<ref name="asiapac 2004 120"/> Un consumat escriptor en la seva joventut, Zhang va sortir de casa l'any 95 per prosseguir els seus estudis a les [[capitals de la Xina|capitals]] de [[Chang'an]] i [[Luoyang]].<ref name="crespigny 2007 1049"/> Mentre viatja a Luoyang, Zhang va passar per una [[font termal]] prop de la [[Muntanya Li]] i li va dedicar un dels seus primers [[Fu (poesia)|poemes ''fu'']].<ref name="neinhauser 1986 211">Neinhauser et al. (1986), 211</ref> Aquest treball, titulat "''Fu'' en les fonts termals" (''Wēnquán fù'' 溫泉賦), descriu la multitud de persones que assisteixen a les aigües termals, que més tard es va fer famós com les "[[aigües termals de Huaqing]]", un refugi favorit de la concubina imperial [[Yang Guifei]] durant la [[dinastia Tang]].<ref name="fraser371">Fraser (2014): 371</ref> Després d'estudiar durant alguns anys a [[Taixue]] de Luoyang, va ser versat en els [[Clàssic xinès|clàssics]] i amistats amb diverses persones notables, entre ells el matemàtic i cal·lígraf [[Cui Yuan (Han Dynasty)|Cui Yuan]] (78–143), l'oficial i comentarista filosòfic [[Ma Rong]] (79–166), i el filòsof [[Wang Fu (filòsof)|Wang Fu]] (78–163).<ref name="crespigny 2007 1049"/><ref name="yan 2007 127"/> Les autoritats governamentals van oferir cites a Zhang en diverses oficines, incloent una important posició com un dels [[Tres Excel·lències|Secretaries Imperials]], però, ell va actuar amb modèstia i va declinar.<ref name="crespigny 2007 1049"/><ref name="neinhauser 1986 211"/> Als vint-i-tres anys, va tornar a casa amb el títol "Officer of Merit in Nanyang", servint com el mestre de documents sota l'administració del Governador [[Bao De]] (a l'oficina entre 103–111).<ref name="crespigny 2007 1049"/><ref name="yan 2007 127"/><ref name="xiao knechtges 1996 398"/> Com se'l va acusar de compondre inscripcions i cants pel governador, ell va guanyar experiència en la redacció de documents oficials.<ref name="xiao knechtges 1996 398"/> Com Oficial al Mèrit en la comandància, també va ser responsable de cites locals per a oficina i va rebre recomanacions a la capital per a un càrrec més alt.<ref name="crespigny 2007 1229">Crespigny (2007), 1229</ref> Va passar gran part del seu temps component [[rapsòdia|rapsòdies]] a les capitals. Quan Bao De se li va demanar que anés a la capital en 111 per servir com a ministre de finances, Zhang va continuar la seva obra literària a la casa de Xi'e.<ref name="crespigny 2007 1049"/><ref name="xiao knechtges 1996 398"/><ref name="neinhauser 1986 211"/> Zhang Heng va començar els seus estudis d'astronomia a l'edat dels trenta i va començar a publicar les seves obres en [[astronomia xinesa|astronomia]] i [[matemàtica xinesa|matemàtiques]].<ref name="xiao knechtges 1996 398"/>

== Carrera oficial ==
En 112, Zhang va ser convocat a la cort de l'[[An de Han|Emperador An]] (r. 106–125), que va sentir de les seves habilitat en matemàtiques.<ref name="xiao knechtges 1996 398"/> Va estar nominat a servir a la capital, Zhang va ser escortat amb carro—un símbol de la seva distinció oficial a Luoyang, on ell va esdevenir treballador pel [[Tres Excel·lències|Secretariat Imperial]].<ref name="crespigny 2007 1049"/><ref name="xiao knechtges 1996 398"/> Va ser promogut per a Cap d'Astrònoms per a la cort, servint el seu primer mandat entre 115 i 120 sota l'Emperador An i el seu segon en l'emperador successor entre 126 i 132.<ref name="xiao knechtges 1996 398"/> Com a Cap d'Astrònoms, Zhang va ser un subordinat del Ministre de Cerimònies, un del [[Nou Ministres]] encapçalats just per sota de les Tres Excel·lències.<ref name="crespigny 2007 1222">Crespigny (2007), 1222</ref> A més va realitzar observacions del cel relacionades amb els presagis, preparant el calendari, i informant quins dies eren propicis i quins dolents, Zhang també va estar al càrrec d'una prova literària avançada per a tots els candidats al Secretariat Imperial i el [[Censurat]], ambdues institucions necessitaven que els seus membres coneguessin almenys 9.000 [[caràcters xinesos|caràcters]] i tots els principals estils d'escriptura.<ref name="crespigny 2007 1222"/><ref>Bielenstein (1980), 9 & 19</ref> Sota l'Emperador An, Zhang també va servir com a Prefecte dels Majors dels Carruatges Oficials sota el Ministeri de Guàrdia, a canvi de rebre [[memorials al tron]] (assaigs formals en política i administració) així també com a nominacions per a cites oficials.<ref name="crespigny 2007 1049 1223">Crespigny (2007), 1049 & 1223</ref><ref name="yan 2007 128"/>

[[Fitxer:Cernuschi Museum 20060812 068.jpg|miniatura|esquerra|Una figura d'un cavaller de [[terracota]] de Han de l'Oest amb vestit tradicional i barret. Com a Cap d'Astrònoms, Zhang Heng va guanyar un salari fixe i unes 600 fanegues de gra (que eren commutats a pagaments en [[monedes xineses|moneda de divises]] o sacs de [[seda]]), i així ell podia portar un tipus específic de roba, en un carruatge personalitzat i portar un emblema únic per remarcar el seu estat en la jerarquia oficial.<ref name="crespigny 2007 1050"/><ref>Loewe (1968), 38–39 & 42</ref>]]

Quan l'oficial del govern Dan Song va proposar el [[calendari xinès]] per ser reformat en 123 per adoptar uns certs [[llibres apòcrifs|ensenyament apòcrif]], Zhang es va oposar a la idea. Ell va considerar que els ensenyaments seria qüestionats i introduiria errors.<ref name="crespigny 2007 1049"/> Altres van compartir l'opinió de Zhang i no es va alterar el calendari, tot i així Zhang va proposar que l'escriptura apòcrifa fos prohibida però va ser rebutjada.<ref name="crespigny 2007 1049"/> Els oficials Liu Zhen i Liu Taotu, membres d'un commitè per escriure la història dinàstica ''Dongguan Hanji'' ({{lang|zh|東觀漢記}}), buscaven permís de la cort per consultar a Zhang Heng.<ref name="crespigny 2007 1049"/> No obstant, Zhang va ser exclòs d'assistir al comitè a causa de les seves opinions controversistes de l'apòcrifa i la seva objecció de la relegació de l'[[Gengshi de Han|Emperador Gengshi]] (r. 23–25) en el paper de la restauració de la Dinastia Han com a menor de l'Emperador Guangwu.<ref name="crespigny 2007 1049 1050">Crespigny (2007), 1049–1050</ref><ref name="mansvelt-beck 1990 26">Mansvelt-Beck (1990), 26</ref> Liu Zhen i Liu Taotu van ser els únics historiadors aliats de Zhang a la cort, i després de les seves morts Zhang no va tenir més oportunitats per a la promoció a un prestigiós lloc de treball a la cort com a historiador.<ref name="crespigny 2007 1049 1050"/>

Malgrat el seu revés en la seva carrera oficial, Zhang va ser reelegit com a Cap d'Astrònoms el 126 després que l'[[Emperador Shun de Han]] (r. 125–144) va ascendir al tron.<ref name="crespigny 2007 1050"/><ref name="declercq 1998 65">Declercq (1998), 65</ref> El seu treball intensiu en el camp de l'astronomia va ser recompensat només amb rang i salari de 600 [[bushel]]s, o [[shi]], de gra (majoritàriament commutat a [[moneda xinesa|diners xinesos]] o sacs de [[seda]]).<ref name="crespigny 2007 1050"/><ref name="loewe 1968 42">Loewe (1968), 42</ref> Per posar aquesta xifra en context, en una jerarquia de vint files d'oficials, el funcionari de menor salari guanyava el rang i sou de 100 bushels i el funcionari més ben pagat guanyava 10.000 bushels durant els Han.<ref name="wang 1949 137">Wang (1949), 137</ref> El rang de 600 va ser el més baix que l'emperador podia nomenar directament a una posició del govern central; qualsevol funcionari de categoria inferior va ser supervisat per funcionaris centrals o provincials d'alt rang.<ref name="wang 1949 142">Wang (1949), 142 & 145</ref>

En 132, Zhang va introduir un intricat [[sismòmetre]] a la cort, que segons ell podria detectar la direcció cardinal precisa d'un [[terratrèmol]] llunyà.<ref name="minford lau 2002 307">Minford & Lau (2002), 307</ref> En una ocasió el seu dispositiu va indicar que un terratrèmol havia ocorregut al nord-oest. Com no hi havia tremolor perceptible a la capital, els seus enemics polítics van ser breument capaços d'assaborir el fracàs del seu dispositiu,<ref name="minford lau 2002 307"/> fins que un missatger va arribar poc després per informar que un terratrèmol havia passat entre 400 km i 500 km al nord-oest de Luoyang a la província de [[Gansu]].<ref name="minford lau 2002 307"/><ref name="balchin 2003 26 27">Balchin (2003), 26–27</ref><ref name="needham 1986 volume 3 627">Needham (1986), Volum 3, 627</ref><ref name="krebs 2003 31"/>

[[Fitxer:Pottery palace 1.JPG|miniatura|Una [[ceràmica xinesa|ceràmica]] en miniatura [[palau xinès|d'un palau]] fet durant la Dinastia Han; com a assistent de palau, Zhang Heng va tenir accés personal a l'Emperador Shun i el dret d'escortar-lo]]

Un any després que Zhang presentés el seu sismòmetre a la cort, es va demanar als funcionaris i candidats a presentar observacions sobre una sèrie de terratrèmols recents que podria interpretar com a signes de desgrat del Cel.<ref name="crespigny 2007 1050"/> Els antics xinesos veien les calamitats naturals com a càstigs cosmològics per les malifetes que van ser perpetrats pel governant xinès o els seus subordinats a la Terra. En el [[monument al tron|memorial]] de Zhang discutint les raons darrere d'aquests desastres naturals, va criticar el nou sistema de contractació de Zuo Xiong, que fixa l'edat dels candidats elegibles per al títol "Filial i incorrupte" als quaranta anys.<ref name="crespigny 2007 1050"/> El nou sistema també va transferir el poder de l'avaluació dels candidats a les Tres Excel·lències en comptes dels generals de la Casa, que per tradició va supervisar els assumptes dels cavallers de la cort.<ref name="crespigny 2007 1050"/> Tot i que el memorial de Zhang va ser rebutjat, la seva condició va ser significativament elevada poc després a Acompanyant de Palau, una posició que ell utilitza per influir en les decisions de l'emperador Shun.<ref name="yan 2007 128"/><ref name="crespigny 2007 1050"/> Amb aquesta nova posició de prestigi, Zhang va guanyar un sou de 2.000 bushels i tenia el dret d'acompanyar a l'emperador.<ref name="crespigny 2007 1225">Crespigny (2007), 1225</ref>

Com a Acompanyant de Palau de l'Emperador Shun, Zhang Heng va tractar de convèncer-lo que els [[eunucs]] de la cort representaven una amenaça per a la cort imperial. Zhang va assenyalar exemples específics d'intrigues cortesanes amb la implicació d'eunucs, i va convèncer a Shun que ell ha d'assumir una major autoritat i limitar la seva influència.<ref name="crespigny 2007 1050"/> Els eunucs van intentar difamar Zhang, que va respondre amb una rapsòdia ''fu'' anomenada "''Fu'' en Reflexionant sobre el Misteri", que descarrega la seva frustració.<ref name="fraser371"/> [[Rafe de Crespigny]] estableix que la rapsòdia de Zhang utilitza imatgeria similar al poema "[[Li Sao]]" de [[Qu Yuan]] (340–278 BC) i es va centrar en si els homes bons han de fugir del món corromput o romandre-hi virtuosos.<ref name="crespigny 2007 1050"/><ref name="neinhauser 1986 211 212">Neinhauser et al. (1986), 211–212</ref>
[[Fitxer:CMOC Treasures of Ancient China exhibit - pictorial brick depicting a courtyard scene.jpg|miniatura|Una tomba de maó del Han Oriental que representa el pati de la casa d'una família rica. Zhang va gaudir d'un breu període de jubilació a casa Xi'e, Nanyang, abans de ser cridat de nou a la capital, on va morir en 139.]]

== Literatura i poesia ==
{{VT|Literatura xinesa}}
[[Fitxer:QueenMotherOfTheWest-Earthenware-EasternHanDynasty-ROM-May8-08.png|miniatura|esquerra|Una figura de [[Pisa (ceràmica)|pisa]] del Han Oriental de [[Xiwangmu]]. Zhang va fantasiar amb ella a la seva "Rapsòdia en la contemplació del misteri" ({{lang|zh|思玄賦}}), però, els plaers de la carn i la [[immortalitat]] que podia oferir no era de manera temptadora suficient per influir en el seu cor que es va establir en altres llocs.<ref>Loewe (2005), 37</ref>]]
Mentre treballava per la cort central, Zhang Heng havia tingut accés a una varietat de materials escrits situats a l'Arxiu del Pavelló Oriental.<ref name="harper 1987 262">Harper (1987), 262</ref> Zhang va llegir moltes de les grans obres de la història en el seu dia i va afirmar que havia trobat deu casos en els ''[[Actes del Gran Historiador]]'' per [[Sima Qian]] (145–90 BC) i el ''[[Llibre de Han]]'' per [[Ban Gu]] (AD 32–92) diferien d'altres textos antics que va revisar.<ref name="crespigny 2007 1049"/><ref name="lu 1995 57">Lu (1995), 57</ref> El seu relat va ser preservat i es registra en el text del {{segle|V}} del ''[[Llibre de Han posterior]]'' per [[Fan Ye (historiador)|Fan Ye]] (398–445).<ref name="lu 1995 57"/> Les seves [[Rapsòdia (música)|rapsòdies]] i altres obres literàries mostren un profund coneixement dels textos clàssics, la [[filosofia xinesa]], i [[Vint-i-quatre historietes|historietes]].<ref name="crespigny 2007 1049"/> També va compilar un comentari sobre el ''Taixuan'' ({{lang|zh|太玄}}, "Gran Misteri") per l'autor [[taoisme|taoista]] [[Yang Xiong (autor)|Yang Xiong]] (53 BC–AD 18).<ref name="yan 2007 127"/><ref name="xiao knechtges 1996 398"/><ref name="crespigny 2007 1050"/>

[[Xiao Tong]] (501–531), un [[príncep de la corona]] de la [[Dinastia Liang]] (502–557), va immortalitzar diverses de les obres de Zhang en la seva antologia literària, les Seleccions de Literatura Refinada (Wen xuan 文選''). Les rapsòdies de Zhang ({{lang|zh|賦}}, ''[[fu]]'') inclouen "Rapsòdia Metròpoli de l'Oest" (西京賦), "Rapsòdia Metròpoli de l'Est" (東京賦), "Rapsòdia Metròpoli del Sud" (南都賦), "Rapsòdia en la contemplació del misteri" (思玄賦), i "[[Retorn al Camp (rapsòdia)|Rapsòdia sobre el Retorn als camps]]" (歸田賦).<ref name="lewis 2006 184">Lewis (2006), 184</ref> Aquests últims uneixen idees [[Taoisme|taoistes]] amb el [[Confucianisme]] i va ser un precursor de la posterior poesia xinesa de naturalesa metafísica, d'acord amb Liu Wu-chi.<ref name="liu 1990 54">Liu (1990), 54</ref> Un conjunt de quatre poemes lírics breus (''[[shi]]'' 詩) amb el títol de "Poemes lírics a Quatre Dolors" (四愁詩), també s'inclouen en el prefaci de Zhang. Aquest conjunt constitueix alguns dels primers heptasil·labics escrits en [[poesia xinesa]] ''shi''.<ref name="neinhauser 1986 212">Neinhauser et al. (1986), 212</ref><ref name="mair 2001 251">Mair (2001), 251</ref> Encara a Luoyang, Zhang es va inspirar per escriure la seva "Rapsòdia Metròpoli de l'Oest" i "Rapsòdia Metròpoli de l'Est", que es basava en "Rapsòdia en les dues capitals" per l'historiador Ban Gu.<ref name="crespigny 2007 1049"/> El treball de Zhang va ser similar a Ban, encara que aquest últim va elogiar plenament el règim de Han de l'Est contemporani, mentre que Zhang proporciona una advertència que podria patir la mateixa sort que la Dinastia Han Occidental si també es va reduir en un estat de decadència i depravació moral.<ref name="crespigny 2007 1049"/> Aquestes dues obres van satiritzar i criticar el que va veure com el luxe excessiu de les classes altes.<ref name="neinhauser 1986 211"/> En el "Rapsòdia de la Capital del Sud" de Zhang va commemorar la seva ciutat natal, Nanyang, llar del restaurador de la Dinastia Han, Guangwu.<ref name="crespigny 2007 1049"/>

[[Fitxer:Cernuschi Museum 20060812 069.jpg|miniatura|Una figura Han de [[terracotta]] d'una senyora que serveix. En la seva poesia, Zhang Heng va expressar la seva afinitat per les dones plenes de gràcia i encomiables. A més de ser un pintor, Zhang també va elaborar escultures de figurins similars.<ref name="yan 2007 128"/>]]

En el poema de Zhang Heng "Quatre Dolors", es lamenta que ell és incapaç de festejar una dona bella a causa de l'impediment de muntanyes, neus i rius.<ref name="xiao knechtges 1996 398"/><ref name="crespigny 2007 1050"/> Rafe de Crespigny, Tong Xiao, i David R. Knechtges afirmen que Zhang va escriure això com una insinuació fent al·lusió a la seva incapacitat per mantenir-se en contacte amb l'emperador, obstaculitzat pels rivals indignes i petits homes.<ref name="xiao knechtges 1996 398"/><ref name="crespigny 2007 1050">Crespigny (2007), 1050</ref> Aquest poema és un dels primers a la Xina per tenir set paraules per línia.<ref name="neinhauser 1986 212"/> En "Qautre Dolors" es llegeix:
{| cellpadding=5 style="font-size:90%; border-collapse:collapse; background-color:transparent; border-style:none; margin: 10px 10px;"
| width="15" valign=top | 
| align=left |
A Taishan queda la meva estimada núvia,<br>
Però Liangfu ens manté sempre a part;<br>
Mirant a l'est, trobo que les llàgrimes comencen.<br>
Ella em dona una espasa per al meu delit;<br>
Una de jade li dono com a recompensa.<br>
Estic perdut quan la perdo de vista;<br>
Per què hauria em preocupo tota la nit?<br>
| width="15" valign=bottom | 
|-
| colspan=3 |<div style="text-align: right;">Zhang Heng<ref name="st andrews"/></div>
|}

En un altre poema seu anomenat "Estabilitzant les Passions" (定情賦) — preservat en una enciclopèdia de la [[Dinastia Tang]] (618–907), però es fa referència anteriorment per [[Tao Yuanming|Tao Qian]] (365–427) en lloança del minimalisme líric de Zhang — Zhang mostra la seva admiració per una dona atractiva i exemplar.<ref name="hightower 1954 170 171"/> Aquest tipus més simple de poema ''fu'' influenciat en obres posteriors pel funcionari prominent i estudiós [[Cai Yong]] (132–192).<ref name="neinhauser 1986 212"/> Zhang va escriure:

{| cellpadding=5 style="font-size:90%; border-collapse:collapse; background-color:transparent; border-style:none; margin: 10px 10px;"
| width="15" valign=top | 
| align=left |
Ah, la bellesa casta d'aquesta dona seductora!<br>
Ella brilla amb els encants de flors i la cara que floreix.<br>
Ella és única entre totes les seves contemporànies.<br>
Ella és sense igual entre les seves companyes.<br>
| width="15" valign=bottom | 
|-
| colspan=3 | <div style="text-align: right;">Zhang Heng<ref name="hightower 1954 170 171">Hightower (1954), 170–171</ref></div>
|}
[[Fitxer:Earthenware architecture models, Eastern Han Dynasty, 4.JPG|miniatura|esquerra|Models de tombes de vigilants de torres del Han Oriental; el de l'esquerra hi ha ballesters al balcó superior. Zhang va escriure que els emperadors de Han Occidental van ser entretinguts per les exhibicions de tir amb arc des dels balcons de les torres al llarg del llac de Kunming de Chang'an.]]

Els llargs poemes lírics de Zhang també van revelar una gran quantitat d'informació sobre la trama urbana i la geografia bàsica. La seva rapsòdia "Senyor Basat en No Res" proporciona detalls sobre el terreny, palaus, parcs de caça, mercats i edificis prominents de [[Chang'an]], la capital de Han de l'Oest.<ref name="neinhauser 1986 211"/><ref name="lewis 2006 184"/> Com a exemple de la seva atenció als detalls, la seva rapsòdia a Nanyang va descriure jardins plens d'alls tendres, [[Brot de bambú|brots de bambú]] de l'estiu, porros de tardor, naps i raves d'hivern, [[perilla]], [[tetradium|evodia]], i el gingebre porpra.<ref>Knechtges (1997), 232</ref> L'escriptura de Zhang Heng confirma la mida del parc de caça imperial en els suburbis de Chang'an, com la seva estimació de la circumferència de la paret circumdant del parc està d'acord amb l'estimació de l'historiador Ban Gu de més o menys 400 ''[[Li (unitat)|li]]'' (un li en el temps de Han va ser igual a 415,8 m, fent de la circumferència de la paret del parc en 166.320 m).<ref>Schafer (1968), 372 (nota de peu 2)</ref> Conjuntament amb [[Sima Xiangru]] (179–117 BC), Zhang enumera una varietat d'animals i el joc de la caça que habita al parc, que es divideix en les parts nord i sud del parc d'acord amb el lloc on els animals havien vingut originalment de: [[Nord i sud de la Xina|nord o el sud de la Xina]].<ref>Schafer (1968), 329–330</ref> Una cosa similar a la descripció de Sima Xiangru, Zhang va descriure els emperadors Han Occidental i el seu entorn gaudint de passejades en vaixell, jocs aquàtics, pesca, i exhibicions de tir amb arc amb aus i altres animals amb fletxes de corda des de la part superior de [[:Fitxer:Earthenware architecture models, Eastern Han Dynasty, 1.JPG|torres altes]] al llarg del llac de Kunming de Chang'an.<ref name="bulling 1962 312">Bulling (1962), 312 & 314</ref> L'enfocament de l'escriptura de Zhang en llocs específics i els seus terrenys, la societat, la gent i els seus costums també es podria veure com els primers intents de categoritzaciço [[etnografia|etnogràfica]].<ref name="lewis 2006 238">Lewis (2006), 238</ref> En el seu poema "Xijing fu", Zhang mostra que ell estava al corrent de la nova religió estrangera de [[Budisme]], introduït a través de la [[Ruta de la Seda]], així com la llegenda del naixement de [[Gautama Buddha|Buddha]] amb la visió de l'[[elefant blanc]] aconseguint la concepció.<ref>Wu (1986), 271–272</ref> En la seva "Rapsòdia a la Metròpoli de l'Oest" (西京賦), Zhang va descriure els entreteniments de la cort com a ''juedi'' (角抵), una forma de lluita teatral acompanyat de música en què els participants envestien caps amb màscares de banya de bou.<ref name="loewe 1990 142 144">Loewe (1990), 142–144</ref>

[[Fitxer:Gentlemen in conversation, Eastern Han Dynasty.jpg|miniatura|Pintura en una tomba del Han Oriental de dos homes absorts en la conversa; el ''shelun'' de Zhang o el discurs hipotètic, que participen d'un diàleg escrit entre persones imaginàries o reals per demostrar com es pot portar una vida exemplar]]
En el seu "Responent a les Crítiques" (''Ying jian'' 應間), una obra com a model de "Justificació Contra el Ridícul" de [[Yang Xiong (autor)|Yang Xiong]],<ref>Fraser (2014): 370</ref> Zhang va ser un escriptor precoç i defensor del gènere literari xinès ''shelun'', o el discurs hipotètic. Els autors d'aquest gènere van crear un diàleg escrit entre ells i una persona imaginària (o un visitant humà del seu entorn o de l'associació); aquest últim planteja preguntes a l'autor sobre la manera de portar una vida reeixida.<ref name="declercq 1998 1-4">Declercq (1998), 1–4</ref> També va utilitzar com un mitjà per criticar-se a si mateix per no haver obtingut un alt càrrec, però arribant a la conclusió que la veritable mostra de cavaller amb virtut en comptes de la cobdícia pel poder.<ref name="crespigny 2007 1050"/> En aquest treball, Dominik Declercq afirma que la persona instant a Zhang per avançar en la seva carrera en un moment de la corrupció del govern molt probablement representat als eunucs o els parents poderosos de l'[[Liang Na|Emperadriu Liang]] (116–150) del [[Liang (cognom)|clan Liang]].<ref name="declercq 1998 65"/> Declercq assenyala que aquests dos grups haurien estat "ansiosos per saber si aquest famós erudit podria ser atret al seu costat", però Zhang va rebutjar de ple aquesta adaptació en declarar en aquesta peça de càrrega política de la literatura que la cerca de la virtut del cavaller triomfa sobre qualsevol desig del seu poder.<ref>Declercq (1998), 65–66</ref>

Zhang va escriure sobre les diverses històries d'amor dels emperadors insatisfets amb l'harem imperial, de sortir a la ciutat d'incògnit a buscar prostitutes. Això va ser vist com una crítica general dels emperadors de Han de l'Est i els seus favorits imperials, encoberts en la crítica d'anteriors emperadors del Han Occidental.<ref name="lewis 2006 184-185">Lewis (2006), 184–185</ref> A més de criticar els emperadors del Han Occidental de la decadència del luxe, Zhang també va assenyalar que el seu comportament i les cerimònies no s'ajustaven correctament amb les creences cícliques xineses al [[yin i yang]].<ref>Bulling (1962), 314–315</ref> En un poema criticant l'anterior dinastia Han de l'Oest, Zhang va escriure:

{| cellpadding=5 style="font-size:90%; border-collapse:collapse; background-color:transparent; border-style:none; margin: 10px 10px;"
| width="15" valign=top | 
| align=left |
Els que van guanyar aquest territori eren forts;<br>
Els que en depenien van suportar.<br>
Quan un corrent és llarg, la seva aigua no és fàcilment esgotada.<br>
Quan les arrels són profundes, no es podreixen fàcilment.<br>
Per tant, com l'extravagància i l'ostentació se'ls va donar curs,<br>
L'olor acre es va convertir cada vegada més efusiu.<br>
| width="15" valign=bottom | 
|-
| colspan=3 | <div style="text-align: right;">Zhang Heng<ref name="st andrews">[[Universitat de St Andrews]], Escòcia. (Desembre de 2003). [http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/Biographies/Zhang_Heng.html Zhang Heng]. Recuperat el 2007-03-21</ref></div>
|}

== Èxits en ciència i tecnologia ==
=== Astronomia i matemàtiques ===
{{vegeu també|Cronologia del càlcul de π}}
[[Fitxer:Su Song Star Map 2.JPG|miniatura|Mapa estel·lar [[Història de la tipografia de l'Àsia Oriental|imprès]] de [[Su Song]] (1020–1101) que mostra la projecció del pol sud]]
Durant segles els xinesos van aproximar el [[Nombre π]] a 3; [[Liu Xin]] (d. AD 23) havia fet el primer intent xinès conegut en un càlcul més precís de 3,1457,<ref>[http://books.google.cat/books?id=_1AsFyM0d84C 中西數學史的比較(1991), 44-47]</ref> però no hi ha cap registre que detalla el mètode que es fa servir per obtenir aquesta xifra.<ref name="needham 1986 volume 3 99 100">Needham (1986), Volum 3, 99–100</ref><ref name="arndt haenel lischka 2001 176"/> En el seu treball al voltant de 130,<ref name="needham 1986 volume 3 100">Needham (1986), Volum 3, 100</ref> Zhang Heng va comparar el cercle celeste al diàmetre de la Terra, proporcionant primer com a 736 i després com a 232, així com el càlcul de pi a 3,1724.<ref name="berggren borwein 2004 27">Berggren, Borwein & Borwein (2004), 27</ref> En els dies de Zhang, la proporció 4:3 se li va donar per a l'àrea d'un quadrat a la zona del seu cercle inscrit i el volum d'un cub i el volum de l'esfera inscrita també ha de ser 4²:3².<ref name="berggren borwein 2004 27"/> A la fórmula, amb D com a diàmetre i V com a volum, D<sup>3</sup>:V = 16:9 o V=<math>\tfrac{9}{16}</math>D<sup>3</sup>; Zhang es va adonar que el valor per al diàmetre en aquesta fórmula no era exacta, i va assenyalar la discrepància com el valor donat per la relació.<ref name="arndt haenel lischka 2001 176">Arndt, Haenel, & Lischka (2001), 176</ref><ref name="berggren borwein 2004 27"/> Zhang després va intentar posar remei a això mitjançant la modificació de la fórmula amb un addicional <math>\tfrac{1}{16}</math>D<sup>3</sup>, per tant V=<math>\tfrac{9}{16}</math>D<sup>3</sup> + <math>\tfrac{1}{16}</math>D<sup>3</sup> = <math>\tfrac{5}{8}</math>D<sup>3</sup>.<ref name="berggren borwein 2004 27"/> Amb la relació del [[volum]] del cub de l'esfera inscrita en 8:5, la relació implícita de l'àrea del quadrat per al cercle és √<span style = "text-decoration:overline">8</span>:√<span style = "text-decoration:overline">5</span>.<ref name="berggren borwein 2004 27"/><ref name="arndt haenel lischka 2001 177">Arndt, Haenel, & Lischka (2001), 177</ref> D'aquesta fórmula, Zhang calcula pi com l'[[arrel quadrada]] de 10 (o aproximadament 3,162).<ref name="yan 2007 128">Yan (2007), 128</ref><ref name="crespigny 2007 1050"/><ref name="berggren borwein 2004 27"/><ref name="arndt haenel lischka 2001 177"/><ref name="wilson 2001 16">Wilson (2001), 16</ref> Zhang també calcula pi com <math>\tfrac{730}{232}</math> = 3,1466 en el seu llibre ''Ling Xian'' (靈憲).<ref>[http://www.edp.ust.hk/previous/math/history/3/3_7.htm Education Development Program of the Hong Kong University of Science and Technology]</ref> En el {{segle|III}}, [[Liu Hui]] havia fet el càlcul més precís amb el seu [[algoritme π de Liu Hui|algoritme π]], cosa que li va permetre obtenir el valor de 3,14159.<ref name="needham 1986 volume 3 100 101">Needham (1986), Volum 3, 100–101</ref> Més tard, [[Zu Chongzhi]] (429–500) va [[Milü|aproximar-se a pi]] en <math>\tfrac{355}{113}</math> o 3,141592, el càlcul més exacte de pi que aconseguirien els antics xinesos.<ref>Berggren, Borwein & Borwein (2004), 20 & 24–26</ref>

[[Fitxer:Mawangdui silk banner from tomb no1.jpg|miniatura|Una bandera xinesa de [[seda]] de la Dinastia Han de l'Oest d'una tomba del segle II a.C. a [[Mawangdui]]; aquesta bandera funerària mostra una lluna platejada a la part superior esquerra i el sol a la part superior dreta, les seves corresponents representacions cosmològiques del gripau i el corb.]]
En la seva publicació de 120 dC anomenat ''La Constitució Espiritual de l'Univers'' (靈憲, ''Ling Xian'', lit. "Model Sublim"),<ref name="crespigny 2007 1050"/><ref>Fraser (2014): 374</ref> Zhang Heng va teoritzar que l'univers era com un ou "tan rodó com una piloteta de [[ballesta]]" amb les estrelles a la closca i la Terra com el centre del rovell.<ref name="huang 1997 64"/><ref name="balchin 2003 27"/> Aquesta teoria de l'univers és congruent amb el [[model geocèntric]] en contraposició al [[Heliocentrisme|model heliocèntric]]. Tot i que en els antics [[Període dels Regnes Combatents (Xina)|Regnes Combatents]] (403–221 aC), els astrònoms xinesos [[Shi Shen]] i [[Gan De]] van compilar el primer [[catàleg d'estrelles]] en el {{segle|IV|-}}; no obstant això, Zhang va catalogar 2.500 estrelles que va col·locar en una categoria "altament brillants" (els xinesos van estimar un total de 14.000), i va reconèixer 124 constel·lacions.<ref name="crespigny 2007 1050"/><ref name="balchin 2003 27">Balchin (2003), 27</ref> En comparació, aquest catàleg d'estrelles va incloure moltes més estrelles que els 850 documentats per l'astrònom grec [[Hiparc de Nicea|Hiparc]] (c. 190–c.120 aC) al seu catàleg, i més que [[Claudi Ptolemeu|Ptolemeu]] (AD 83–161), que va catalogar més de 1.000.<ref name="jones 1991 1">Jones (1991), 1</ref> Zhang va r la teoria de la "influència de radiació" per explicar els eclipsis [[eclipse solar|solar]] i [[eclipse lunar|lunar]], una teoria que es va oposar [[Wang Chong]] (AD 27–97).<ref name="needham 1986 volume 3 411 413">Needham (1986), Volum 3, 411–413</ref> En el ''Ling Xian'', Zhang va escriure:

<blockquote>El Sol és com el foc i la Lluna com l'aigua. El foc dona la llum i l'aigua la reflecteix. Per tant, la brillantor de la lluna es produeix a partir de la radiació del Sol, i la foscor de la Lluna es deu a (la llum de) el sol està obstruïda. El costat que mira cap al Sol està completament il·luminat, i el costat que està lluny és fosc. Els planetes (així com la Lluna) tenen la naturalesa de l'aigua i reflecteixen la llum. La llum vessant des del Sol no sempre arriba a la lluna a causa de l'obstrucció de la mateixa terra—això es diu 'an-xu', un eclipse lunar. Quan succeeix (un efecte similar) amb un planeta (en diem) una ocultació; quan la Lluna passa a través de (el camí del Sol), llavors hi ha un eclipsi solar.<ref name="needham 1986 volume 3 414">Needham (1986), Volum 3, 414</ref></blockquote>

Zhang Heng va veure aquests fenòmens astronòmics en termes sobrenaturals. Els signes dels cometes, eclipsis i moviments dels cossos celestes podrien ser tots interpretats per ell com a guies celestials sobre com dur a terme els assumptes d'Estat.<ref name="crespigny 2007 1050"/> Els escriptors contemporanis també van escriure sobre els eclipsis i l'esfericitat dels cossos celestes. El [[teoria de la música|teòric de la música]] i matemàtic [[Jing Fang]] (78–37 aC) va escriure sobre la forma esfèrica del Sol i la Lluna mentre es discuteix els eclipsis:

<blockquote>La Lluna i els planetes són Yin; tenen forma però sense llum. Només la reben quan el sol els il·lumina. Els antics amos consideraven el Sol tan rodona com una bala de ballesta, i van pensar que la Lluna tenia la naturalesa d'un mirall. Alguns d'ells van reconèixer la Lluna també com una bola. Les parts de la Lluna que el Sol il·lumina tenen un aspecte brillant, les parts que no, romanen fosques.<ref name="needham 1986 volume 3 227">Needham (1986), Volum 3, 227</ref></blockquote>

La teoria postulada per Zhang i Jing va ser da pels científics premoderns posteriors com [[Shen Kuo]] (1031–1095), que es va expandir en el raonament de per què el Sol i la Lluna eren esfèrics.<ref name="needham 1986 volume 3 415 416">Needham (1986), Volum 3, 415–416</ref>

=== Tanc extra per l'entrada de clepsidra ===
[[Fitxer:Guardians of Day and Night, Han Dynasty.jpg|miniatura|Pintures de [[rajola]] de la Dinastia Han; sent conscients del temps, els xinesos creien en [[Mitologia xinesa|esperits guardians]] de les divisions del dia i la nit, com aquests dos guardians aquí representen de les 11 de la nit a la 1 del matí (esquerra) i de 5 a les 7 del matí (dreta)]]
El flux de sortida de [[clepsidra]] es va utilitzar com a dispositiu de cronometratge a la Xina des de la [[Dinastia Shang]] (c. 1600–c. 1050 aC), i certament per la [[Dinastia Zhou]] (1122–256 aC).<ref name="needham 1986 volume 4 part 2 479">Needham (1986), Volum 4, Part 2, 479</ref> La clepsidra d'entrada amb una vareta indicadora en una carrossa havia estat coneguda a la Xina des del començament de la dinastia Han en 202 aC i havia substituït el tipus de sortida.<ref name="needham 1986 volume 4 part 2 479"/> Els [[xinesos Han]] van observar el problema de la caiguda del [[cap de pressió]] en el dipòsit, que alentia el cronometratge del dispositiu com el recipient de flux d'entrada s'omplia.<ref name="needham 1986 volume 4 part 2 479"/> Zhang Heng va ser el primer a abordar aquest problema, indicat en els seus escrits de 117, mitjançant l'addició d'un dipòsit de compensació addicional entre el dipòsit i el recipient d'entrada.{{sfn|Needham|1986b|p=479|loc=Nota al peu de pàgina e}}<ref name="crespigny 2007 1050"/> Zhang també va muntar dues estatuetes d'un immortal xinès i un guàrdia celestial a la part superior de l'entrada de clepsidra, els dos que guiarien la vareta indicadora amb la mà esquerra i assenyalar les graduacions amb la seva dreta.<ref name="needham 1986 volume 4 part 2 164">Needham (1986), Volum 4, Part 2, 164</ref> Joseph Needham assenyala que això era potser l'ancestre de tots [[rellotge que marca les hores|rellotges que marquen amb sons les hores]] que es troba en els rellotges mecànics en el {{segle|VIII}}, però assenyala que aquestes figures en realitat no es mouen com a figuretes de rellotge marcador o que soni les hores.<ref name="needham 1986 volume 4 part 2 164"/> Molts tancs de compensació addicionals s'afegirien a clepsidres posteriors en la tradició de Zhang Heng. En 610 els enginyers Geng Xun i Yuwen Kai de la [[Dinastia Sui]] (581–618) van elaborar una [[romana]] desigual capaç de fer ajustaments estacionals en la càrrega de pressió del dipòsit de compensació, de manera que pogués controlar el flux d'aigua per a diferents longituds de dia i nit durant l'any.<ref name="needham 1986 volume 4 part 2 480">Needham (1986), Volum 4, Part 2, 480</ref> Zhang va esmentar un "coll del Drac de Jade", que en temps posteriors significava un sifó.<ref name="needham 1986 volume 3 320">Needham (1986), Volum 3, 320</ref> Ell va descriure sobre les carrosses i les varetes indicadores de l'entrada de clepsidra de la següent manera:

<blockquote>Atuells de bronze es fan i es col·loquen un a sobre de l'altre en diferents nivells; estan plens d'aigua pura. Cada un té a la part inferior una petita obertura en la forma d'un 'coll del Drac de Jade'. El degoteig de l'aigua (des de dalt) entra en dos receptors de flux d'entrada (alternativament), sent a la nit el de l'esquerra i la dreta per al dia. A les cobertes de cadascun (receptor entrada) hi ha petites estatuetes de fosa en bronze daurat; l'esquerra (nit) és un immortal i el dret (dies) és un policia. Aquestes figures guien la vareta indicadora (lit. fletxa) amb la mà esquerra, i indicar les graduacions amb la mà dreta, donant així el temps.<ref name="needham 1986 volume 3 320"/></blockquote>

=== Esfera armil·lar d'aigua ===
[[Fitxer:Clock Tower from Su Song's Book desmear.JPG|miniatura|El diagrama original de la [[torre de rellotge]] de [[Su Song]] (1020–1101), mostrant una [[esfera armil·lar]] alimentada per una [[roda d'aigua]], un mecanisme d'[[escapament]], i una [[transmissió per cadena]]]]

Zhang Heng és la primera persona que sap que té una [[potència motriu]] hidràulica aplicada (p.e. utilitzant una [[roda hidràulica]] i una [[clepsidra]]) per fer girar una [[esfera armil·lar]], un instrument astronòmic que representa l'[[esfera celestial]].<ref name="needham 1986 volume 4 part 2 30">Needham (1986), Volum 4, Part 2, 30</ref><ref name="morton 2005 70">Morton (2005), 70</ref><ref name="loewe 1968 107">Loewe (1968), 107</ref> L'astrònom grec [[Eratòstenes]] (276–194 aC) va inventar la primera esfera armil·lar en 255 aC. L'esfera armil·lar xinesa va ser totalment desenvolupada en 52 aC, amb l'afegiment de l'astrònom Geng Shouchang d'un anell equatorial inseparable.<ref name="needham 1986 volume 3 343">Needham (1986), Volum 3, 343</ref> En AD 84 els astrònoms Fu An i Jia Kui van afegir l'anell de l'eclíptica, i, finalment, Zhang Heng afegeix els anells de l'horitzó i dels meridians.<ref name="crespigny 2007 1050"/><ref name="needham 1986 volume 3 343"/> Aquesta invenció es descriu i s'atribueix a Zhang en les citacions de Hsu Chen i Li Shan, fent referència al seu llibre ''Lou Shui Chuan Hun Thien I Chieh'' (Aparells per a la rotació d'una esfera armil·lar amb aigua de clepsidra). És probable que no era un llibre real de Zhang, però sí un capítol del seu ''Hun I'' o ''Hun I Thu Chu'', escrit en 117 AD.<ref name="needham 1965 volume 4 part 1 486">Needham (1965), Volum 4, Part 1, 486</ref> La seva armil·lar d'accionament hidràulic va influir en el disseny dels rellotges posteriors d'aigua de la Xina i va portar al descobriment del mecanisme d'[[escapament]] pel {{segle|VIII}}.<ref name="needham 1986 volume 4 part 2 532"/> L'historiador [[Joseph Needham]] (1900–1995) declara:

<blockquote>Quins van ser els factors que condueixen al primer rellotge d'escapament a la Xina? El cap de la tradició que porta a Yi Xing (AD 725) va ser, per descomptat, la successió dels 'pre-rellotges' que havia començat amb Zhang Heng al voltant de 125. La raó ha estat donat per creure que aquesta potència aplicada servia per alentir el moviment de gir de les esferes armilares computacionals i globus celestes per mitjà d'una roda hidràulica utilitzant el degoteig clepsidra, que de manera intermitent exerceix la força d'una orelleta per actuar sobre les dents d'una roda en un eix polar. Zhang Heng al seu torn havia compost aquesta disposició mitjançant la unió dels anells armil·lars dels seus predecessors en l'esfera armil·lar equatorial, i combinant-ho amb els principis dels molins d'aigua i els martells hidràulics que s'havien sigut tan estesos en la cultura xinesa al segle anterior.<ref name="needham 1986 volume 4 part 2 532">Needham (1986), Volum 4, Part 2, 532</ref></blockquote>

Zhang no va iniciar la tradició xinesa d'[[enginyeria hidràulica]], que va començar a mitjans de la dinastia Zhou (c. {{segle|VI|-}}), a través del treball dels enginyers com [[Sunshu Ao]] i [[Ximen Bao]].<ref name="needham 1986 volume 4 part 3 271">Needham (1986), Volum 4, Part 3, 271</ref> El contemporani de Zhang, [[Du Shi]], (d. AD 38) va ser el primer a aplicar la força motriu de rodes hidràuliques per operar les [[manxa|manxes]] d'un [[alt forn]] per fer [[Lingot d'alt forn|lingots de ferro]], i el [[cubilot]] per fer [[ferro colat]].<ref name="needham 1986 volume 4 part 2 370">Needham (1986), Volum 4, Part 2, 370</ref><ref>Wagner (2001), 75–76</ref> Zhang va proporcionar una valuosa descripció de la seva esfera armil·lar d'accionament hidràulic en el tractat de 125, declarant:

<blockquote>L'anell equatorial va al voltant de la panxa de l'esfera armil·lar de 91 i 5/19 (graus) de distància des del pol. El cercle de l'eclíptica també gira al voltant del ventre de l'instrument en un angle de 24 (graus) amb l'equador. Així, en el solstici d'estiu l'eclíptica és de 67 (graus) i una fracció de distància des del pol, mentre que en el solstici d'hivern és de 115 (graus) i una fracció de distància. Per tant, (els punts), on l'eclíptica i l'equador es creuen de donar les distàncies polars del nord dels equinoccis de primavera i tardor. Però ara (s'ha registrat que) l'equinocci de primavera és de 90 i 1/4 (graus) de distància des del pol, i l'equinocci de tardor és el 92 i 1/4 (graus) de distància. La xifra anterior s'adopta només perquè està d'acord (amb els resultats obtinguts) pel mètode de mesurament d'ombres del sol solsticials que es concreta en el calendari Xia (Dinastia).<ref name="needham 1986 volume 3 355-356">Needham (1986), Volum 3, 355–356</ref></blockquote>

Esfera armilar d'accionament hidràulic de Zhang Heng va tenir efectes profunds en l'astronomia xinesa i l'enginyeria mecànica en les generacions posteriors. El seu model i el seu complex ús d'arts influenciats en gran manera els instruments d'accionament hidràulic dels astrònoms posteriors com [[Yi Xing]] (683–727), [[Zhang Sixun]] (fl. segle X), [[Su Song]] (1020–1101), [[Guo Shoujing]] (1231–1316), i molts altres. Les esferes armil·lars d'aigua a l'estil de Zhang Heng es van utilitzar en les eres dels [[Tres Regnes]] (220–280) i la [[Dinastia Jin (265–420)|Dinastia Jin]] (265–420), però, el disseny era temporalment fora d'ús entre 317 i 418, a causa de les invasions del nòmades del nord de [[Xiongnu]].<ref name="needham 1986 volume 4 part 2 483">Needham (1986), Volum 4, Part 2, 483</ref> Els antics instruments de Zhang Heng van ser recuperats en 418, quan l'[[Emperador Wu de Liu Song]] (r. 420–422) va capturar l'antiga capital de Chang'an. Encara que segueix intacta, les marques de graduació i les representacions de les estrelles, la lluna, el sol i els planetes estaven bastant desgastades pel temps i l'òxid.<ref name="needham 1986 volume 4 part 2 483"/> En 436, l'emperador va ordenar Qian Luozhi, el Secretari de l'Oficina de l'Astronomia i Calendari, per recrear el dispositiu de Zhang, que se les va arreglar per fer-ho amb èxit.<ref name="needham 1986 volume 4 part 2 483"/> El globus celeste d'accionament hidràulic de Qian estava encara en ús en l'era de la dinastia Liang (502–557), i els models successius d'esferes armil·lars d'accionament hidràulic van ser dissenyats en dinasties posteriors.<ref name="needham 1986 volume 4 part 2 483"/>

=== Sismògraf de Zhang ===
[[Fitxer:EastHanSeismograph.JPG|miniatura|Una rèplica del [[sismòmetre]] de Zhang Heng, el ''Houfeng didong yi'', en el [[Chabot Space & Science Center]] de Oakland, Califòrnia]]

En els temps antics, els xinesos estaven preocupats amb la força destructiva dels terratrèmols. Va ser registrat en ''Registres del Gran Historiador'' de Sima Qia en 91 aC que en 780 aC un terratrèmol havia estat prou potent com per desviar els cursos de tres rius.<ref name="needham 1986 volume 3 624"/> No se sabia durant l'època en què els terratrèmols eren causats pel desplaçament de [[plaques tectòniques]] en l'escorça terrestre; en canvi, el poble de l'antiga dinastia Zhou explicaven que les pertorbacions era el [[yin i yang]] còsmic, juntament amb el descontentament del Cel amb els actes negatius comesos (o les queixes comunes ignorades del poble) per la dinastia governant actual.<ref name="needham 1986 volume 3 624">Needham (1986), Volum 3, 624</ref> Aquestes teories van ser en última instància, derivades de l'antic text de ''[[I Ching|Yijing]]'' (Llibre dels Canvis), en el seu cinquantè primer hexagrama.<ref name="needham 1986 volume 3 625">Needham (1986), Volum 3, 625</ref> Hi havia altres teories primerenques sobre terratrèmols, desenvolupades a l'[[antiga Grècia]]. [[Anaxàgores]] (c. 500–428 BC) creia que eren causats per l'excés d'aigua prop de la superfície de l'escorça de la Terra en els seus buits; [[Demòcrit]] (c. 460–370 BC) va creure que la saturació de la terra amb l'aigua ho havia causat; [[Anaxímenes de Milet|Anaxímenes]] (c. 585–c. 525 BC) va creure que eren el resultat de peces massives de la Terra que cauen en els buits cavernosos a causa de la sequera; i [[Aristòtil]] (384–322 BC) creia que eren causats per la inestabilitat del vapor (''pneuma'') causada per l'assecat de la humitat de la Terra pels rajos del Sol.<ref name="needham 1986 volume 3 625"/>

Durant la dinastia Han, molts estudiosos—incloent Zhang Heng—van creure en els "[[oracle]]s dels vents".<ref>Loewe (1988), 509, 513, 515</ref> Aquests oracles de l'ocult observen la direcció, força, 
i el moment dels vents, a especular sobre l'operació del cosmos i de predir esdeveniments a la Terra.<ref name="loewe 1988 509">Loewe (1988), 509</ref> Aquestes idees van influir en l'opinió de Zhang Heng de la causa dels terratrèmols. A contrapèl de les teories anteriors proposades pels seus col·legues xinesos i contemporanis grecs, Zhang Heng creia que els terratrèmols eren causats pel vent i l'aire, així va escriure:

{{citació|La principal causa del terratrèmol és l'aire, un element que de manera natural canvia i passa d'un lloc a un altre. Sempre que no s'agiti, s'oculta en un espai buit, on reposa innocentment, donant problemes als objectes al seu voltant. Però qualsevol causa pot venir des de fora que, o el comprimeix i el condueix a un espai estret ... i quan l'oportunitat d'escapar es talla, llavors 'Amb el profund murmuri de la muntanya rugeix al voltant de les seves fronteres', que després de molt maltractament que desallotja i la llança a la part alta, creixent més fort com més fort l'obstacle amb el qual s'ha sostingut.<ref name="needham 1986 volume 3 626"/>}}

En 132, Zhang Heng va presentar a la corta de Han el que molts historiadors consideren que és la seva invenció més impressionant, el primer [[sismòmetre]]. Va ser anomenat "penell de terratrèmol" (''houfeng didongyi'' 候風地動儀, lit. instrument per mesurar els vents estacionals i els moviments de la Terra),<ref>Fraser (2014): 375</ref> i era capaç de determinar gairebé la direcció (de vuit direccions) d'on provenia el terratrèmol.<ref name="crespigny 2007 1050"/><ref name="morton 2005 70"/> Segons el ''[[Llibre de Han tardà]]'' (compilat per [[Fan Ye (historiador)|Fan Ye]] en el segle V), el dispositiu en forma d'urna de bronze, amb un pèndol que oscil·la a l'interior, va ser capaç de detectar la direcció d'un terratrèmol a centenars de quilòmetres de distància.<ref name="needham 1986 volume 4 part 2 484">Neehdam (1986), Volum 4, Part 2, 484</ref><ref name="loewe 1968 106">Loewe (1968), 106</ref> Això era essencial pel govern de Han en l'enviament d'ajuda ràpida i socors a les regions devastades per aquest desastre natural.<ref name="wright 2001 66"/><ref>Needham (1986), Volum 4, Part 2, 484; Needham (1986), Volum 3, 632</ref><ref name="dillon 1998 378"/> El ''Llibre de Han tardà'' registres que, en una ocasió, el dispositiu de Zhang va ser accionat, encara que cap observador havia notat cap pertorbació sísmica; diversos dies després va arribar un missatger des de l'oest i va reportar que un terratrèmol havia tingut lloc a Longxi (actual [[Província de Gansu]]), la mateixa direcció que el dispositiu de Zhang havia indicat i, per tant, la cort es va veure obligada a admetre de l'eficàcia del dispositiu.<ref>Fraser (2014): 376</ref>

Per indicar la direcció d'un terratrèmol distant, el dispositiu de Zhang feia deixar caure una bola de bronze d'una de vuit projeccions amb càmera d'aire en forma de caps de drac; la pilota queia a la boca d'un corresponent objecte de metall en forma de gripau, cadascun representant una direcció com la d'una [[rosa dels vents]].<ref>Needham (1986), Volum 3, 627–628</ref> El dispositiu tenia vuit braços mòbils (per a totes les vuit direccions) connectats amb manetes que tenen mecanismes de captura a la perifèria.<ref name="needham 1986 volume 3 629"/> Quan es disparava, una palanca i un cigonyal d'angle aixeca un cap de drac i allibera una pilota que havia estat da per la mandíbula inferior del cap del drac.<ref name="needham 1986 volume 3 629"/> El dispositiu també inclou un passador vertical que passa a través d'una ranura a la maneta, un dispositiu de captura, un pivot en una projecció, un cabestrell del pèndol, un accessori per al cabestrell, i una barra horitzontal suportant el pèndol.<ref name="needham 1986 volume 3 629">Needham (1986), Volum 3, 629</ref> Wang Zhenduo (王振鐸) va argumentar que la tecnologia de l'era Han de l'Est era prou sofisticada com per produir un dispositiu d'aquest tipus, com s'evidencia per palanques i manetes contemporànies utilitzades en altres dispositius com ara desencadenants de ballesta.<ref name="needham 1986 volume 3 630">Needham (1986), Volum 3, 630</ref>

[[Fitxer:Akitsune Imamura.jpg|miniatura|esquerra|El sismòleg japonès [[Akitsune Imamura]], que va reconstruir el sismògraf de Zhang Heng el 1939 mentre treballava a la [[Universitat de Tòquio]]]]
La Xina de períodes posteriors va ser capaç de reinventar el sismòmetre de Zhang. Entre ells, el matemàtic i agrimensor del {{segle|VI}} [[Xindu Fang]] de la [[Qi septentrional|Dinastia Qi septentrional]] (550–577) i l'astrònom i matemàtic [[Lin Xiaogong]] de la [[dinastia Sui]] (581–618).<ref name="needham 1986 volume 3 632 633">Needham (1986), Volum 3, 632–633</ref> Zhang, Xindu Fang i Lin Xiaogong van rebre patrocini imperial pels seus serveis en l'artesania de dispositius per a la cort.<ref name="needham 1986 volume 3 633">Needham (1986), Volum 3, 633</ref> En l'època de la [[dinastia Yuan]] (1271–1368), es va reconèixer que tots els dispositius prèviament realitzats van ser preservats, a excepció del sismòmetre.<ref name="needham 1986 volume 3 633 634">Needham (1986), Volum 3, 633–634</ref> Això va ser discutit per l'estudiós Zhou Mi al voltant del 1290, que va comentar que els llibres de Xindu Fang i Lin Xiaogong detallant els seus dispositius sismològics ja era impossible de trobar.<ref name="needham 1986 volume 3 633 634"/> Horwitz, Kreitner, i Needham especulen si els sismògrafs de la [[dinastia Tang]] (618–907) van ser traslladats al [[Japó]] contemporani; segons Needham, "han estat descrits instruments de tipus aparentment tradicional en què un pèndol transporta passadors que es projecten en moltes direccions i és capaç de perforar un cilindre de paper al voltant."<ref name="needham 1986 volume 3 635">Needham (1986), Volum 3, 635</ref>

Hong-sen Yan estableix que les rèpliques modernes del dispositiu de Zhang no han aconseguit arribar al nivell de precisió i sensibilitat que es descriu en els registres històrics xinesos.<ref name="yan 2007 131">Yan (2007), 131</ref> Wang Zhenduo va presentar dos models diferents del sismòmetre basats en antigues descripcions del dispositiu de Zhang.<ref name="yan 2007 131 132">Yan (2007), 131–132</ref> En la reconstrucció de 1936, el pilar central (''du zhu'') del dispositiu va ser d'un pèndol suspès que actua com un sensor de moviment, mentre que el pilar central del seu segon model de 1963 va ser un [[pèndol invertit]].<ref name="yan 2007 131 132"/> Segons Needham, mentre treballava en l'Observatori Sismològic de la [[Universitat de Tòquio]] el 1939, [[Akitsune Imamura]] i Hagiwara van fer una reconstrucció del model de Zhang.<ref name="needham 1986 volume 3 630"/><ref name="yan 2007 132">Yan (2007), 132</ref> Mentre que fou John Milne i Wang Zhenduo qui sostenien des del principi que el "pilar central" de Zhang era un pèndol suspès, Imamura fou el primer a proposar un model invertit.<ref name="needham 1986 volume 3 628 630">Needham (1986), Volume 3, 628 & 630</ref> Va sostenir que el xoc transversal hauria rendit de manera ineficaç el mecanisme d'immobilització de Wang, ja que no hi hauria impedit el moviment addicional que podria colpejar les altres boles fora de la seva posició.<ref name="needham 1986 volume 3 630"/> El 13 de juny de 2005, sismòlegs xinesos actuals van anunciar que havien creat amb èxit una rèplica de l'instrument.<ref>[[People's Daily|People's Daily Online]] (June 13, 2005). [http://english.people.com.cn/200506/13/eng20050613_189957.html China resurrects world's earliest seismograph]. Retrieved on 2005-06-13</ref>

Anthony J. Barbieri-Low, un Professor d'Història de la Xina Antiga a la [[Universitat de Califòrnia, Santa Barbara]], cita Zhang Heng com un dels diversos alts funcionaris de Han de l'Est que es dedicaven a l'artesania que tradicionalment s'havia reservat per als artesans (''gong'' 工), com l'enginyeria mecànica.<ref>Barbieri-Low (2007), 201–203</ref> Barbieri-Low especula que Zhang només va dissenyar el seu sismòmetre, però en realitat no va fabricar el mateix dispositiu. Afirma que el més probable és que ha estat fabricat pels artesans encarregats per Zhang.<ref name="barbieri low 2007 204">Barbieri-Low (2007), 204</ref> Ell va escriure: "Zhang Heng va ser un oficial de moderat alt rang i no es podia esbrinar si el ''gong'' va ser fabricat pels artesans i els esclaus del govern. El més probable, va treballar en col·laboració amb treballadors professionals i fabricants de motlles en els tallers imperials."<ref name="barbieri low 2007 204"/>

=== Cartografia ===
[[Fitxer:Western Han Mawangdui Silk Map.JPG|miniatura|Un mapa de [[seda]] primitiu del Han occidental (202 BC – AD 9) trobat en la tomba 3 de [[Mawangdui]], que representa el Regne de [[Changsha]] i el Regne de [[Nanyue]] al sud de la Xina (Atenció: la direcció al sud s'orienta a la part superior, al nord a la part inferior).]]

El [[Història de la cartografia#Xina|cartògraf]] i oficial de les [[Cao Wei|dinasties Wei]] (220–265) i [[Dinastia Jin (265-420)|Jin]] (265–420) [[Pei Xiu]] (224–271) va ser el primer a la Xina a descriure completament la [[malla de referència]] geomètrica per als mapes que van permetre mesures precises [[Escala (mapa)|utilitzant una escala graduada]], així com l'[[elevació]] topogràfica.<ref>Needham (1986), Volum 3, 538–540</ref><ref name="hsu 1993 97">Hsu (1993), 97</ref> No obstant això, la creació de mapes a la Xina havia existit des d'almenys el {{segle|IV|-}} amb els mapes de l'[[Qin (estat)|estat de Qin]] trobats a [[Gansu]] el 1986.<ref>Hsu (1993), 90</ref> Va assenyalar amb exactitud els cursos dels rius serpentejants i va familiaritzar la distància a escala que havien s'havia conegut des de les dinasties [[Dinastia Qin|Qin]] i Han, respectivament, com s'evidencia pels seus mapes existents, mentre que l'ús d'una [[gràfic de gelosia|malla]] rectangular s'havia conegut a la Xina des de la dinastia Han.<ref name="needham 1986 volume 3 106 107">Needham (1986), Volum 3, 106–107</ref><ref name="hsu 1993 90 97">Hsu (1993), 90 & 97</ref> L'historiador Howard Nelson assenyala que, encara que les referències del treball de Zhang Heng en la cartografia no són gaire serioses, hi ha àmplia evidència escrita que Pei Xiu va derivar la utilització de la referència de la malla rectangular a partir dels mapes de Zhang Heng.<ref name="nelson 1974 359">Nelson (1974), 359</ref> Rafe de Crespigny afirma que va ser Zhang que va establir el sistema de malla rectangular a la cartografia xinesa.<ref name="crespigny 2007 1050"/> Needham assenyala que el títol del seu llibre ''Flying Bird Calendar'' pot haver estat un error, i que el llibre està titulat amb més precisió com a ''Bird's Eye Map''.<ref name="needham 1959 volume 3 538">Needham (1959), Volume 3, 538. "the title may have referred to a Bird's Eye Map ... that Chang Heng occupied himself with map-making is sure ... a physical geograph map was presented by him"</ref> L'historiador Florian C. Reiter observa que la narrativa de Zhang en "Guitian fu" conté una frase aplaudint els mapes i documents de [[Confuci]] de la dinastia Zhou, que Reiter suggereix els mapes (''tu'') en un mateix nivell d'importància amb els documents (''shu'').<ref>Reiter (1990), 320</ref> Està documentat que el mapa de geografia física es va presentar per primera vegada per Zhang Heng en 116 aC, anomenat ''Ti Hsing Thu''.<ref name="needham 1959 volume 3 538"/>

=== Hodòmetre i el carro que assenyala al sud ===
Zhang Heng sovint se li atribueix la invenció del primer [[hodòmetre]],<ref name="yan 2007 128"/><ref name="balchin 2003 27"/> un èxit també atribuït a [[Arquímedes]] (c. 287–212 BC) i [[Heró d'Alexandria]] (fl. AD 10–70). Dispositius similars van ser utilitzats pels [[Antiga Roma|romans]] i els imperis Han xinesos en el mateix període. En el {{segle|III}}, els xinesos havien anomenat el dispositiu com a ''ji li gu che'', o carro tambor de recollida de "[[li (unitat)|li]]" (el mesurament modern de li = 500 m/1640 ft).<ref name="needham 1986 volume 4 281">Needham (1986), Volum 4, 281</ref>

[[Fitxer:Han dynasty odometer cart.jpg|miniatura|esquerra|Carro d'[[hodòmetre]] d'un fresc de pedra d'una tomba de l'Est de la dinastia Han, c. 125]]
Els texts xinesos antics descriuen les funcions del carro mecànic; després de travessar un li, una figura de fusta accionada mecànicament que colpeja un tambor, i després de deu li havia estat cobert, una altra figura de fusta colpejava un gong o una campana amb el seu braç d'accionament mecànic.<ref name="needham 1986 volume 4 281"/> No obstant això, no hi ha evidència que suggereixi que la invenció de l'hodòmetre va ser un procés gradual en la dinastia Han de la Xina que es va centrar al voltant de la cort de "huang men" (p.e. eunucs de palau, funcionaris, assistents i familiars, actors, acròbates, etc.) que van seguir la processó musical del "carro de tambor" reial.<ref name="needham 1986 volume 4 283">Needham (1986), Volum 4, 283</ref> S'especula que en algun moment durant el {{segle|I|-}} el batre de tambors i gongs va ser impulsat mecànicament per la rotació de les rodes.<ref name="needham 1986 volume 4 283"/> Aquest podria haver estat realment el disseny de [[Luoxia Hong]] (c. 110 BC), però, almenys 125 carros hodòmetre mecànics coneguts, com es representa en un mural de la tomba de Xiao Tang Shan.<ref name="needham 1986 volume 4 283"/>

El [[carro assenyalador al sud]] va ser un altre dispositiu mecànic acreditat a Zhang Heng.<ref name="yan 2007 128"/> Era un vehicle brúixola no magnètic amb la forma d'un carro de dues rodes. Els [[diferencial (dispositiu mecànic)|engranatges diferencials]] impulsats per les rodes del carro van permetre una estatueta de fusta (en la forma d'un ministre d'Estat xinès) perquè apunti al sud constantment, d'aquí el seu nom. Els registres de ''Song Shu'' (c. AD 500) diuen que Zhang Heng va reinventar-lo d'un model utilitzat en l'època de la dinastia Zhou, però el col·lapse violent de la dinastia Han, lamentablement, no va permetre que es conservés. Fos o no Zhang Heng qui va inventar-lo, [[Ma Jun]] (200–265) va aconseguir crear el carro al segle següent.<ref name="needham 1986 volume 4 part 2 40">Needham (1986), Volum 4, Part 2, 40</ref>

== Llegat ==
=== Ciència i tecnologia ===
[[Fitxer:Astrology della Robbia OPA Florence.jpg|miniatura|Un marbre [[Florència|florentí]] de [[Ptolemeu]] (86–161), que va crear una teoria de l'univers centrada en la Terra que els estudiosos Jin Guantao, Fan Hongye, i Liu Qingfeng comparen amb la teoria de Zhang Heng publicada en 125<ref name="jin fan liu 1996 170"/>]]

Les invencions mecàniques de Zhang Heng van ser influenciades més tard per inventors xinesos com Yi Xing, Zhang Sixun, Su Song, i Guo Shoujing. Su Song va nomenar directament l'esfera armil·lar d'aigua de Zhang com a inspiració per la seva [[torre de rellotge]] del {{segle|XI}}.<ref name="needham 1986 volume 4 part 2 466">Needham (1986), Volum 4, Part 2, 466</ref> El model còsmic de nou punts del Cel corresponent amb nou regions de la terra concebuts en la tasca de l'erudit i funcionari [[Chen Hongmou]] (1696–1771) van seguir en la tradició del llibre de Zhang ''Spiritual Constitution of the Universe''.<ref name="rowe 2001 88">Rowe (2001), 88</ref> El sismòleg John Milne, que va crear el sismògraf modern el 1876 juntament amb Thomas Gray i [[James Alfred Ewing|James A. Ewing]] a l'[[Imperial College of Engineering]] a [[Tòquio]], va comentar el 1886 les contribucions de Zhang Heng a la [[sismologia]].<ref name="needham 1986 volume 3 626">Needham (1986), Volum 3, 626</ref><ref name="yan 2007 124">Yan (2007), 124</ref> L'historiador Joseph Needham va emfatitzar les seves contribucions a la tecnologia xinesa premoderna, afirmant que Zhang va observar fins i tot en el seu dia per ser capaç de "fer que tres rodes girin com si fossin una."<ref name="needham 1986 volume 4 85">Needham (1986), Volum 4, 85–86</ref> Més d'un estudiós ha descrit Zhang com a [[erudit]].<ref name="yan 2007 127"/><ref name="krebs 2003 31">Krebs (2003), 31</ref><ref name="mair 2001 251"/><ref name="dillon 1998 378">Dillon (1998), 378</ref> No obstant això, alguns experts també assenyalen que l'escriptura de Zhang manca de teories científiques concretes.<ref name="jin fan liu 1996 170">Jin, Fan, and Liu (1996), 170</ref> Comparant Zhang amb el seu contemporani, Ptolemeu (83–161) de l'[[Història de l'Egipte romana|Egipte romana]], Jin Guantao, Fan Hongye, i Liu Qingfeng afirmen:

::Sobre la base de les teories dels seus predecessors, Zhang Heng va desenvolupar sistemàticament la teoria de l'esfera celeste. Un armil·lar construït sobre la base de la seva hipòtesi té una notable similitud amb la teoria geocèntrica de Ptolemeu. No obstant, Zhang Heng no va proposar definitivament un model teòric com el geocèntric de Ptolemeu. És sorprenent que el model celestial de Zhang Heng havia fet era gairebé un model físic de la teoria geocèntrica de Ptolemeu. Només un pas separa el globus celeste de la teoria centrada en la Terra, però els astrònoms xinesos mai van prendre aquest pas.

::Aquí podem veure la importància de la funció d'exemple de l'estructura científica primitiva. Per tal d'utilitzar el sistema de la geometria euclidiana com un model per al desenvolupament de la teoria astronòmica, Ptolemeu primer va haver de seleccionar les hipòtesis que podrien servir com axiomes. Ell, naturalment, havia considerat el moviment circular com a fonamental i després utilitza el moviment circular de deferents i epicicles en la seva teoria centrada en la Terra. Tot i que Zhang Heng entén que el sol, la lluna i els planetes es mouen en cercles, però no tenia un model per a una teoria lògicament estructurada i així no va poder establir una teoria astronòmica. L'astronomia xinesa estava més interessada en l'extracció de les característiques algebraiques del moviment planetari (és a dir, la longitud dels períodes cíclics) per establir teories astronòmiques. Per tant, l'astronomia es va reduir a operacions aritmètiques, amb l'extracció de múltiples i divisors comuns a partir dels moviments cíclics observats dels cossos celestes.<ref name="jin fan liu 1996 170"/>

=== Literatura poètica ===
La poesia de Zhang va ser molt llegit durant la seva vida i després de la seva mort. A més de la recopilació de Xiao Tong esmentat anteriorment, la [[Eastern Wu]] oficial [[Xue Zong]] (d. 237) va escriure comentaris sobre els poemes de Zhang "Dongjing fu" i "Xijing fu".<ref>Cutter (1984), 11 (footnote 61), 15, (footnote 80), 26 (footnote 141)</ref> El poeta influent Tao Qian va escriure que admirava la poesia de Zhang Heng per la seva "dicció extravagant amb l'objectiu de simplicitat", pel que fa a la tranquil·litat percebuda i la rectitud que correlacionen amb el llenguatge simple però eficaç del poeta.<ref>Yim-tze (1989), 63</ref> Tao va escriure que tan Zhang Heng com Cai Yong "van evitar el llenguatge inflat, apuntant principalment a la simplicitat", i afegint que les seves "obres comencen per donar una lliure expressió a les seves fantasies, però acaben amb una nota de tranquil·litat, que serveix admirablement per frenar la naturalesa indisciplinada i apassionada".<ref name="hightower 1954 169 170">Hightower (1954), 169–170</ref>

=== Honors pòstums ===
Zhang se li va atorgar grans honors en vida i en la mort. El filòsof i poeta [[Fu Xuan]] (217–278) de les dinasties [[Cao Wei|Wei]] i [[Jin Dynasty (265–420)|Jin]] una vegada havia lamentat en un assaig sobre el fet que Zhang Heng mai va ser col·locat en el [[Nou Ministeris|Ministeri d'Obres Públiques]]. Va escriure molt favorable a Zhang i l'enginyer mecànic del {{segle|III}} Ma Jun, Fu Xuan va escriure, "Cap d'ells va ser alguna vegada un funcionari del Ministeri d'Obres Públiques, i els seus enginys no es van beneficiar del món. Quan (les autoritats) van utilitzar personal sense tenir en compte el talent especial, i l'abandonament dels genis—això no és odiós i desastrós?"<ref name="needham 1986 volume 4 42">Needham (1986), Volum 4, 42</ref>

En honor dels èxits de Zhang en la ciència i la tecnologia, el seu amic Cui Ziyu (Cui Yuan) va escriure una inscripció commemorativa en la seva tomba, que s'ha conservat en el ''Guwen yuan''.<ref name="xiao knechtges 1996 398">Xiao & Knechtges (1996), 398</ref> Cui va declarar, "els càlculs matemàtics de Zhang Heng van eliminar (els enigmes) del cel i la terra. Les seves invencions van ser comparables fins i tot a les de l'Autor del Canvi. L'excel·lència del seu talent i l'esplendor del seu art es comparava com dels déus."<ref name="needham 1986 volume 3 359">Needham (1986), Volum 3, 359</ref> El funcionari de menor rang Xiahou Zhan (243–291) de la dinastia Wei va fer una inscripció per la seva pròpia estela commemorativa per ser col·locada en la tomba de Zhang Heng. Així deia: "Des que els senyors han compost els textos literaris, cap ha estat tan hàbil com el Mestre [Zhang Heng] en triar tan bé les seves paraules ... si només els morts poguessin despertar, oh llavors podria recórrer a ell com a professor!"<ref name="declercq 1998 247">Declercq (1998), 247</ref>

Hi ha diverses coses que porten el nom de Zhang en els temps moderns, incloent el cràter lunar [[Chang Heng (cràter)|Chang Heng]],<ref>''Lunar Names Proposed'', 290</ref> l'asteroide [[1802 Zhang Heng]],<ref name="schmadel 2003 144">Schmadel (2003), 144</ref> i el mineral [[Zhanghengita]].

== Vegeu també ==
* [[Fu (poesia)]]

== Notes ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
{{refbegin}}
* Arndt, Jörg, and Christoph Haenel. (2001). ''Pi Unleashed''. Translated by Catriona and David Lischka. Berlin: Springer. {{ISBN|3-540-66572-2}}.
* Asiapac Editorial. (2004). ''Origins of Chinese Science and Technology''. Translated by Yang Liping and Y.N. Han. Singapore: Asiapac Books Pte. Ltd. {{ISBN|981-229-376-0}}.
* Balchin, Jon. (2003). ''Science: 100 Scientists Who Changed the World''. New York: Enchanted Lion Books. {{ISBN|1-59270-017-9}}.
* Barbieri-Low, Anthony J. (2007). ''Artisans in Early Imperial China''. Seattle & London: University of Washington Press. {{ISBN|0-295-98713-8}}.
* Berggren, Lennart, Jonathan M. Borwein, and Peter B. Borwein. (2004). ''Pi: A Source Book''. New York: Springer. {{ISBN|0-387-20571-3}}.
* Bielenstein, Hans. (1980). ''The Bureaucracy of Han Times''. Cambridge: Cambridge University Press. {{ISBN|0-521-22510-8}}.
* Bulling, A. "A Landscape Representation of the Western Han Period", ''Artibus Asiae'' (Volum 25, Number 4, 1962): 293–317.
* Crespigny, Rafe de. (2007). ''A Biographical Dictionary of Later Han to the Three Kingdoms (AD 23–220)''. Leiden: Koninklijke Brill. {{ISBN|90-04-15605-4}}.
* Cutter, Robert Joe. "Cao Zhi's (192–232) Symposium Poems", ''Chinese Literature: Essays, Articles, Reviews (CLEAR)'' (Volum 6, Number 1/2, 1984): 1–32.
* Declercq, Dominik (1998). ''Writings Against the State: Political Rhetorics in Third and Fourth Century China''. Leiden: Koninklijke Brill NV.
* Dillon, Michael. (1998). ''China: A Historical and Cultural Dictionary''. Surrey: Routledge Curzon Press. {{ISBN|0-7007-0439-6}}.
* Fraser, Ian W. (2014). "Zhang Heng 张衡", in Kerry Brown, ed., ''The Berkshire Dictionary of Chinese Biography'' (pp. 369–376). Great Barrington, MA: Berkshire Publishing. {{ISBN|1933782668}}.
* Harper, Donald. "Wang Yen-shou's Nightmare Poem", ''Harvard Journal of Asiatic Studies'' (Volum 47, Number 1, 1987): 239–283.
* Hightower, James Robert. "The Fu of T'ao Ch'ien", ''Harvard Journal of Asiatic Studies'' (Volum 17, Number 1/2, 1954): 169–230.
* Hsu, Mei-ling. "The Qin Maps: A Clue to Later Chinese Cartographic Development", ''Imago Mundi'' (Volum 45, 1993): 90–100.
* Huang, Ray (1997). ''China: A Macro History''. New York: An East Gate Book, M. E. SHARPE Inc.
* Jin, Guantao, Fan Hongye, and Liu Qingfeng. (1996). "Historical Changes in the Structure of Science and Technology (Part Two, a Commentary)" in ''Chinese Studies in the History and Philosophy of Science and Technology'', 165–184, edited by Fan Dainian and Robert S. Cohen, translated by Kathleen Dugan and Jiang Mingshan. Dordrecht: Kluwer Academic Publishers. {{ISBN|0-7923-3463-9}}.
* Jones, Kenneth Glyn. (1991). ''Messier's Nebulae and Star Clusters''. Cambridge: Cambridge University Press. {{ISBN|0-521-37079-5}}.
* Krebs, Robert E. (2003). ''The Basics of Earth Science''. Westport: Greenwood Press of Greenwood Publishing Group, Inc. {{ISBN|0-313-31930-8}}.
* Knechtges, David R. "Gradually Entering the Realm of Delight: Food and Drink in Early Medieval China", ''Journal of the American Oriental Society'' (Volum 117, Number 2, 1997): 229–339.
* Lewis, Mark Edward (2006). ''The Construction of Space in Early China''. New York: State University of New York Press. {{ISBN|0-7914-6607-8}}.
* Liu, Wu-chi. (1990). ''An Introduction to Chinese Literature''. Westport: Greenwood Press of Greenwood Publishing Group. {{ISBN|0-313-26703-0}}.
* Loewe, Michael. "The Oracles of the Clouds and the Winds", ''Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London'' (Volum 51, Number 3, 1988): 500–520.
* Loewe, Michael. (1968). ''Everyday Life in Early Imperial China during the Han Period 202 BC–AD 220''. London: B.T. Batsford Ltd.; New York: G.P. Putnam's Sons.
* Loewe, Michael. (1990). "The Juedi Games: a re-enactment of the battle between Chiyou and Xianyuan", in ''Thought and Law in Qin and Han China: Studies dedicated to Anthony Huslewé on the occasion of his eightieth birthday'', 140–157, edited by W.L. Idema and E. Zürcher. Leiden: E.J. Brill. {{ISBN|90-04-09269-2}}.
* Loewe, Michael. (2005). ''Faith, Myth, and Reason in Han China''. Indianapolis: Hacket Publishing Company, Inc. {{ISBN|0-87220-756-0}}.
* Lu, Zongli. "Problems concerning the Authenticity of Shih chi 123 Reconsidered", ''Chinese ''Literature: Essays, Articles, Reviews'' (CLEAR)'' (Volum 17, 1995): 51–68.
* "Lunar Names Proposed", ''Science News'', (Volum 90, Number 16, 1966): 290.
* Mair, Victor H. (2001). ''The Columbia History of Chinese Literature''. Nova York: Columbia University Press. {{ISBN|0-231-10984-9}}.
* Mansvelt-Beck, B.J. (1990). ''The Treatises of Later Han: Their Author, Sources, Contents, and Place in Chinese Historiography''. Leiden: E.J. Brill. {{ISBN|90-04-08895-4}}.
* Minford, John and Joseph S.M. Lau. (2002). ''Classical Chinese literature: an anthology of translations''. Nova York: Columbia University Press. {{ISBN|0-231-09676-3}}.
* Morton, W. Scott and Charlton M. Lewis (2005). ''China: Its History and Culture''. New York: McGraw-Hill, Inc.
* {{ref-llibre|cognom=Needham|nom=Joseph|data=1986|títol=Science and Civilization in China: Volum 3, Mathematics and the Sciences of the Heavens and the Earth|lloc=Cambridge|editorial=Cambridge University Press}}
* {{ref-llibre|cognom=Needham|nom=Joseph|data=1965|títol=Science and Civilization in China: Volum 4, Part 1: Physics|lloc=Cambridge|editorial=Cambridge University Press}}
* {{ref-llibre|cognom=Needham|nom=Joseph|data=1986|títol=Science and Civilization in China: Volum 4, Physics and Physical Technology, Part 2: Mechanical Engineering|lloc=Cambridge|editorial=Cambridge University Press}}
* Neinhauser, William H., Charles Hartman, Y.W. Ma, and Stephen H. West. (1986). ''The Indiana Companion to Traditional Chinese Literature: Volum 1''. Bloomington: Indiana University Press. {{ISBN|0-253-32983-3}}.
* Nelson, Howard. "Chinese Maps: An Exhibition at the British Library", ''The China Quarterly'' (Number 58, 1974): 357–362.
* Reiter, Florian C. "Some Remarks on the Chinese Word t'u 'Chart, Plan, Design'", ''Oriens'' (Volum 32, 1990): 308–327.
* Rowe, William T. (2001). ''Saving the World: Chen Hongmou and Elite Consciousness in Eighteenth-Century China''. Stanford: Stanford University Press. {{ISBN|0-8047-4818-7}}.
* Schafer, Edward H. "Hunting Parks and Animal Enclosures in Ancient China", ''Journal of the Economic and Social History of the Orient'' (Volum 11, Number 3, 1968): 318–343.
* Schmadel, Lutz D. (2003). ''Dictionary of Minor Planet Names: Fifth Revised and Enlarged Edition''. New York: Springer. {{ISBN|3-540-00238-3}}.
* Wagner, Donald B. (2001). ''The State and the Iron Industry in Han China''. Copenhagen: Nordic Institute of Asian Studies Publishing. {{ISBN|87-87062-83-6}}.
* Wang, Yu-ch'uan. "An Outline of The Central Government of The Former Han Dynasty", ''Harvard Journal of Asiatic Studies'' (Volum 12, Number 1/2, Juny 1949): 134–187.
* Wilson, Robin J. (2001). ''Stamping Through Mathematics''. New York: Springer-Verlag New York, Inc.
* Wright, David Curtis (2001) ''The History of China''. Westport: Greenwood Press.
* Wu, Hung. "Buddhist Elements in Early Chinese Art (2nd and 3rd Centuries A.D.)", ''Artibus Asiae'' (Volum 47, Number 3/4, 1986): 263–303 & 305–352.
* Xiao, Tong and David Knechtges. (1996). ''Wen Xuan, Or, Selections of Refined Literature''. Princeton: Princeton University Press. {{ISBN|0-691-02126-0}}.
* Yan, Hong-sen. (2007). ''Reconstruction Designs of Lost Ancient Chinese Machinery''. Dordrecht: Springer. {{ISBN|1-4020-6459-4}}.
* Yim-tze, Kwong. "Naturalness and Authenticity: The Poetry of Tao Qian", ''Chinese Literature: Essays, Articles, Reviews (CLEAR)'' (Volum 11, 1989): 35–77.
{{refend}}

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans}}
* {{MacTutor Biography|id= Zhang_Heng}}
* [http://www.chinaculture.org/gb/en_madeinchina/2005-08/18/content_71970.htm Zhang Heng a Chinaculture.org] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070203203308/http://www.chinaculture.org/gb/en_madeinchina/2005-08/18/content_71970.htm |date=2007-02-03 }} {{en}}
* [http://hua.umf.maine.edu/China/astronomy/tianpage/0012ZhangHeng6539w.html Zhang Heng a la Universitat de Maine, EUA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080708221654/http://hua.umf.maine.edu/China/astronomy/tianpage/0012ZhangHeng6539w.html |date=2008-07-08 }}
* [http://seismoscope.allshookup.org/ Seismoscope] - Research References 2012

{{Temes de la Dinastia Han}}

{{Autoritat}}

{{ORDENA:Zhang, Heng}}
[[Categoria:Filòsofs xinesos]]
[[Categoria:Polítics de la Dinastia Han]]
[[Categoria:Poetes de la Dinastia Han]]
[[Categoria:Geògrafs]]
[[Categoria:Cartògrafs]]
[[Categoria:Matemàtics xinesos]]
[[Categoria:Geòlegs xinesos]]
[[Categoria:Astrònoms xinesos]]
[[Categoria:Antropòlegs xinesos]]
[[Categoria:Etnògrafs]]
[[Categoria:Inventors xinesos]]
[[Categoria:Morts a la República Popular de la Xina]]
[[Categoria:Persones de Henan]]