Cromat d'argent

Plantilla:Infotaula compost químic El cromat d'argent és un compost iònic format per cations argent(1+), $\mathrm{A}\mathrm{g}{\phantom{A}}^{+}$, i anions cromat, $\mathrm{C}\mathrm{r}\mathrm{O}{\phantom{A}}_4{\phantom{A}}^{2-}$, de fórmula $\mathrm{A}\mathrm{g}{\phantom{A}}_2\mathrm{C}\mathrm{r}\mathrm{O}{\phantom{A}}_4$. Té color marró vermellós i s'empra com indicador en les volumetries de precipitació.

Història

Anells de Liesegang damunt gelatina

El cromat d'argent fou observat per primer cop pel químic francès Louis Nicolas Vauquelin (1763-1829) el 1789 en el transcurs de la recerca que el dugué a descobrir el crom. El 1827 el químic anglès E. F. Teschemacher obtingué cristalls de $\mathrm{A}\mathrm{g}{\phantom{A}}_2\mathrm{C}\mathrm{r}\mathrm{O}{\phantom{A}}_4$ per reacció de nitrat d'argent i cromat de potassi i en pogué determinar els angles entre cares dels cristalls. Robert Warington el 1839 analitzà la seva composició. El 1896 el químic alemany Raphael E. Liesegang (1869-1947) descobrí que si s'impregnava amb cromat de potassi un gel estès damunt d'un vidre i a continuació s'hi tirava una gota de dissolució de nitrat d'argent apareixia un precipitat de cromat d'argent en cercles concèntrics, partint del punt on es diposita la gota, i separats una distància regular, que foren anomenats anells de Liesegang.

Propietats

El cromat d'argent cristal·litza en el grup espacial Pnma, en el sistema ortoròmbic. És molt poc soluble en aigua, només 0,028 g/l a 25 °C i 0,64 g/L a 100 °C. És soluble en àcid nítric i amoníac. Presenta una coloració roig porpra o vermell totxo. És sensible a la llum i ennegreix en exposar-se a ella per reducció del catió argent(1+) a argent metàl·lic.

Preparació

Es pot obtindre per precipitació seguint el mètode de Teschemacher fent reaccionar nitrat d'argent, $\mathrm{A}\mathrm{g}\mathrm{N}\mathrm{O}{\phantom{A}}_3$, i cromat de potassi, $\mathrm{K}{\phantom{A}}_2\mathrm{C}\mathrm{r}\mathrm{O}{\phantom{A}}_4$:

$$\mathrm{A}\mathrm{g}\mathrm{N}\mathrm{O}{\phantom{A}}_3+\mathrm{K}{\phantom{A}}_2\mathrm{C}\mathrm{r}\mathrm{O}{\phantom{A}}_4⟶\mathrm{A}\mathrm{g}{\phantom{A}}_2\mathrm{C}\mathrm{r}\mathrm{O}{\phantom{A}}_4+\mathrm{K}\mathrm{N}\mathrm{O}{\phantom{A}}_3$$

Aplicacions

A les piles de liti-cromat d'argent formant part del càtode juntament amb grafit. Aquestes bateries es comercialitzaren en la dècada dels 1980, amb un voltatge inicial de 3,5 V. Se'n fabricaren de botó i rectangulars amb una energia específica de 200 W·h/kg i una densitat d'energia de 575 W·h/dm³. Degut a la toxicitat del cromat d'argent, aquest fou reemplaçat per l'òxid d'argent i vanadi $\mathrm{A}\mathrm{g}{\phantom{A}}_2\mathrm{V}{\phantom{A}}_4\mathrm{O}{\phantom{A}}_{11}$.

En química analítica com indicador de la valoració de clorurs amb nitrat d'argent (mètode de Mohr). Els clorurs, $\mathrm{C}\mathrm{l}{\phantom{A}}^{-}$, són precipitats addicionant nitrat d'argent, $\mathrm{A}\mathrm{g}\mathrm{N}\mathrm{O}{\phantom{A}}_3$, precipitant clorur d'argent, $\mathrm{A}\mathrm{g}\mathrm{C}\mathrm{l}$ de color blanc. Una vegada precipitats tots els clorurs s'inicia la precipitació del cromat d'argent de color vermell totxo fàcilment detectable i que indica el punt final.

Fou emprat el 1873 pel metge italià Camillo Golgi (1843-1926) com a mètode de tenyit de les neurones i poder-les observar al microscopi, la qual cosa li va valer el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia del 1906 juntament amb Santiago Ramón y Cajal.

Ha sigut emprat com a pigment amb el nom de roig porpra, amb el codi CI 77825.