Magnetó de Bohr

Moment magnètic.

En física atòmica, el magnetó de Bohr (simbolitzat ${\mu }_{\mathrm{B}}$) és una constant física de moment magnètic que rep el seu nom en honor del físic danès Niels Bohr. És la unitat natural (i el valor aproximat) per a expressar el moment dipolar magnètic de l'electró. El seu valor va ser calculat per primera vegada el 1911 pel físic romanès Ștefan Procopiu, i a l'estiu del 1913 pel físic danès Niels Bohr.

En unitats del sistema internacional es defineix com a:

${\mu }_{\mathrm{B}}=\frac{e\hslash }{2m_{\mathrm{e}}}$

i en unitats del sistema CGS com a:

${\mu }_{\mathrm{B}}=\frac{e\hslash }{2m_{\mathrm{e}}c}$

en què:

$e$ és la càrrega elemental,

$\hslash$ és la constant de Planck,

$m_e$ és la massa en repòs de l'electró,

$c$ és la velocitat de la llum.

En unitats del SI el seu valor és:

${\mu }_{\mathrm{B}}$ = 9.274 009 49(80) × 10^-24 J·T^-1

En el sistema cegesimal d'unitats, el seu valor és aproximadament:

${\mu }_{\mathrm{B}}=9,27400915(23)\times 10^{-21}$ erg·G^-1

En unitats atòmiques és adimensional, i el seu valor és simplement:

${\mu }_{\mathrm{B}}=\frac{1}{2}$

Expressat en electró-volts:

${\mu }_{\mathrm{B}}=5,7883817555(79)\times 10^{-5}$ eV·T^-1

Vegeu també

• Magnetó nuclear.