Integral de Darboux

De testwiki
La revisió el 23:23, 26 des 2023 per imported>EVA3.0 (bot) (Gestió de l'entitat nbsp)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca

En càlcul, la integral de Darboux és una de les possibles definicions d'integral d'una funció. Les integrals de Darboux són equivalents a les integrals de Riemann, això significa que una funció és Darboux-integrable si i només si és Riemann-integrable, i els valors de les dues integrals, si existeixen, són iguals. Les integrals de Darboux tenen l'avantatge de què són més senzilles de definir que les de Riemann però tenen l'inconvenient de què no són tan fàcils d'aplicar a la integració numèrica. Les integrals de Darboux reben el nom en honor del seu descobridor, Gaston Darboux.

Definició

Una partició d'un interval [a,b] és una successió finita de valors xi tal que

a=x0<x1<<xn=b.

Cada interval [xi−1,xi] es diu que és un subinterval de la partició. Un afinament de la partició

x0,,xn

És una partició

y0,,ym

Tal que per a cada i amb

0in

Hi ha un enter r(i) tal que

xi=yr(i).

En altres paraules, per a fer un afinament, es tallen els subintervals en bocins més petits i no s'elimina cap bocí.

Sia ƒ:[a,b]→R una funció afitada, i sia

P=(x0,,xn)

Una partició de [a,b]. Sia

Mi=supx[xi1,xi]f(x),mi=infx[xi1,xi]f(x).
Sumatoris de Darboux inferior (verd) i superior ((gris) per a quatre subintervals

El sumatori de Darboux superior de ƒ respecte de P és

Uf,P=i=1nMi(xixi1).

El sumatori de Darboux inferior de ƒ respecte de P és

Lf,P=i=1nmi(xixi1).

La integral de Darboux superior de ƒ és

Uf=inf{Uf,P:P és una partició de [a,b]}.

La integral de Darboux inferior de ƒ és

Lf=sup{Lf,P:P és una partició de [a,b]}.

Si Uƒ = Lƒ, llavors es diu que ƒ és Darboux-integrable i s'estableix

abf(t)dt=Uf=Lf,

El valor comú de les integrals superior i inferior de Darboux.

Fets relatius a la integral de Darboux

En afinar la partició, el sumatori inferior creix i el sumatori superior disminueix.

Si

P=(y0,,ym)

És un afinament de

P=(x0,,xn),

llavors

Uf,PUf,P

i

Lf,PLf,P.

Si P1, P₂ són dues particions del mateix interval (no cal que una sigui un afinament de l'altra), llavors

Lf,P1Uf,P2..

D'aquí en resulta que

LfUf.

Els sumatoris de Riemann queden sempre entremig dels corresponents sumatoris superior i inferior de Darboux. Formalment, si

P=(x0,,xn)

i

T=(t1,,tn)

Són els valors arbitraris dins de cada subinterval

x0t1x1xn1tnxn

(tal com es fan servir en els sumatoris de Riemann), i si el sumatori de Riemann de ƒ que correspon a P i T és R, llavors

Lf,PRUf,P..

A partir d'aquest fet, es pot afirmar que les integrals de Riemann són pel capdavall tan fortes com les integrals de Darboux: Si la integral de Darboux existeix, llavors els sumatoris de Darboux superior i inferior corresponents a una partició prou fina quedaran a prop del valor de la integral, per tant qualsevol sumatori de Riemann sobre la mateixa partició també estarà proper al valor de la integral. No és difícil de veure que hi ha una partició amb valors intermedis que es fa arbitràriament propera al valor de la integral de Darboux superior o inferior, i en conseqüència, si la integral de Riemann existeix, llavors la integral de Darboux també ha d'existir.

Vegeu també

Plantilla:Caixa de navegació