Llei de Kohlrausch

La llei de Kohlrausch diu que a baixes concentracions les conductivitats molars dels electròlits forts (els electròlits que estan totalment dissociats, àcids i bases forts i sals) són expressades per la relació:

$\mathrm{\Lambda }={\mathrm{\Lambda }}^0-K\cdot \sqrt{c}$

• K és un coeficient, coeficient de Kohlrausch, que depèn més de la naturalesa de l'electròlit (és a dir, si és de forma MA, o de la forma M₂A₂, etc.) que de la seva identitat específica,
• Λ és la conductivitat molar,
• Λ⁰ és la conductivitat molar a dilució infinita, o concentració zero, i
• c és la concentració en mol/dm³.

Aquesta relació fou descoberta pel físic alemany Friedrich Kohlrausch (1840–1910) després d'una llarga sèrie de mesures entre 1874 i 1879. Per a electròlits dèbils es compleix la llei de dilució d'Ostwald.