Alumanur de liti
Plantilla:Infotaula compost químic
LPlantilla:'alumanur de liti, també anomenat hidrur d'alumini i liti, és un compost iònic format per anions alumanur, , i cations liti, , de fórmula . S'utilitza en la síntesi d'altres productes químics, com a catalitzador de polimerització, com a font d'hidrogen, , i com a propulsor. Reacciona violentament amb l'aigua, alliberant hidrogen.
Història
Fou descobert el 1947 per A.E. Finholt, A.C. Bond i H.I. Schlesinger de la Universitat de Chicago,[1] durant una investigació sobre els hidrurs de bor.
Propietats

El és un sòlid blanc, però en les preparacions comercials es presenta lleugerament gris a causa de petites quantitats de contaminants.[2] Aquest material es pot purificar per recristal·lització en dietilèter. El material pur és pirofòric però no els seus grans cristalls.[3]
Es descompon lentament per a donar i hidrur de liti, . Si s'escalfa no es fon sinó que, a uns 150 °C, es descompon.[4]
És molt soluble en dietilèter (23 %) i soluble en altres dissolvents orgànics, com el tetrahidrofurà (11,5 %), el dibutilèter (2 %) i poc en dioxà (0,1 %).[5]
El reacciona violentament amb l'aigua, incloent-hi la de la humitat atmosfèrica, amb despreniment d'hidrogen, la qual cosa proporciona un mètode útil per generar hidrogen en el laboratori. L'equació d'aquesta reacció és:[2][6]
Estructura

Els anions alumanur, , tenen estructura tetragonal amb un àtom d'alumini enllaçat mitjançant enllaços covalents a quatre hidrògens situats als quatre vèrtexs del tetraedre. Aquest anió interacciona mitjançant atracció electroestàtica amb els cations liti, .
A temperatura ambient i pressió atmosfèrica el es presenta en forma de sòlid que cristal·litza en el grup monoclínic P21/c, i s'anomena forma , que conté quatre grups en la cel·la unitat. Si s'incrementa la pressió a 2,6 GPa es transforma en la forma d'estructura tetragonal (grup espacial I41/a), amb només dos grups en la cel·la unitat. A uns 33,86 GPa s'obté la forma amb quatre grups dins la cel·la unitat d'estructura ortoròmbica (grup espacial Pmna).[7]
Preparació
La primera síntesi del fou mitjançant la reacció entre hidrur de liti, , i clorur d'alumini, :[1][2]
Actualment, la síntesi industrial utilitza sodi, alumini i hidrogen a gran pressió i temperatura per a produir l'alumanur de sodi, . Posteriorment, es tracta amb clorur de liti, , dissolt en dietilèter per obtindre el :[4]
Aplicacions
Es fa servir molt en la química orgànica com agent reductor.[2] Sovint com a solució en dietilèter i tractat amb àcid convertirà èsters, àcids carboxílics, clorurs d'acil, aldehids i cetones en els seus corresponents alcohols. De manera similar converteix l'amida,[8][9] compostos nitro, nitril, imines, oximes,[10] i azides en amines.
El s'usa comunament per reduir els èsters[11][12] i àcids carboxílics[13] a alcohols primaris; abans de la utilització de era una conversió difícil.
En química inorgànica el es fa servir molt per preparar hidrurs de metall a partir dels corresponents halurs.
També s'han investigat com a possible acumulador d'hidrogen.
Referències
Bibliografia
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-llibre Plantilla:Webarchive
Enllaços externs
Plantilla:Commonscat Plantilla:Wiktionary
Plantilla:Identificadors química
- ↑ 1,0 1,1 Plantilla:Ref-publicació
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Plantilla:Ref-enciclopèdia
- ↑ Plantilla:Ref-llibre
- ↑ 4,0 4,1 Plantilla:Ref-llibre
- ↑ Plantilla:Ref-web
- ↑ Plantilla:Ref-llibre
- ↑ Plantilla:Ref-llibre
- ↑ Plantilla:OrgSynth
- ↑ Plantilla:OrgSynth
- ↑ Plantilla:OrgSynth
- ↑ Plantilla:OrgSynth
- ↑ Plantilla:OrgSynth
- ↑ Plantilla:OrgSynth