Problema de Flavi Josep

De testwiki
La revisió el 19:35, 24 feb 2025 per imported>Leptictidium
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Interpretació de Claude Gaspar Bachet de Méziriac del problema de Josefus amb 41 soldats i una mida de salt de 3, mostrant que els llocs 16 i 31 són els últims en ser assassinats; el temps avança cap a dins al llarg de l'espiral, els punts verds denoten soldats vius, els grisos soldats morts i els assassinats cada "x3" marcats amb creus

El problema de Flavi Josep és un problema teòric que s'estudia en matemàtica i en ciències de la computació.

Plantejament

El concepte, és un conegut problema de successions i sèries, amb el següent plantejament:

En el seu llibre De bello judaico, Hegesip explica que quan els romans van capturar la ciutat de Jotapata, Josep i un grup de quaranta jueus es van refugiar en una cova. Allà van decidir suïcidar-se abans de lliurar-se a l'enemic. A Josep la idea no el feia gens feliç, així que va proposar que es fes, però amb ordre. Es col·locarien en cercle i s'anirien suïcidant per torn, comptant tres a partir d'un entusiasta que volgués ser el primer. Josep ràpidament va calcular el lloc que ocuparia l'últim supervivent, va ocupar aquest lloc i va escapar a la mort.

Una variant és que, estant en mans dels seus captors, aquests els ofereixen la possibilitat que l'últim en sobreviure fos alliberat, però els mateixos presoners han de matar-se mútuament segons un ordre, començant per un "voluntari".

L'objectiu és escollir el lloc inicial en el cercle per sobreviure (és l'últim que queda), donat un domini n.

Una interessant aplicació d'això és un joc de cartes anomenat el "mètode d'endevinació a l'Australiana", molt usat pels així anomenats mags (prestidigitadors) i és d'aquesta manera:

  1. Seleccioneu un col·laborador, i lliureu-les cartes de l'as al vuit, perquè les barregi. Amb l'excusa de comprovar si estan ben barrejades, que doni un cop d'ull a la carta superior i que l'apunti (sense que ningú la vegi) en un full de paper. Anuncieu que es tracta d'una predicció.
  2. Doneu les cartes a l'espectador i demaneu-li que realitzi l'anomenada barreja australiana, que consisteix en el següent:
  • Amb les cartes de cap per avall, es passa la carta superior a la part inferior del paquet.
  • La carta que queda dalt de tot es deixa sobre la taula.
  • Es repeteixen els dos passos anteriors, carta superior a la part inferior, carta que queda dalt sobre la taula.
  • El procés acaba quan queda a la mà una sola carta. [Observeu la similitud d'aquest procés amb l'utilitzat per Flavi Josep i els seus companys.]
  1. Al final, mostreu la predicció i es comprovarà que coincideix amb l'única carta que té l'espectador a les mans.

Història

El nom fa referència a Flavi Josep, un historiador jueu que va viure al Plantilla:Segle. Segons el que narra Josep, ell i 40 soldats camarades es trobaven atrapats en una cova, envoltats de romans. Van preferir suïcidar-se abans de ser capturats i van decidir que farien a sorts qui matava a qui. Els últims que van quedar van ser ell i un altre home. Llavors va convèncer a l'altre home que s'havien de lliurar als romans en lloc de matar-se entre ells. Josep va atribuir la seva supervivència a la sort o la Providència, encara que sabia que no era així.[1] Plantilla:Cita

Problema de Flavi Josep estès

Definició del problema: Hi ha n persones, numerades d'1 a n , al voltant d'un cercle. Eliminem una de cada dues persones fins que quedi una sola persona. Donat el nombre n, determinar el nombre de cada persona que s'elimina.[2]

Referències

Plantilla:Referències

Enllaços externs

  1. La guerra dels jueus, v.3, 387-391
  2. Plantilla:Ref-web