Test de la segona derivada

De testwiki
La revisió el 00:19, 2 des 2023 per imported>Rebot (neteja i estandardització de codi)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca

El criteri de la segona derivada o test de la segona derivada és un teorema o mètode del càlcul matemàtic en el qual s'utilitza la segona derivada per efectuar una prova simple corresponent als màxims i mínims relatius.

Es basa en el fet que si la gràfica d'una funció f és convexa en un interval obert que conté a c, i f(c)=0,f(c) ha de ser un mínim relatiu de f. De manera similar, si la gràfica d'una funció és còncava cap avall en un interval obert que conté a c i f(c)=0,f(c) ha ser un màxim relatiu de f.

Teorema

Sigui f una funció tal que f(c)=0 (c és un punt crític) i la segona derivada de f existeix en un interval obert que conté a c.[1]

  • Si f(c)>0, llavors f té un mínim relatiu en (c,f(c)).
  • Si f(c)<0, llavors f té un màxim relatiu en (c,f(c)).
  • Si f(c)=0, llavors f potser tingui en c un màxim relatiu, un mínim relatiu o cap dels dos.

En el cas que f(c)=0, es pot aplicar el test de la primera derivada per determinar si es tracta d'un extrem.

Exemples

  • Els punts crítics de la funció f(x)=3x38x2+7x2 són x=1 i x=7/9. La funció és dues vegades derivable en entorns d'aquests punts i la seva segona derivada és f(x)=18x16. Com que f(1)=2>0 i f(7/9)=2<0, pel test de la segona derivada, f té un mínim local en x=1 i un màxim local en x=7/9.[2]
  • La funció f(x)=x3 és dues vegades derivable en un entorn del punt crític x=0 però, f(x)=0. No es pot establir si es tracta o no d'un extrem relatiu aplicant el test de la segona derivada.

Vegeu també

Referències

Plantilla:Referències

Enllaços externs