Paràmetre de Tisserand

De testwiki
La revisió el 02:22, 28 jul 2023 per imported>ArnauBot (Robot posa data a plantilles de manteniment)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca

En mecànica celeste, el paràmetre de Tisserand (o invariant de Tisserand) és un valor utilitzat en el problema dels tres cossos. El seu nom es deu a l'astrònom francès François Félix Tisserand.

Com a conseqüència del criteri de Tisserand està sota la hipòtesi que el segon cos estigui recorrent una òrbita circular i que el tercer cos tingui una massa infinitesimal respecte als altres dos cossos; el paràmetre es manté costant en el cas de pertorbacions en l'òrbita del tercer cos induïdes pel segon cos.

Definició

S'expressa amb la fórmula:

T=apa+2aaP(1e2)cosi

on aP és el semieix major de l'òrbita del segon cos (la massa pertorbadora) i a, e, i són, respectivament, el semieix major, l'excentricitat i la inclinació de l'òrbita del tercer cos.

La quasi-conservació del paràmetre de Tisserand és una conseqüència de la relació de Tisserand. A la pràctica, quan el paràmetre no es manté constant està subjecte a variacions molt limitades[1] en el cas que sigui aplicat a les pertorbacions induïdes sobre les òrbites d'asteroides, estels o satèl·lits artificials que orbiten planetes.

Aplicacions pràctiques

  • Sovint s'indica amb TJ el paràmetre de Tisserand calculat considerant Júpiter com a segon cos i és així utilitzat per distingir els asteroides dels cometes quan els primers tenen generalment TJ major a 3 la segona TJ compresa entre 2 i 3.[2]
  • Aquest paràmetre pot ser utilitzat per avaluar si dos diverses observacions poden referir al mateix cos.
  • El respecte del paràmetre limita les òrbites sobre les quals es pot introduir utilitzant l'assistència gravitatòria
  • TN (el paràmetre de Tisserand calculat considerant Neptú com a segon cos) ha estat proposat per a distingir els objectes transneptunians del disc dispers i del disc dispers mateix.

Referències

Plantilla:Referències

Vegeu també

Bibliografia

  • Murray, Dermot Solar System Dynamics , Cambridge University Press, Plantilla:ISBN
  • J. L. Elliot, S. D. Kern, K. B. Clancy, A. A. S. Gulbis, R. L. Millis, M. W. Buie, L. H. Wasserman, E. I. Chiang, A. B. Jordan, D. E. Trilling, and K. J. Meech The Deep Ecliptic Survey: A Search for Kuiper Belt Objects and Centaurs. II. Dynamical Classification, the Kuiper Belt Plane, and the Core Population. The Astronomical Journal, 129 (2006). preprintPlantilla:Enllaç no actiu

Enllaços externs

  1. En més del 92% dels casos la variació és inferior a '1% de segon. 26P...68...71C/0000092.000.html estudi de Carusi, Kresák, ValsecchiPlantilla:Enllaç no actiu (Earth, Moon, and Planets, Vol 68, N. 1-3, p. 71-94)
  2. Plantilla:Ref-web