Xàraf-ad-Din at-Tussí
Plantilla:IniciBio, de nom complet Xàraf-ad-Din al-Mudhàffar ibn Muhàmmad at-Tussí, va ser un matemàtic persa de finals del Plantilla:Segle i començaments del Plantilla:Segle, conegut, abreviadament, com a at-Tussí.Plantilla:Sfn
Vida
Només es coneixen detalls de la seva vida. Segons l'historiador del Plantilla:Segle Ibn Abi-Ussaybia va ser «excel·lent en matemàtiques i en geometria, no havent-n'hi altre igual en el seu temps». Va ensenyar matemàtiques a diferents llocs; així, entorn el 1165 era a Damasc. Poc després estava a Aleppo on hi va romandre no menys de tres anys. Anys després va ser a Mosul on va ser mestre de Kamal-ad-Din ibn Yunus qui, després ho seria de Nassir-ad-Din at-Tussí, potser el més destacat dels matemàtics àrabs. Quan Saladí va capturar Damasc el 1174, Xàraf-ad-Din va retornar a l'Iran i va donar classes a Bagdad fins a la fi dels seus dies. La seva reputació era tan bona que molts alumnes es desplaçaven de llocs ben llunyans només per assistir a les seves lliçons.
Obra
Xàraf-ad-Din at-Tussí va ser un continuador de l'obra algebraica d'Omar Khayyam.Plantilla:SfnPlantilla:Sfn Fonamentalment va millorar els mètodes de resolució de les equacions cúbiques,Plantilla:Sfn classificant-les en vint-i-cinc tipus diferents i agrupant-les en tres grups:
- El primer consisteix en les equacions que es poden reduir a quadràtiques.
- El segon consisteix en els vuit tipus que sempre tenen almenys una solució positiva.
- El tercer són les altres, que poden o no tenir solució positiva depenent del valor dels seus coeficients.Plantilla:Sfn
Per al segon grup segueix el mateix procediment que Omar Khayyam, intersecant dues seccions còniques,Plantilla:Sfn però va més enllà del seu predecessor donant una acurada descripció de per què aquestes còniques s'intersequen de fet. En el tercer grup és on fa la seva aportació més original.Plantilla:Sfn Expressat en termes actuals, per a conèixer si l'equació té solucions, li cal conèixer el valor màxim d'una funció cúbica () i això és el que calcula sense donar gaires explicacions de la forma en què ho ha fet.
Per tot això, alguns autors han vist en la seva obra antecedents clars de l'anàlisi matemàticaPlantilla:Sfn perquè 1) introdueix la noció de variació local d'una funció, 2) aplica una noció primitiva de derivada i 3) utilitza gràfiques per analitzar les equacions polinomials.Plantilla:Sfn
A part dels seus treballs matemàtics (no estudiats fins al 1986) At-Tussí també va ser l'inventor d'un astrolabi lineal, sobre el qual va escriure varis tractats.Plantilla:Sfn Per la seva simplicitat era fàcil de construir, tot i que no era tan acurat i durador com in astrolabi clàssic, però la seva aparença poc atractiva ha fet que els col·leccionistes no s'interessessin en aquest objecte i no n'ha sobreviscut cap.Plantilla:Sfn
Referències
Bibliografia
- Plantilla:Ref-publicació
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-publicació
- Plantilla:Ref-publicació
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-publicació
Les seves obres matemàtiques han estat editades modernament en dos volums i traduïdes al francès: