Àcid mevalònic
Plantilla:Infotaula compost químic LPlantilla:'àcid mevalònic, o àcid (R)-3,5-dihidroxi-3-metilpentanoic, de fórmula molecular , és un àcid orgànic fonamental en bioquímica.
L'àcid mevalònic fou aïllat per primer cop el 1956 pel grup liderat pel químic estatunidenc Karl August Folkers (1906-1997) a partir del Lactobacillus acidophilus.[1][2] El mateix any fou aïllat també pel químic japonès G. Tamura[3] de l'Aspergillis oryzae que l'anomenà àcid hiochic, ja que és essencial pel creixement dels bacteris Lactobacillus homohiochi i Lactobacillus heterohiochi. Posteriorment Folkers i Tamura confirmaren que es tractava del mateix compost.[4]
És molt soluble en aigua i en dissolvents orgànics polars. De forma espontània el grup hidroxil terminal es condensa amb el grup carboxil i forma una lactona, un èster cíclic, anomenada mevalolactona. Ambdós composts es troben en equilibri químic.
És sintetitzat en els organismes vius per condensació de tres molècules d'acetilcoenzim A i és el precursor en la ruta del mevalonat, la ruta biosintètica a partir de la qual es formen els terpens i els esteroides. Mitjançant diferents reaccions metabòliques, l'àcid mevalònic forneix la unitat estructural de l'isoprè a les diverses classes de terpens i derivats, com els carotenoides, el tocoferol, la ubiquinona, el cautxú, i l'esqualè.[5]