Gabriele Manfredi
Plantilla:IniciBio va ser un matemàtic italià del Plantilla:Segle.
Vida
El seu pare era notari a Bolonya i tenia una bona cultura que va trametre als seus fills; els seus germans (Eustachio i Eraclito) també van ser professors de matemàtiques i/o astronomia.
Gabriele va començar estudiant medicina a la universitat de Bolonya, però aviat se'n va cansar i es va orientar, amb l'ajut del seu germà gran Eustachio, vers les matemàtiques, estudiant pel seu compte les obres de Leibniz, de Johann i Jakob Bernoulli i de L'Hôpital.Plantilla:Sfn
El 1702 se'n va a Roma, on col·labora en la construcció de la meridiana solar de Santa Maria degli Angeli e dei Martiri dirigida per Francesco Bianchini i en la verificació de l'exactitud del calendari Gregorià.Plantilla:Sfn
La primavera de 1706 retorna a Bolonya on poc després publicarà la seva obra més famosa.Plantilla:Sfn El 1708 és nomenat assessor de la cancelleria bolonyesa i el 1720 és nomenat professor de matemàtiques a la Universitat de Bolonya, en la qual romadrà fins a la seva mort el 1761.Plantilla:Sfn
A la mort del seu germà Eustachio el 1742 el substitueix com a superintendent de les aigües de la comuna de Bolonya.Plantilla:Sfn Malgrat els seus esforços no va aconseguir resoldre el problema de les crescudes del Riu Reno i les disputes que provocaven entre Bolonya i Ferrara.
Es va casar amb Teresa del Sole, amb qui va tenir tres fills.
Obra
Com ja s'ha esmentat la seva obra més coneguda és De constructione aequationum differentialium primi gradus (Bolonya, 1707)Plantilla:Sfn que és un tractat sobre les equacions diferencials de primer grau; és, de fet, el primer tractat que es va publicar mai sobre aquest tema,Plantilla:Sfn i va ser força elogiat per Leonard Euler.Plantilla:Sfn
El llibre es divideix en sis seccions sistemàticament organitzades:Plantilla:Sfn
- En la primera demostra que les propietats diferencials de les corbes (tangents, radis de curvatura, àrees tancades, volums dels seus sòlid de revolució, etc.) estan vinculades amb equacions diferencials de primer grau.
- En la segona estudia les equacions diferencials de la forma que condueixen a corbes algebraiques.
- En la tercera estudia les equacions diferencials de la forma que no procedeixen de corbes algebraiques.
- En la quarta estudia les equacions diferencials no lineals.
- En la cinquena secció estudia la construcció d'equacions diferencials amb variables separables .
- En la sexta i darrera secció, la més interessant i original, estudia les equacions diferencials que no són integrables algebraicament.
Referències
Bibliografia
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-publicació
- Plantilla:Ref-publicació
- Plantilla:Ref-publicació