Teorema de Braikenridge-Maclaurin

De testwiki
La revisió el 22:53, 17 gen 2025 per imported>EVA3.0 (bot) (Manteniment de crides a imatges.)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Cas el·líptic del Teorema de Braikenridge-Maclaurin
Cas hiperbòlic del Teorema de Braikenridge-Maclaurin

En geometria, el teorema de Braikenridge–Maclaurin, anomenat així pels matemàtics escocesos del Plantilla:Segle William Braikenridge i Colin Maclaurin,[1] és l'invers del teorema de Pascal.

Diu que si els tres punts d'intersecció dels tres parells de rectes prolongació dels costats oposats d'un hexàgon estan en una mateixa recta L, aleshores els sis vèrtexs de l'hexàgon estan en un cònica C.[2]

El teorema es pot aplicar a la construcció de Braikenridge-Maclaurin que és una construcció sintètica d'una cònica definida per cinc punts, variant el sisè punt. El teorema de Pascal afirma que, donats sis punts d'una cònica (els vèrtex d'un hexàgon), les tres línies definides per les seves cares oposades s'intersecaran en tres punts colineals.

Referències

Plantilla:Referències

Bibliografia

  1. Plantilla:Versaleta, pàgina 235.
  2. Plantilla:Versaleta, pàgina 76.