Giovanni Francesco Mauro Melchior Salvemini da Castiglione
Plantilla:Infotaula persona Plantilla:IniciBioPlantilla:Sfn[1] (normalment conegut com a Jean de Castillon o Johann Castillon) fou un matemàtic d'origen italià del Plantilla:Segle conegut pel seu treball sobre la cardioide.
Vida
Castillon era fill d'una família aristocràtica de la Toscana. Va estudiar jurisprudència a la Universitat de Pisa, on es va graduar el 1729. Els anys següents es va dedicar a fer traduccions a l'italià i al francès d'obres angleses, sobre tot de Newton.Plantilla:Sfn
El 1736 va marxar a Suïssa, aparentment fugint de la Inquisició i de la vergonya que les seves idees podien portar a la seva família.[2] Per aquest mateix motiu va abandonar el seu cognom, Salvemini, pel de Castillon, el poble originari de la seva família: Castiglion Fiorentino.
El 1737 va ser director de l'escola humanística de Vevey. Encara que podia semblar que era ateu, el 1744 es va convertir al calvinisme, tot i que les seves idees religioses no van ser mai del tot clares.Plantilla:Sfn Entre 1744 i 1751 dona classes a Lausana i Berna.
El 1751 ocupà una posició a la universitat d'Utrecht on es doctor+a en matemàtiques el 1754. A partir de 1755 va ser professor ordinari de matemàtiques i d'astronomia en aquesta universitat de la que tres anys més tard en seria el rector.Plantilla:Sfn
El 1763 es traslladà a Berlín. cridat per Frederic el Gran qui li va oferir el lloc de professor de matemàtiques de l'escola d'Artilleria. L'any següent també ingressà a la secció de matemàtiques de l'Acadèmia de Ciències de Berlín,Plantilla:Sfn secció de la qual serà director a partir de 1787 en dimitir Lagrange i càrrec que ocuparà fins a la seva mort el 1791.Plantilla:Sfn
També va ser nomenat astrònom reial i membre de les acadèmies de Bolonya, Mannheim, Pàdua i Praga.
Obra
Durant la seva època suïssa, va publicar dos articles matemàtics als Philosophical Transactions sota el nom de J. Castilloneus: De curva cardioide, de figura sua sic dicta (1741) i De polynomia (1742).Plantilla:Sfn També va editar una traducció d'una selecció de les obres de Newton en tres volums (1744) i la correspondència entre Leibniz i Johann Bernoulli (1745).
Les obres per les que va ser més conegut són, però, de caràcter filosòfic: Un comentari al Discours sur l'origine de l'inégalité parmi les hommes de Jean-Jacques Rousseau (Amsterdam, 1756)Plantilla:Sfn i Observations sur le livre intitulé Système de la nature, una crítica del llibre del baró d'Holbach (Berlín, 1771).Plantilla:Sfn
A partir de 1763 va publicar diversos articles a les Memòries de l'Acadèmia de Ciències de Berlín sobre matemàtiques i astronomia. Entre ells, el 1776, va publicar la solució geomètrica del problema de Cramer-Castillon.Plantilla:Sfn
Referències
Bibliografia
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-publicació
- Plantilla:Ref-publicació
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-publicació
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref publicació
Enllaços externs
- ↑ Data de naixement en la que coincideixen els registres d'autoritat i el Deutsche Biographie, però el Dictionary of Scientific Biography i el MacTutor History of Mathematics diuen que va ser el 1704 i Plantilla:Harv, diu que va ser el 1709.
- ↑ Plantilla:Harvnb, Plantilla:Harvnb