Desigualtat de Laguerre-Samuelson

De testwiki
La revisió el 20:12, 27 juny 2023 per imported>EVA3.0 (bot) (Tipografia)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca

La desigualtat de Laguerre–Samuelson dona fites per a les arrels de polinomis que tenen totes les arrels reals. En concret, la desigualtat s'enuncia per a polinomis mònics de grau Plantilla:Nowrap tals que les seves n arrels Plantilla:Nowrap són nombres reals (el nombre d'arrels comptades amb multiplicitat és n pel teorema fonamental de l'àlgebra, però podrien ser qualsevol nombre complex). Donat un polinomi

P(x)=xn+an1xn1+an2xn2+...+a0,

si totes les arrels són reals, aleshores qualsevol arrel xi compleix que

|xi+an1n||n1nan122nn1an2|.

Això es pot reescriure per a fitar xi entre dos valors, i s'obté un interval que conté totes les arrels:

an1nn1nan122nn1an2xian1n+n1nan122nn1an2.

Aquest resultat fou demostrat per primera vegada pel matemàtic Edmond Laguerre el 1880. Les fites establertes depenen dels coeficients an-1, an-2 i del grau del polinomi n. Si el polinomi no és mònic, només cal dividir-lo entre an per fer-lo mònic i obtenir la desigualtat corresponent.

L'economista Paul Samuelson arribà a un resultat equivalent el 1968, però enunciat en termes estadístics. Samuelson dona fites pels valors d'una mostra Plantilla:Nowrap a partir de la mitjana aritmètica x̄, la desviació tipus σ i la mida mostral n. L'enunciat de Samuelson estableix que, per a qualsevol Plantilla:Nowrap,

|xix||σn1|

o bé, reescrivint-ho,

xσn1xix+σn1,

a on, per definició,

x=1ni=1nxiiσ=1ni=1n(xix)2.

Tant en l'enunciat de Laguerre com en el de Samuelson s'estableix un interval que ha de contenir els n valors donats. L'interval està centrat, en el primer cas, en −an-1/n, que es pot veure que és la mitjana de les arrels, i en el segon cas directament en x̄. Aquest interval és la millor fita possible pels valors xi si només es coneix an-1, an-2 i n (o bé x̄, σ i n), ja que es poden posar exemples en què s'assoleix la igualtat.

Expressions per als coeficients del polinomi

La factorització d'un polinomi mònic P(x) amb arrels Plantilla:Nowrap és

P(x)=i=1n(xxi)=(xx1)(xxn).

Desenvolupant aquest producte pels termes de grau més gran s'obté que

P(x)=xn+(i=1nxi)xn1+(1i<jnxixj)xn2+

i així ja es poden expressar els coeficients an-1 i an-2 en funció de les arrels:

an1=i=1nxiian2=1i<jnxixj.

Equivalència dels enunciats

L'equivalència entre els enunciats de Laguerre i Samuelson s'obté considerant com a mostra Plantilla:Nowrap les arrels d'un polinomi P(x), o viceversa.

Relació entre els paràmetres

D'una banda,

x=1ni=1nxi=an1n.

De l'altra, fent servir la igualtat anterior i la identitat

(i=1nxi)2=i=1nxi2+2  xixj1i<jn    

es pot desenvolupar

i=1n(xix)2=i=1n(xi22xxi+x2)=i=1nxi22nx2+nx2=(i=1nxi)22  xixj1i<jn    nx2=an122an21nan12=n1nan122an2,

i per tant

σ=1ni=1n(xix)2=n1n2an122an2n.

Així, ja tenim la relació entre els estadístics x̄ i σ i els coeficients an-1 i an-2, mentre que el grau n del polinomi és igual a la mida n de la mostra.

Equivalència de les desigualtats

Partint de la desigualtat enunciada per Samuelson,

|xix||σn1|,

i substituint x̄ i σ per les expressions trobades a la subsecció anterior, s'obté

|xi+an1n||n1n2an122an2nn1|=|n1nan122nn1an2|,

i aquesta és la desigualtat enunciada per Laguerre.

Demostració

Per a demostrar que la desigualtat és vàlida per a qualsevol arrel xi de P(x), n'hi ha prou en veure-ho per a xn, ja que no hem suposat cap ordre per a les arrels. Cal veure, doncs, que

|xn+an1n||n1nan122nn1an2|.

Substituint an-1 i an-2 per les seves expressions en termes de les arrels, això és que

|xni=1nxin||n1n(i=1nxi)22nn11i<jnxixj|.

Es pot desenvolupar

i<jxixj=12i<j[xi2+xj2(xixj)2]=n12ixi212i<j(xixj)2,

i per tant també

(ixi)2=ixi2+i<j2xixj=nixi2i<j(xixj)2,

havent pres i, j ∈ {1,...,n}. Substituint a la desigualtat, s'obté

|xni=1nxin||n1nni=1nxi21i<jn(xixj)22nn1(n12i=1nxi2121i<jn(xixj)2)|,

i simplificant,

|xni=1nxin||n1n1n11i<jn(xixj)2|.

Com que els dos costats són quantitats positives, es poden elevar al quadrat i s'obté una desigualtat equivalent:

(xni=1nxin)2n1n21i<jn(xixj)2.

Ara, desenvolupant el quadrat,

xn22xnni=1nxi+1n2(i=1nxi)2n1n21i<jn(xixj)2,

i substituint com abans,

xn22xnni=1nxi+1n2(ni=1nxi21i<jn(xixj)2)n1n21i<jn(xixj)2,

que simplificant queda

xn22xnni=1nxi+1ni=1nxi21n1i<jn(xixj)2.

Si se separen els termes amb xn s'obté

xn22xnni=1n1xi2xn2n+1ni=1n1xi2+xn2n1n1i<jn1(xixj)2+1ni=1n1(xixn)2,

se segueix

n1nxn22xnni=1n1xi+1ni=1n1xi21n1i<jn1(xixj)2+n1nxn22xnni=1n1xi+1ni=1n1xi2,

i cancel·lant termes,

01n1i<jn1(xixj)2.

S'ha obtingut, finalment, una desigualtat que és equivalent a l'inicial (una es compleix si i només si es compleix l'altra) i que és clarament certa, ja que els termes de la dreta, en ser quadrats, mai poden ser negatius. Això conclou la demostració.

Casos d'igualtat

La igualtat s'assoleix quan hi ha n−1 valors iguals i un de diferent. Quan el valor que va sol és el més petit s'assoleix la fita inferior, i quan és el més gran, la superior.

Efectivament, si Plantilla:Nowrap, llavors

x=nx1x1+xnniσ=(n1)|xnx1|n,

les fites per a xi són

{xnxix1+n2n(x1xn)sixnx1,x1n2n(xnx1)xixnsixnx1,

i aquestes fites s'assoleixen per xn.

Recíprocament, si s'assoleix la igualtat per a una arrel, la resta d'arrels han de ser iguals entre elles. Això es pot veure seguint els mateixos passos que a la secció «Demostració»: si es compleix la igualtat aleshores s'ha de complir que

0=1n1i<jn1(xixj)2,

i per tant, per a qualssevol i i j menors que n, Plantilla:Nowrap.

En el cas particular n = 2 l'interval té d'extrems les solucions de la fórmula de l'equació de segon grau, així que les fites sempre són exactes.

Referències