Gal·lur

Un gal·lur és un compost químic format per la combinació de l'element gal·li, $G a$ , i un o més elements menys electronegatius que ell. Els gal·lurs són composts intermetàl·lics i se'n coneixen un nombre prou elevat.^[1]

Nomenclatura

Els gal·lurs són combinacions del gal·li amb elements més electropositius o, cosa que és el mateix, menys electronegatius. La IUPAC ha establert que, a efectes d'anomenar els gal·lurs, els elements més electropositius són l'indi, el tal·li, tots els dels grups 1 a 12 de la taula periòdica o metalls de transició, els lantànids i els actínids. És a dir, l'indi, el tal·li i els que estan a grups més a l'esquerra del grup 13 del gal·li.^[2]

Per anomenar aquests composts s'empra la nomenclatura de composició estequiomètrica, preferint-se la que indica la proporció de cada element mitjançant prefixos de quantitat. Els noms es formen començant per gal·lur precedit per un prefix, si cal, que indica la proporció del gal·li al compost; després la preposició de, i s'acaba amb el nom de l'altre element, també precedit del prefix que indiqui la proporció, si cal.^[2] Exemples:

$C a G a$ : gal·lur de calci
$C a G a_{2}$ : digal·lur de calci
$C a_{5} G a_{3}$ : trigal·lur de pentacalci

Gal·lurs binaris

Amb els metalls alcalins els gal·lurs més estudiats són els de liti degut al seu interès en el camp de les bateries recarregables de liti. Els descrits són: $L i_{3} G a_{14}, L i_{5} G a_{4}, L i_{3} G a_{2},$ $L i G a, L i_{2} G a, L i_{5} G a_{9},$ $L i_{3} G a_{8}, L i_{2} G a_{7}, L i G a_{6}$ ; de sodi hi ha els $N a G a_{4}, N a_{7} G a_{13}, N a_{22} G a_{39}$ ; de potassi $K_{2} G a_{3}, K G a_{3}, K_{3} G a_{13}$ , de rubidi $R b G a_{3}, R b G a_{7}$ i de cesi $C s G a_{3}, C s G a_{7}$ .^[1]

Amb els metalls alcalinoterris s'han descrit gal·lurs de tots ells excepte del beril·li. Amb el magnesi: $M g_{5} G a_{2}, M a_{2} G a, M g G a_{2},$ $M g G a, M g_{2} G a_{5}$ ; amb el calci: $C a G a, C a G a_{2}, C a G a_{2.25},$ $C a_{5} G a_{3}, C a G a_{4}, C a_{3} G a_{8},$ $C a_{11} G a_{7}, C a_{28} G a_{11}, C a_{3} G a_{5}$ ; amb l'estronci: $S r G a_{2}, S r G a_{4}, S r_{8} G a_{7}$ ; amb el bari: $B a G a_{4}, B a_{10} G a, B a G a_{2}, B a_{8} G a_{7}$ .^[3]

Els metalls de transició formen un bon nombre de gal·lurs binaris simples ( $V_{3} G a, M n_{2} G a_{5}, T i_{3} G a,$ $Z r_{5} G a_{3}, T i G a, H f_{2} G a,$ $H f_{2} G a_{3}, T a_{3} G a_{2}, V_{6} G a_{5},$ $F e G a_{3}, R u_{3} S n_{7}$ i altres amb composicions iguals); i també se'n han descrit amb estructures complexes (p.e. $M o_{6} G a_{31}, M o_{8} G a_{41}, R h_{4} G a_{21}, R h_{3} G a_{16}$ .^[1]

Els lantanoides formen gal·lurs amb composicions $L n_{3} G a, L n_{3} G a_{2}, L n_{5} G a_{3},$ $L n_{3} G a_{5}, L n G a_{2}, L n G a_{3}$ , on $L n$ representa un element de la sèrie dels lantanoides. Els gal·lurs dels actinoides han sigut poc investigats fins al moment, essent els més coneguts $T h G a_{2}, U G a_{2}, N p G a_{2} P u G a_{2},$ $N p G a_{4}, P u G a_{4}$ .^[1]

Gal·lurs ternaris

Molts són els gal·lurs ternaris. Es divideixen en tres subgrups: $A - T - G a, A T - T - G a, L n - T - G a$ , on $A$ representa un metall alcalí, $A T$ un metall alcalinoterri, $T$ un metall de transició, i $L n$ un lantanoide. Alguns exemples del primer subgrup són: $L i P d G a, L i_{2} I r G a, L i A u G a_{2}$ ; del segon: $C a_{2} C u_{2} G a, C a_{3} P t_{2} G a_{2}, C a_{3} R h_{2} G a_{3}$ ; i del tercer $H o C o G a_{5}, H o_{2} C o G a_{8}$ .^[1]

Referències

Plantilla:Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Plantilla:Ref-llibre
↑ ^2,0 ^2,1 Plantilla:Ref-llibre Plantilla:Webarchive
↑ Plantilla:Ref-llibre

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Plantilla:Ref-llibre

[:1-2] 2,0 ^2,1 Plantilla:Ref-llibre Plantilla:Webarchive

[3] Plantilla:Ref-llibre

[1]

[2]

[3]

Gal·lur

Contingut

Nomenclatura

Gal·lurs binaris

Gal·lurs ternaris

Referències

Menú de navegació

Gal·lur

Nomenclatura

Gal·lurs binaris

Gal·lurs ternaris

Referències

Menú de navegació

Cerca