Fosfur de calci

De testwiki
La revisió el 19:41, 15 des 2024 per imported>Pau Moliner Senar (growthexperiments-addlink-summary-summary:1|2|0)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Plantilla:Infotaula compost químic El fosfur de calci, de fórmula CaA3PA2, és una sal neutra, constituïda per cations CaA2+ i anions PA3. Es presenta en forma de pols vermella i marró, o embalums grisos, amb el punt de fusió de 1605 °C. Es pot trobar al mercat sota el nom de Photophor quan es destina a bengales, o Polytanol quan s'usa com a rodenticida.[1] Aquest compost és una impuresa comú del carbur de calci, que podria causar la contaminació de la fosfina, fent que s'inflami fàcilment.[2]

Preparació

El fosfur de calci es prepara per escalfament d'una mescla de calci en pols i fòsfor vermell:

6CaA(s)+2PA4A(vermell)2CaA3PA2A(s) També es produeix mitjançant la reacció d'òxid de calci i fòsfor que dona, a més del fosfur de calci fosfat de calci:

24CaOA(s)+4PA4A(vermell)5CaA3PA2A(s)+3CaA3(POA4)A2A(s)

Propietats

No és combustible en si, però produeix fosfà, PHA3, quan es posa en contacte amb aigua o àcids, el qual s'encén espontàniament:[1]

CaA3PA2+6HA2O2PHA3+3Ca(OH)A2

És realment contaminant als medis aquàtics i causa irritació a la pell o als òrgans interiors (pulmons, renyons, etc) en cas de ser inhalat.[3]

Usos

Torpede estatunidenc del 1896 on hi ha un dipòsit de fosfur de calci (assenyalat amb la lletra C)

Els fosfurs metàl·lics s'usen com a rodenticides. Una mescla de menjar i fosfur de calci es deixa on els rosegadors s'ho puguin menjar. L'àcid a l'aparell digestiu del rosegador reacciona amb el fosfur i genera fosfà. Aquest mètode de control de plagues s'usa en llocs on han aparegut rosegadors immunes a molts de verins comuns. Altres pesticides similars al fosfur de calci son el fosfur de zinc i fosfur d'alumini.

El fosfur de calci també s'utilitza als focs artificials, torpedes, bengales marítimes d'auto-ignició i altres tipus de municions autoinflamables.[1] Durant els anys 1920 i 1930, Charles Kingsford Smith usava carbur de calci i fosfur de calci als bots dels vaixells per a les seves bengales, que duraven fins a deu minuts.[4]

Perills

En contacte amb altres àcids o aigua, el fosfur de calci allibera fosfà, que és tòxica i causa explosions a l'aire. En cas d'inhalació, provoca convulsions, tossina, diarrea, mal de cap, dificultat respiratòria, mal de coll i vòmits. Si entra en contacte amb la pell, causa enrogiment i dolor. En el cas de la ingestió, es recomana provocar el vòmit.[5]

Referències

Plantilla:Referències

Plantilla:Identificadors química