Forat negre de Reissner Nordström

Un forat negre de Reissner-Nordström és aquell que es defineix per dos paràmetres: la massa M i la càrrega elèctrica Q. Aquesta solució va ser obtinguda en 1918 pel matemàtic Hans Reissner i el físic teòric Gunnar Nordström a les equacions de camp de relativitat al voltant d'un objecte massiu carregat elèctricament i mancat de moment angular. Els forats de Reissner-Nordström són un tipus de forat negre de Kerr-Newman.

Descripció geomètrica

El forat negre de Reissner-Nordström és una regió de l'espai isòtropa, que queda delimitada per dos horitzons de successos: un d'intern anomenat horitzó de Cauchy amb càrrega negativa i un d'extern anomenat simplement horitzó de successos amb càrrega positiva. A causa de la mancança de moment angular, ambdós horitzons tenen forma completament esfèrica on al centre es troba una singularitat gravitacional simple, és a dir, que no té forma toroidal com és el cas dels forats negres de Kerr-Newman.

L'equació que determina la distància de la singularitat respecte als dos horitzons depèn únicament de la massa i la càrrega del forat negre, en unitats del sistema internacional:

$r=r_{\pm }=\frac{G}{c^2}(M\pm \sqrt{M^2-\frac{Q^2}{4\pi {ϵ}_{0}G}})$

on:

• r és la distància de cada horitzó de successos,
• M és la massa,
• Q és la càrrega elèctrica. El valor positiu ($r_{+}$) per l'horitzó de successos i el valor negatiu ($r_{-}$) per l'horitzó de Cauchy.

Relació entre la càrrega Q i la massa M

Els valors de la càrrega i la massa influeixen molt en els forats negres de Reissner-Nordström, ja que és la seva relació la que determina el límit entre els seus horitzons de successos. Hi ha tres relacions:

• Cas 1: si el valor de la càrrega total és superior al de la massa els dos horitzons es mantenen a una distància raonable. Molt similar al forat negre de Schwarschild, però amb dos horitzons.
• Cas 2: si el valor de la càrrega total és igual al de la massa els dos horitzons es fusionen, deixant un únic horitzó.
• Cas 3: si el valor de la càrrega total és inferior al de la massa els dos horitzons s'anul·len, deixant visible la singularitat, el que es coneix com a singularitat nua. Aquest cas no es creu possible, ja que es considera impossible l'existència de singularitats nues. En part per la hipòtesi de la censura còsmica, proposada per Roger Penrose el 1965, que no permet la seva existència.

Depenent de si la càrrega total és positiva o negativa, el forat negre tendirà a atreure o a repel·lir qualsevol objecte que se li apropi, tot i això, la força gravitatòria és més gran i, per tant, sempre atraurà.

Vegeu també

• Forat negre de Schwarschild
• Forat negre de Kerr
• Forat negre de Kerr-Newman
• Forat negre
• Forat negre primordial
• Singularitat gravitatòria
• Forat blanc