Isocronisme

Isocronisme de les oscil·lacions (Plantilla:Lang-grcἴσος "igual" + χρόνος "temps") és la característica d'un fenomen que es produeix en un temps constant.[1]
- En tecnologia, és el nom que es dona a períodes d'igual duració, p.e. quan es tracta d'un senyal amb un període constant.[2]
- En un sistema tècnic, en particular una xarxa o un altre sistema de transmissió, és la propietat de dur a terme tasques definides en un període determinat. Les xarxes de telecomunicacions isòcrones poden transmetre sense errors a una velocitat de dades constant.[3]
- En els rellotges, la uniformitat de les oscil·lacions s'anomena isocronisme, és a dir, la seva constància de freqüència independentment dels disturbis externs.[4][5][6]
Isocronisme en telecomunicacions
En telecomunicacions, un senyal isòcron és aquell en què l'interval de temps que separa dues transicions corresponents qualsevol és igual a l'interval unitari o a un múltiple de l'interval unitari; però la fase és arbitrària i potencialment variable. El terme també s'utilitza en la transmissió de dades per descriure casos en què els instants significatius corresponents de dos o més senyals seqüencials tenen una relació de fase constant. La transmissió de ràfega isòcrona s'utilitza quan la velocitat del canal portador d'informació és superior a la velocitat de senyalització de dades d'entrada. A l'Universal Serial Bus utilitzat en ordinadors, isòcrona és un dels quatre tipus de flux de dades per a dispositius USB (els altres són Control, Interrupt i Bulk). S'utilitza habitualment per transmetre tipus de dades com ara fonts de vídeo o àudio. De la mateixa manera, l'estàndard d'interfície IEEE 1394, comunament anomenat Firewire, inclou suport per a fluxos isòcrons d'àudio i vídeo a velocitats constants conegudes.[3]
Isocronisme del pèndol
Va ser descobert per Galileu (1564-1642), cap a l'any 1581, a la catedral de Pisa:Plantilla:CitaAquesta última circumstància va ser la que més va atreure l'atenció de Galileu; tot i que l'amplitud de les oscil·lacions s'anava reduint, romania sensiblement constant la seva durada. Galileu va repetir moltes vegades l'experiment i va acabar per descobrir la relació existent entre aquesta durada i la longitud de la corda que suportava el pes oscil·lant. Més endavant, cap a l'any 1673, Christian Huygens va trobar l'expressió del període corresponent a les oscil·lacions de petita amplitud, basant la seva demostració en les lleis de caiguda dels cossos, segons les havia enunciat Galileu.
Com que les petites oscil·lacions del pèndol són isòcrones, és útil per a la mesura del temps (vegeu rellotges de pèndol).
Referències
Vegeu també
Bibliografia
- Millora de l'isocronisme de les oscil·lacions de // la Gran enciclopèdia Soviètica : [30 volums] / editor en cap de A. M. Prokhorov. — 3ª ed. — M. : enciclopèdia Soviètica, 1969-1978.
Enllaços externs
- Voice over IP — Eine Einführung Plantilla:Webarchive (7. Setembre2017)
- Dienste & Protokolle: Einflüsse von Multimedia auf Dienste & Protokolle (7. Setembre2017)
- VOIP und Netzwerkfehler Plantilla:Webarchive (7. Setembre2017)