Nombre semienter
En matemàtiques, un nombre semienter és un nombre definit de la forma
- ,
on és enter. Per exemple,
- 4½, 7/2, −13/2, 8.5
són tots semienters.
Els semienters ocorren molt sovint en contextos matemàtics, i per això és convenient un terme especial. Cal notar que la meitat d'un enter no és sempre un semienter: la meitat d'un enter parell és un enter, però no un semienter. Els semienters són precisament els nombres que són la meitat d'un enter senar, i per aquesta raó també són anomenats senars semienters. Els semienters són un cas especial dels racionals diàdics, nombres que poden ser formats dividint un enter sobre una potència de dos.[1]
Notació i estructures algebraiques
El conjunt de tots els semienters és comunament denotat com a
Els enters i semienters junts formen un grup sota l'operació de la suma, la qual pot ser denotada com[2]
- .
No obstant això, aquests nombres no formen un anell, ja que el producte de dos semienters no pot ser un semienter.[3]
Usos
Empaquetament d'esferes
L'empaquetament compacte d'esferes unitàries en quatre dimensions, anomenada xarxa D₄, col·loca una esfera en cada punt les coordenades siguin totes enteres o semienteres. Aquest empaquetament està estretament relacionat amb els enters de Hurwitz, els quals són quaternions amb coeficients reals que són tots enters o semienters.[4]
Física
En física, el principi d'exclusió de Pauli és el resultat de la definició dels fermions com partícules que tenen espins, els quals són semienters.[5]
El nivell energètic de l'oscil·lador harmònic quàntic ocorren a semienters i, per tant, el seu nivell més baix d'energia no és zero.[6]
Volum d'una esfera
Encara que la funció factorial només es defineix per als arguments enters, es pot ampliar a arguments fraccionaris utilitzant la funció gamma. La funció gamma per a semienters és una part important de la fórmula per al volum d'una bola n-dimensional de radi R,[7]
Els valors de la funció gamma en semienters són múltiples enters de l'arrel quadrada de π:
on n!! denota el doble factorial.
Referències
- ↑ Plantilla:Citar ref
- ↑ Plantilla:Citar ref
- ↑ Plantilla:Citar ref
- ↑ Plantilla:Ref-llibre
- ↑ Plantilla:Citar ref
- ↑ Plantilla:Citar ref
- ↑ Equation 5.19.4, NIST Digital Library of Mathematical Functions. http://dlmf.nist.gov/, Release 1.0.6 of 2013-05-06.