Perclorat d'amoni

El perclorat d'amoni és un compost inorgànic, una sal, formada per anions perclorat $\mathrm{C}\mathrm{l}\mathrm{O}{\phantom{A}}_4{\phantom{A}}^{-}$ i cations amoni $\mathrm{N}\mathrm{H}{\phantom{A}}_4{\phantom{A}}^{+}$, la qual fórmula química és $\mathrm{N}\mathrm{H}{\phantom{A}}_4\mathrm{C}\mathrm{l}\mathrm{O}{\phantom{A}}_4$.

Propietats

El perclorat d'amoni es presenta com un sòlid o pols de color blanc, cristal·lí, i inodor. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Descompon violentament a 130 °C i la seva densitat 1,95 g/cm³ a 20 °C. És molt soluble en aigua (200 g/L a 249 g/L a 25 °C). És molt soluble en amoníac, soluble en metanol, poc soluble en etanol i acetona i insoluble en acetat d'etil i èter etílic.

És un compost explosiu en pols de partícules menors de 15 μm de diàmetre o si en pols de partícules més grans però seques completament. No es crema fàcilment, sinó que es cremarà si està contaminat per material combustible. Pot explotar en una exposició prolongada a la calor o al foc.

Obtenció

El perclorat d'amoni es produeix per reacció entre amoníac $\mathrm{N}\mathrm{H}{\phantom{A}}_3$ i àcid perclòric $\mathrm{H}\mathrm{C}\mathrm{l}\mathrm{O}{\phantom{A}}_4$:

$$\mathrm{N}\mathrm{H}{\phantom{A}}_3+\mathrm{H}\mathrm{C}\mathrm{l}\mathrm{O}{\phantom{A}}_4⟶\mathrm{N}\mathrm{H}{\phantom{A}}_4\mathrm{C}\mathrm{l}\mathrm{O}{\phantom{A}}_4$$

o per reacció de sals d'amoni, com ara el clorur d'amoni $\mathrm{N}\mathrm{H}{\phantom{A}}_4\mathrm{C}\mathrm{l}$, amb perclorat de sodi $\mathrm{N}\mathrm{a}\mathrm{C}\mathrm{l}\mathrm{O}{\phantom{A}}_4$:

$$\mathrm{N}\mathrm{H}{\phantom{A}}_4\mathrm{C}\mathrm{l}+\mathrm{N}\mathrm{a}\mathrm{C}\mathrm{l}\mathrm{O}{\phantom{A}}_4⟶\mathrm{N}\mathrm{H}{\phantom{A}}_4\mathrm{C}\mathrm{l}\mathrm{O}{\phantom{A}}_4+\mathrm{N}\mathrm{a}\mathrm{C}\mathrm{l}$$

Usos

Llançament del transbordador espacial Challenger el 4 d'abril de 1983. Els dos coets blancs situats a ambdós costats de la nau duen una mescla d'alumini i perclorat d'amoni

El perclorat d'amoni s'utilitza principalment per a la producció de propulsors de combustible sòlid. Aquests propulsors estan compostos per combustible i oxidant barrejat amb un aglutinant com el cautxú, tots units en una barreja homogènia. El perclorat serveix com a oxidant, mentre que el combustible pot ser per exemple l'alumini. Fou emprat en els coets de combustible sòlid dels transbordadors espacials de la NASA. La reacció que tenia lloc és:

$$10\mathrm{A}\mathrm{l}+6\mathrm{N}\mathrm{H}{\phantom{A}}_4\mathrm{C}\mathrm{l}\mathrm{O}{\phantom{A}}_4⟶2\mathrm{A}\mathrm{l}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}{\phantom{A}}_3+2\mathrm{A}\mathrm{l}\mathrm{C}\mathrm{l}{\phantom{A}}_3+12\mathrm{H}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}+3\mathrm{N}{\phantom{A}}_2$$ S'empra també en explosius, pirotècnia, com a agent de gravat i gravat, i en química analítica.