Òxid d'antimoni(III)

De testwiki
La revisió el 04:40, 19 gen 2025 per imported>EVA3.0 (bot) (Gestió i manteniment de bibliografia)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Plantilla:Infotaula compost químic L'òxid d'antimoni(III), o triòxid de diantimoni, és un compost binari constituït per oxigen i antimoni, és un òxid la qual fórmula química és SbA2OA3. Té àmplies aplicacions com a retardant de flama, catalitzador, pigment i desgasador del vidre. És la forma predominant d'antimoni alliberat al medi ambient de les activitats humanes. La relativament baixa toxicitat d'aquest compost es deu a la seva solubilitat extremadament baixa en aigua. Tanmateix es considera possiblement carcinogen per als humans.

Estat natural i obtenció

Senarmontita

A la natura hom pot trobar òxid d'antimoni(III) al mineral senarmontita i al mineral valentinita, que presenten estructures cristal·lines diferents, ortoròmbica el primer i cúbica el segon. Aquests minerals es formen per oxidació del mineral estibina, constituït per sulfur d'antimoni(III) SbA2SA3 i d'altres minerals d'antimoni.[1][2]

La producció mundial el 2005 d'òxid d'antimoni(III) fou de 120 000 tones, amb la Xina com a principal productor (47 %) seguida de Mèxic (22 %), Europa (17 %), el Japó (10 %) i Sud-àfrica (2 %) i altres països (2 %). Els processos d'obtenció industrial són dos:[3]

Volatilització de l'òxid d'antimoni(III) cru

En aquest procés es parteix del sulfur d'antimoni(III) que es fa reaccionar amb oxigen en forns a 850 °C–1000 °C:

2SbA2SA3+9OA22SbA2OA3+6SOA2Després aquest òxid d'antimoni(III) obtingut es vaporitza per a condensar-se a continuació.[3]

Oxidació de l'antimoni

Dins forns es produeix l'oxidació de l'antimoni per reacció directa d'oxigen gas sobre l'antimoni metàl·lic:[3]

4Sb+3OA22SbA2OA3

Propietats

L'òxid d'antimoni(III) a temperatura ambient és un sòlid cristal·lí, de cristalls blancs, inodor, de densitat 5,9 g/cm³, punt de fusió 656 °C i punt d'ebullició 1 550 °C. Sublima parcialment abans d'arribar al punt d'ebullició. És insoluble dins d'aigua,[4] i en dissolvents orgànics.

Estructura de l' α-SbA2OA3

La forma cúbica α-SbA2OA3 és la fase estable en condicions ambientals de l'òxid d'antimoni(III), mentre que la cúbica β-SbA2OA3 s'obté a pressió elevada i temperatura superior a 570 °C. L'estructura ortoròmbica conté unitats SbA4OA6, amb els àtoms units mitjançant enllaç covalent SbO. El bloc bàsic d'aquestes unitats és l'estructura piramidal SbOA3, en què l'antimoni ocupa el centre d'un tetraedre allargat, amb els àtoms d'oxigen situats en tres dels vèrtexs i els electrons del parell solitari de l'antimoni que ocupen el quart. L'estructura SbA4OA6 consta de quatre d'aquestes piràmides, amb tots els oxígens enllaçats a dos antimonis, formant una estructura semblant a una gàbia tancada. Els angles OSbO són de 95,7°.[5]

Estructura de la β-SbA2OA3

L'altra forma, la ortoròmbica β-SbA2OA3 també està composta de piràmides SbOA3, però en lloc de formar una estructura engabiada, formen una doble cadena més connectada, que es transforma en una estructura de doble filferro a pressió. Una diferència notable amb la forma ortoròmbica és la diferència dels angles d'enllaç.[5] Els angles OSbO són de 81°, 93° i 99°, i els angles dels enllaços SbOSb 110° i 132°.

Aplicacions

Retardant de flama

L'ús més important de l'òxid d'antimoni(III), pel que fa a la quantitat emprada, és com a retardant de flama de plàstics, gomes i teixits.[3] L'òxid d'antimoni(III) en si no té cap funció ignífuga, però, quan s'utilitza juntament amb compostos orgànics halogenats, l'efecte sinèrgic de la barreja crea les propietats ignífugues.

SbXA3+HASbXA2+HXSbXA2+HASbX+HXSbX+HASb+HXSb+OASbOASbOA+HASbOHSbOH+HASbOA+HA2

Quan l'oxigen reacciona amb un polímer origina diòxid de carboni, monòxid de carboni i diversos radicals lliures en fase gasosa (HA, OA, OHA) que són els causants de què es mantingui la combustió. Si s'addiciona un compost orgànic clorat o bromat, aquests halògens capturen els radicals lliures, reaccionat amb ells i formant HA2O, HX i HA2. Per reaccionar, els halògens han d'arribar a la flama en fase de gas. L'addició d'òxid d'antimoni(III) permet la formació d'espècies d'antimoni volàtils (SbXA3, SbOX, SbOA2X) capaços d'interrompre el procés de combustió inhibint els radicals lliures mitjançant una sèrie de reaccions proposades al costat.[6] La formació dels composts ignífugs té lloc segons les reaccions:[7]

2RHX2R+2HX2RHX2RH+XA26HX+SbA2OA32SbXA3+3HA2OXA2+SbA2OA3SbOX+SbOA2X3SbOXSbXA3+SbA2OA3

Indústria del vidre

L'òxid d'antimoni(III) s'utilitza com a agent de depuració o com a desgasador en la fabricació de vidre artístic, òptica i bombetes fluorescents de vidre, i en vidres per a pantalles per a televisió i ordinadors, etc. S'afegeix al vidre durant la fabricació i ajuda a eliminar les bombolles del vidre. El mecanisme implica diversos passos. En el pas final l'òxid d'antimoni(III) s'oxida fins a obtenir l'òxid d'antimoni(V). El contingut total de Sb al vidre acabat se situa normalment al voltant del 0,8 %.[3]

Pigments

L'òxid d'antimoni(III) s'empra com a pigment blanc[8] i en la fabricació de pigments de colors inorgànics complexos. Aquests pigments s'utilitzen en indústries posteriors com ara els plàstics (50 %), els recobriments (35 %), esmalts i ceràmica (10 %) i materials de construcció (5 %).[3]

Catalitzador

En la producció d'envasos de PET s'empra l'òxid d'antimoni(III) com a catalitzador.[3]

Referències

Plantilla:Referències