Mesó D

Plantilla:Infotaula partícula

El mesó D és la partícula més lleugera que conté quarks c o quark encant.^[1]^[2] Sovint s'estudien per investigar les interaccions febles. Abans del 1986, els mesons D que també contenen un quark s o quark estrany (D_s) s'anomenaven "mesons F".

Introducció

Els mesons D van ser descoberts el 1976 al detector Mark I a l'accelerador linear de Stanford (en anglès, Stanford Linear Accelerator, SLAC), un laboratori de la Universitat Stanford.

Com els mesons D són els mesons més lleugers que contenen un quark c (o el seu antiquark), quan decauen han de canviar aquest quark per un altre quark d'una altra família. Aquest decaïment involucra un canvi en el nombre quàntic de l'estranyesa i, per tant, només es pot produir mitjançant la interacció feble. En aquestes desintegracions, el quark encant generalment canvia a un quark estrany mitjançant l'intercanvi d'una partícula W i com a resultat, els mesons D decauen preferentment en un Kaó o en un pió.^[2]

Llistat de mesons D

Mesons D
Nom de la partícula	Símbol de la partícula	Símbol de la antipartícula	Quarks de valència^[3]	Massa en repòs (MeV/c²)	I	J^PC	S	C	Vida mitjana (s)	Modes de decaïment més freqüents (> 5 %)
Mesó D ^[4]	$D^{+}$	$D^{-}$	$c$ $\overline{d}$	Plantilla:Val	Plantilla:Sfrac	0⁻	0	+1	Plantilla:Val	Modes de decaïment de $D^{+}$
Mesó D ^[5]	$D^{0}$	${\overline{D}}^{0}$	$c$ $\overline{u}$	Plantilla:Val	Plantilla:Sfrac	0⁻	0	+1	Plantilla:Val	Modes de decaïment de $D^{0}$
Mesó D estrany ^[6]	$D_{s}^{+}$	$D_{s}^{-}$	$c$ $\overline{s}$	Plantilla:Val	0	0⁻	+1	+1	Plantilla:Sort	Modes de decaïment de $D^{+}$
Mesó D excitat ^[7]	$D^{* +}$ (2010)	$D^{* -}$ (2010)	$c$ $\overline{d}$	Plantilla:Val	Plantilla:Sfrac	1⁻	0	+1	Plantilla:Val^{Plantilla:Ref}	Plantilla:Nowrap Plantilla:Nowrap
Mesó D excitat ^[8]	$D^{* 0}$ (2007)	$D^{* 0}$ (2007)	$c$ $\overline{u}$	Plantilla:Val	Plantilla:Sfrac	1⁻	0	+1	>Plantilla:Val^{Plantilla:Ref}	Plantilla:Nowrap Plantilla:Nowrap

^[a] Plantilla:Note El grup PDG reporta les amplades de les ressonàncies (Γ). Aquí se’n mostra la seva conversió τ = Plantilla:Sfrac.

Exemples de decaïment

D^{0} \to K^{-} + π^{+}

D^{0} \to K^{-} + π^{+} + π^{0}

D^{0} \to K^{-} + π^{+} + π^{+} + π^{-}

D^{0} \to K^{-} + μ^{+} + ν_{μ}

D^{0} \to K^{-} + K^{+}

D^{0} \to π^{-} + π^{+}

D^{+} \to K^{-} + π^{+} + π^{+}

D^{+} \to K^{-} + μ^{+} + π^{+} + ν_{μ}

D_{s}^{+} \to K^{-} + π^{+} + K^{+}

Referències

Plantilla:Referències

Plantilla:Partícules Plantilla:Autoritat

↑ Plantilla:Ref-web
↑ ^2,0 ^2,1 D Meson
↑ C. Amsler et al.. (2008): Quark Model
↑ C. Amsler et al.. (2008): Particle listings – $D^{\pm}$
↑ C. Amsler et al.. (2008): Particle listings – $D^{0}$
↑ N. Nakamura et al.. (2010): Particle listings – $D_{s}^{\pm}$
↑ C. Amsler et al.. (2008): Particle listings – $D^{* +}$ (2010)
↑ C. Amsler et al.. (2008): Particle listings – $D^{* 0}$ (2007)

[1] Plantilla:Ref-web

[autogenerated1-2] 2,0 ^2,1 D Meson

[PDGQuarkmodel-3] C. Amsler et al.. (2008): Quark Model

[PDGD+-4] C. Amsler et al.. (2008): Particle listings – $D^{\pm}$

[PDGD0-5] C. Amsler et al.. (2008): Particle listings – $D^{0}$

[PDGDs-6] N. Nakamura et al.. (2010): Particle listings – $D_{s}^{\pm}$

[PDGD*+-7] C. Amsler et al.. (2008): Particle listings – $D^{* +}$ (2010)

[PDGD*0-8] C. Amsler et al.. (2008): Particle listings – $D^{* 0}$ (2007)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

Mesó D

Contingut

Introducció

Llistat de mesons D

Exemples de decaïment

Referències

Menú de navegació

Mesó D

Introducció

Llistat de mesons D

Exemples de decaïment

Referències

Menú de navegació

Cerca