Nessim Sibony

De testwiki
La revisió el 16:42, 30 maig 2023 per imported>EVA3.0 (bot) (Tipografia)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Plantilla:Infotaula persona Plantilla:IniciBio[1][2] va ser un matemàtic francès. La seva recerca es va centrar en l'anàlisi complexa. Va ser professor al departament de matemàtiques de la Universitat de París-Sud a Orsay. El 2017 va ser guardonat amb el Premi Stefan Bergman.

Biografia

Nessim Sibony va deixar la Universitat de París Sud el 1974 amb la seva investigació sobre problemes d'extensió analítica i aproximació polinomial ponderada. Va continuar en dinàmica multivariant, on va treballar amb John Erik Fornæss en la teoria de Fatou-Julia de dues variables complexes.

Independentment d'Adrien Douady i John H. Hubbard, va demostrar a la dècada de 1980 que el conjunt de Mandelbrot és coherent.[3]

El 2009 va rebre el Premi Sophie-Germain. El 1990 va ser un ponent convidat al Congrés Internacional de Matemàtics de Kyoto, amb una presentació titulada Alguns resultats recents sobre dominis pseudoconvexos febles.

Publicacions

  • amb Dierk Schleicher, Eric Bedford, Tien-Cuong Dinh, Marco Brunella, Marco Abate Holomorphic dynamical systems, Conferències al CIME (Cetraro 2008, darin Sibony, Dinh Dynamics in several complex variables: Endomorphisms of projective spaces and polynomial like mappings), Springer Verlag, Lecturenotes in Mathematics, Band 1998, 2010
  • amb Dominique Cerveau, Étienne Ghys, Jean-Christophe Yoccoz Complex Dynamics and Geometry, SMF / AMS Texts and Monographs Band 10, 2003 (darin von Sibony: Dynamics of rational maps on Pk), französische Ausgabe SMF 1999 (Panorames i síntesis, banda 8)
  • Alguns problemes d'extensió de corrents en anàlisi complexa, Duke Mathematical Journal, Band 52, 1985, S. 157-197

Premis i guardons

  • 1988: Premi Vaillant
  • 2009: Premi Sophie-Germain
  • 2017: Premi Stefan Bergman

Referències

Plantilla:Referències

  1. Data de naixement segons Jean-Paul Pier (éditeur) Developments of Mathematics 1950-2000, Birkhäuser, 2000, p. 711 (Kiselman Plurisubharmonic functions and potential theory in several complex variables)
  2. Plantilla:Ref-web
  3. No publicat. Segons Mandelbrot Fractals and Chaos: the Mandelbrot set and beyond, Springer 2004, p. 35