Resistència a la flexió
La resistència a la flexió o mòdul de ruptura és una propietat dels materials que es defineix com la tensió límit que pot suportar un material abans d'entrar en fase plàstica en un assaig de flexotracció.[1] L'assaig més comú és el de flexió transversal i consisteix a agafar un espècimen amb una secció transversal circular o rectangular i flexionar-lo mitjançant una tècnica d'assaig de flexotracció de tres punts fins a la seva ruptura o entrada en fase plàstica. La resistència a la flexió correspon a la tensió límit que suporta el material en el moment de la seva entrada en fase plàstica. La tensió s'expressa amb el símbol .