Enrico Magenes

De testwiki
La revisió el 08:35, 29 set 2024 per imported>Ferran Mir (Vida i obra)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Plantilla:Infotaula persona

Plantilla:IniciBio va ser un matemàtic italià.

Vida i obra

Magenes, qui havia rebut dels seus pares una formació catòlica i contrària al règim feixista imperant a Itàlia en aquella época, va començar els estudis de matemàtiques a la Scuola Normale Superiore de Pisa el 1938, essent un membre molt actiu de la Azione Cattolica. El 1941 es veu obligat a interrompre els estudis per la Segona Guerra Mundial i es trasllada a Pavia, on va ser un dels promotors del partit Democrazia Cristiana i, com a tal, va ser membre del Comitato di Liberazione Nazionale (CLN) local.Plantilla:Sfn El Comité, format per Magenes, Ferruccio Belli (comunista), Luigi Brusaioli (republicà), Angelo Balconi (militar) i Lorenzo Alberti (socialista), va ser detingut per la policia italiana el gener de 1944.Plantilla:Sfn Van estar empresonats a Pavia fins al juliol de 1944, quan van passar a la presó de San Vittore de Milà sota la custòdia de les SS alemanyes que els van deportar a Bolzano.Plantilla:Sfn El setembre de 1944, juntament amb altres italians dissidents, van ser traslladats al camp de concentració de Flossenbürg,Plantilla:Sfn en el qual va morir Brusaioli i des del qual, Belli i Magenes van ser enviats al camp de concentració de Kottern-Weidach (una filial de Dachau), Balconi al camp de concentració de Gusen (on va morir el 1945) i Alberti al camp de concentració de Buchenwald. Magenes, Belli i Alberti van ser alliberats per les tropes americanes l'abril/maig de 1945. No van retornar a Pavia fins al juliol de 1945.

Aquest mateix any, Magenes va reprendre els seus estudia a Pisa on es va graduar el 1947 amb una tesi dirigida per Leonida Tonelli i Giovanni Sansone en la qual estudiava el problema dels límits de l'equació diferencial y(n)=λf(x,y,y,,y(n1)). El 1948 va participar en el primer congrés post-bèl·lic de la Unió Matemàtica Italiana, del qual va deixar un testimoni molt vívid.Plantilla:Sfn

Des del 1948 fins al 1959 va ser professor successivament de les universitats de Pàdua, MòdenaPlantilla:Sfn i Gènova,Plantilla:Sfn fins que va ser nomenat professor de la universitat de Pavia,Plantilla:Sfn en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1996 quan va passar a ser professor emèrit.

El principal camp de treball de Magenes va ser l'anàlisi matemàtica, en el qual destaquen els seus treballs conjunts amb Jacques-Louis Lions a partir de 1957,Plantilla:Sfn i que van culminar amb el seu tractat en tres volums (1968-1970) Problèmes aux limites non homogènes et applications.Plantilla:Sfn Sempre va mantenir una forta inclinació per la didàctica de les matemàtiques que el va fer participar en nombrosos projectes de millora dels plans d'estudi i dels sistemes d'ensenyament.Plantilla:Sfn Va ser autor o coautor de més de cent-vint articles científics publicats en les revistes més prestigioses.Plantilla:Sfn

L'any 2003 va rebre el Premi Lagrange atorgat per segona vegada pel Consell Internacional de Matemàtiques Industrials i Aplicades (ICIAM).Plantilla:Sfn Va ser president de la Unione Matematica Italiana entre 1973 i 1975 i també va ser un dels promotors de la creació del Collegio universitario Santa Caterina di Siena a Pavia.Plantilla:Sfn

Referències

Plantilla:Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Plantilla:Autoritat