Equacions de Bloch

De testwiki
La revisió el 19:59, 9 gen 2024 per imported>EVA3.0 (bot) (Tipografia)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Sota l'efecte del camp extern B, el vector de magnetització M es relaxa fins a la seva configuració d'equilibri precedint al voltant del camp magnètic.

En física i química, concretament en ressonància magnètica nuclear (RMN), imatges per ressonància magnètica (MRI) i ressonància de spin electrònic (ESR), les equacions de Bloch són un conjunt d'equacions macroscòpiques que s'utilitzen per calcular la magnetització nuclear M = (Mx, My, Mz) en funció del temps quan hi ha temps de relaxació T1 i T₂.[1] Aquestes són equacions fenomenològiques que van ser introduïdes per Felix Bloch l'any 1946.[2] De vegades s'anomenen equacions de moviment de magnetització nuclear. Són anàlegs a les equacions de Maxwell-Bloch.

Sigui M(t) = (Mx(t), My(t), Mz(t)) la magnetització nuclear. Aleshores les equacions de Bloch diuen: [3]

dMx(t)dt=γ(𝐌(t)×𝐁(t))xMx(t)T2
dMy(t)dt=γ(𝐌(t)×𝐁(t))yMy(t)T2
dMz(t)dt=γ(𝐌(t)×𝐁(t))zMz(t)M0T1
on γ és la relació giromagnètica i B(t) = (Bx(t), By(t), B0Bz(t)) és el camp magnètic experimentat pels nuclis. La component z del camp magnètic B es compon de vegades de dos termes:
  • un, B0, és constant en el temps,
  • l'altre, ΔBz(t), pot dependre del temps. Està present en imatges de ressonància magnètica i ajuda amb la descodificació espacial del senyal de RMN.[4]

M(tB(t) és el producte creuat d'aquests dos vectors. M0 és la magnetització nuclear en estat estacionari (és a dir, per exemple, quan t → ∞); està en la direcció z.

Referències

Plantilla:Referències