N
Plantilla:Infotaula grafema La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants. El seu nom és ena,[1][2] en[3] o ene.[4] Juntament amb la i grega forma el dígraf que és anomenat enye al País Valencià.[5] Probablement prové de la lletra Nûn de l'alfabet semític que representaria una serp i on ja tindria el valor de /n/ que heretaria el grec, l'etrusc i finalment el llatí.
Fonètica
En català representa la nasal alveolar sonora de l'alfabet fonètic internacional /n/ en posició inicial (nap) o intervocàlica (cana), i dental, labiodental, alveolar, palatal (enllestir), o velar (cinc) depenent del punt d'articulació de la següent consonant a la qual assimila.
Significats de la N
- Bioquímica: en majúscula símbol de l'asparagina.
- Cronologia: Indica el mes de novembre
- Física: en minúscula símbol de la variable del nombre de mols. També indica els neutrons
- Lingüística: és l'abreviatura de nom o de nucli
- Matemàtiques: és l'abreviatura de nombre (també amb la variant nº). En minúscula representa un nombre natural, i el símbol del conjunt dels nombres naturals, , és una N majúscula estilitzada.
- Química: en majúscula símbol de l'element químic nitrogen.
- SI:
- Símbols: Indica el nord. També és part del logotip de Nintendo per als videojocs
- Vehicles: Indica que un vehicle ve de Noruega. També indica carretera nacional
Usos gramaticals
La n a final de paraula apareix en diferents llengües, amb significats molt diferents, també:
- En esperanto, indica l'acusatiu, que és l'únic cas que es declina en aquesta lengua.
- En basc:
- En els verbs, totes les formes en passat acaben en n.
- Sola, és suficient per declinar alguns noms propis en el cas inesiu (cas "non"), que indica llocs. Per exemple: Bilbo: Bilbao > Bilbon: a Bilbao. Aquest cas acaba en n per tots els substantius, i també hi acaben els casos genitiu ("noren") i sociatiu (norekin).
- En algunes llengües romàniques (entre elles el català, el castellà i l'occità) acaben en n les formes personals dels verbs que corresponen a la tercera persona del plural (són, cantaven, escoltarien, portin...).
- En alemany trobem n final:
- En tots els verbs en infinitiu, i en algunes formes personals que tenen la mateixa forma que l'infinitiu.
- En les situacions en què el cas acusatiu es marca, es fa amb una n al final.
- En alemany no hi ha una regla universal per la formació dels plurals, però molts substantius formen el plural afegint una n (Kartoffel (patata) > Kartoffeln (patates)).
Símbols derivats o relacionats
| Caràcter | Descripció | Unicode (maj./min.) | Html (maj./min.) | Notes d'ús |
|---|---|---|---|---|
| Ñ | N amb titlla | U+00D1 U+00F1 | Ñ ñ | castellà |
| Ń | N amb accent agut | U+0143 U+0144 | ||
| Ň | N amb anticircumflex | U+0147 U+0148 | txec | |
| Ņ | N amb ogonek | U+0145 U+0146 | alfabet letó | |
| Ŋ | eng | U+014A U+014B | lapó, AFI | |
| Ṅ | N amb punt superior | U+1E44 U+1E45 | ||
| Ṇ | N amb punt inferior | U+1E46 U+1E47 | ||
| ʼn | n minúscula amb apòstrof davant | U+0149 | afrikaans |
Referències
Plantilla:Projectes germans Plantilla:Viccionari-lateral
- ↑ Plantilla:Ref-web
- ↑ Plantilla:Ref-web
- ↑ Plantilla:Ref-web
- ↑ Plantilla:Ref-web
- ↑ Francesc Ferrer Pastor, Diccionari valencià escolar, Sotaia Llibres s.a., 1987