Llei de Charles i Gay-Lussac

Llei de Charles i Gay-Lussac

La llei de Charles i Gay-LLusac (també anomenada Llei de Charles o Llei de Gay-Lussac) és una de les lleis dels gasos. Afirma que a una pressió constant, el volum d'una massa coneguda de gas augmenta o disminueix amb la mateixa proporció en què la seva temperatura (en kèlvins) augmenta o disminueix.

La relació fou anticipada pel treball sobre la dilatació de l'aire del francès Guillaume Amontons l'any 1702. Nuguet, P. de La Hire i N.T. de Saussure, entre d'altres, realitzaren també recerca sobre la dilatació de l'aire. L'anglès J. Priestley fou el primer que s'interessà per la dilatació d'altres gasos, però els seus aparells eren poc precisos i els seus resultats no foren bons. Experimentalment determinaven el coeficient de dilatació $\alpha$, que el definien com:

$$\alpha =\frac{V_2-V_1}{V_1\cdot \mathrm{\Delta }{t}_{12}}$$

on $V_1$és el volum que ocupa una determinada quantitat de gas a una determinada temperatura $t_1$; $V_2$és el volum que ocupa a una temperatura superior $t_2$; i $\mathrm{\Delta }{t}_{12}=t_2-t_1$. Les unitats depenen de l'escala de temperatures emprada, essent °C^–1 si l'escala és la Celsius.

Joseph-Louis Gay-Lussac el 1824

Els francesos Monge, Berthollet i Vandermonde, en una publicació conjunta sobre el ferro del 1786, estudiaren la dilatació dels gasos i obtingueren els coeficients de l'aire i de l'hidrogen (${\alpha }_a$= 1/231 °C^–1 i ${\alpha }_{H_2}$= 1/226 °C^–1). El 1789 els francesos Guyton de Morveau i du Vernois publicaren valors per a diferents gasos però poc precisos. El 1802 l'anglès J. Dalton determinà el valor $\alpha$= 1/255 °C^–1. Però no fou fins a la publicació dels resultats més precisos del francès Joseph-Louis Gay-Lussac l'any 1802 que s'establí aquesta llei correctament. Gay-Lussac emprà un aparell que havia utilitzat abans el francès Jacques A.C. Charles als voltants de l'any 1787 amb el qual havia obtingut dades per a diferents gasos (aire, hidrogen, oxigen, nitrogen i diòxid de carboni) però que no publicà perquè el seu objectiu era enlairar-se amb globus aerostàtics plens de gas escalfat i no la recerca científica. Gay-Lussac repetí amb més precisió aquestes mesures entre 0 °C i 100 °C i obtingué el mateix coeficient de dilatació per a tots els gasos que estudià (aire, hidrogen, oxigen, nitrogen, amoníac, clorur d'hidrogen, diòxid de sofre, diòxid de carboni, monòxid de nitrogen, dietilèter), en concret 1/266,67 °C^–1 = 0,00375 °C^–1. Aquest treball tengué una acceptació immediata per la comunitat científica, i anomenaren la relació trobada llei de Gay-Lussac. Tanmateix É. Verdet el 1862 proposà que fos anomenada llei de Charles, ja que Gay-Lussac es basà en el treball de Charles.

L'expressió matemàtica de la llei s'obté directament de la definició del coeficient de dilatació:

$$V_2=V_1\cdot (1+\alpha \cdot \mathrm{\Delta }{t}_{12})$$

Com que Gay-Lussac partí de volums de gasos a 0 °C, l'expressió se sol escriure com:

$$V=V_0\cdot (1+\alpha \cdot t)$$

on:

• $t$ és la temperatura en graus Celsius (en realitat és $t-0{}^{\circ }C$).
• $V$ és el volum del gas a la temperatura $t$.
• $V_0$ és el volum del gas a 0 °C.
• $\alpha$ és el coeficient de dilatació.

Henri Victor Regnault en la dècada de 1860

Posteriorment altres investigadors com el suec F. Rudberg i l'alemany H.G. Magnus, milloraren la precisió d'aquest valor. El francès Henri Victor Regnault el 1847 assolí la màxima precisió, establint que $\alpha$ = 1/273 °C^–1 = 0,003 66 °C^–1. Al mateix temps demostrà que, malgrat que sigui negligible en condicions ordinàries, el coeficient de dilatació $\alpha$ depèn de la naturalesa del gas (trobà els valors ${\alpha }_a$ = 0,003 670 6 °C^–1, ${\alpha }_{H_2}$ = 0,003 661 3 °C^–1, ${\alpha }_{C{O}_2}$ = 0,003 709 9 °C^–1, per a l'aire, l'hidrogen i el diòxid de carboni respectivament) i de la temperatura, que creix amb la densitat o amb la pressió, i que a baixes pressions els coeficients dels diferents gasos tendeixen al mateix valor.

El 1848 l'anglès William Thomson, lord Kelvin, que havia treballat amb Regnault a París, proposà una nova escala de temperatura el qual 0 estaria a –273 °C on els gasos tendrien volum zero, per la qual cosa seria impossible una temperatura més baixa. La relació d'aquesta escala de temperatures, anomenada termodinàmica o absoluta, amb l'escala Celsius és $T=t+273$. Amb aquest canvi la llei de Charles pot desenvolupar-se:

$$V=V_0\cdot (1+\alpha \cdot t)=V_0+V_0\cdot \alpha \cdot (T-273)=V_0+V_0\cdot \alpha \cdot T-V_0\cdot \alpha \cdot 273$$i com que $\alpha$ = 1/273, queda:$$V=V_0\cdot \alpha \cdot T$$$$V=k\cdot T$$Com que aquesta constant $k$ canvia amb el volum inicial habitualment s'empra una equació on s'ha eliminat a partir de dos estats diferents de la mateixa quantitat de gas a la mateixa pressió:

$$\frac{V_1}{T_1}=\frac{V_2}{T_2}$$