Resurgència

De testwiki
La revisió el 14:53, 14 juny 2022 per imported>Rebot (eliminant text d'indexació automàtica ocult)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca

En A.Hurwitz va plantejar, en el seu quadern, en data del 6 de desembre 1918, la pregunta de si era possible que una sèrie de potències

h(ξ)=k=0ak(ξξ0)k,

representant una funció diferent de ξceξ, admetés continuació analítica al llarg d'un camí tancat γ al voltant de ξ0 i, a la fi de la continuació, prengués la forma

k=1kak(ξξ0)k1=h(ξ), és a dir, es pot continuar analíticament una funció holomorfa cap a la seva derivada?

La solució de Lewy

En H.Lewy va respondre afirmativament, i va donar una solució del problema que presentem aquí en una forma lleugerament modificada.[1]

Es consideri la funció: h(z)=+exp[zt(logt)2/4πi]dt; h és holomorfa per (z)>0 i pot ser continuada analíticament als semiplans (zeiϑ)>0 (ϑ+), de la manera següent: sigui N tal que 0<ϑ/N<π/2 i fem η:=ϑ/N.

Escrivim, per a z{(zeiη)>0}{(z)>0},

h(z)=+exp[zeiηeiηtlog(eiηeiηt)24πi]dt
=eiη+exp[zeiηu(log(u)iη)24πi]eiηdu
=limR{0Rexp[zeiηu(log(u)iη)24πi]eiηdu+
 +γRexp[zeiηu(log(u)iη)24πi]eiηdu}.

Aquesta darrera integral, que anomenem I2, ha de ser calculada sobre la corba γR:[0,1] definida en posar γ(t):=Reiθ.

Hom ha I2C1RαeC2R per a unes constants reals positives C1, C2 i α, car I2 tendeix a 0 quan R.

Així per a z{(zeiη)>0}{(z)>0} hom ha h(z)=+exp[zeiηu(log(u)iη)24πi]eiηdu; però aquesta darrera integral convergeix en (zeiη)>0 i, doncs, hi defineix una continuació analítica de h. Repetim el procediment N vegades: això ens dona finalment una continuació analítica de h al semiplà (zeiϑ)>0; així doncs, h pot ser continuada analíticament a tot punt p{0}.

Finalment, si fem la continuació analítica al llarg del camí |z|=1,0arg(z)2π, obtenim, designant h^ l'element de funció holomorfa obtingut (en un entorn de z=1) després una volta completa, h^(z)=+exp[e2πizt(logt+2πi)2/4πi]dt=

=+exp[zt(logt)24π2+4πilogt4πi]dt=

=+exp[zte2πit(logt)2/4πiπi+logt]dt=

=+(t)exp[zt(logt)2/4πi]dt=h(z).

Això acaba la presentació de la solució d'aquest problema.

Referències

Plantilla:Referències

Bibliografia