Gaspard Gustave de Coriolis

De testwiki
La revisió el 09:26, 31 ago 2022 per imported>Ferran Mir (/*iniciBio)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Plantilla:Infotaula persona Plantilla:IniciBio[1] va ser un físic francès conegut principalment com a descobridor de l'anomenada acceleració, força o efecte de Coriolis.[2]

Estudià a l'escola politècnica de França i es convertí en enginyer de ponts i camins, a partir de 1816 va ser professor de l'École Polytechnique, i a partir de 1829 professor de mecànica i anàlisi geomètrica a l'Escola central d'Art i Manufactures de París.

A més d'estudiar i descriure els sistemes inercials i determinar la força que porta el seu nom, contribuí decisivament a l'establiment d'una terminologia precisa per a la mecànica, en assignar una significació concreta a les expressions dels termes com treball i força viva.

Carrera científica

Quan va ser professor d'anàlisi geomètric i de mecànica general en l'École Centrale des Arts et Manufactures, el seu interès en la dinàmica del gir de les màquines el va conduir a les equacions diferencials del moviment des del punt de vista d'un sistema de coordenades que al seu torn està rotant, treball que va presentar a l'Académie des Sciences. A causa de la importància del seu treball, l'efecte Coriolis porta el seu nom.

En la seva memòria «Du calcul de l'effet des machines» (1829) anomena treball a la quantitat f dl , usualment anomenada en aquesta època "potència mecànica", "quantitat d'acció" o "efecte dinàmic" precisant l'ambigüitat d'aquestes expressions: les considera inapropiades. La ciència li dona la raó. Amb ell i Jean Victor Poncelet (1788 - 1867), el teorema de l'energia cinètica pren la seva forma gairebé definitiva i l'ensenyament de la mecànica serà «desempolsat» (la qüestió de les unitats i de l'homogeneïtat de les fórmules es torna fonamental). Nombrosos seran els seus articles en li Dictionnaire de l'industrie (el Diccionari de la indústria).

El 1835 va publicar un treball matemàtic sobre les col·lisions de les esferes: Théorie Mathématique des Effets du Jeu de Billard, considerat clàssic sobre el tema.[3][4]

De vegades se'l cita com Gustave-Gaspard Coriolis, Gustave Coriolis i altres variacions similars.

Obres

  • Càlcul dels efectes de les màquines 1829
  • Teoria matemàtica dels efectes del joc de billar 1835.

Vegeu també

Referències

Plantilla:Referències

Plantilla:Projectes germans Plantilla:Autoritat