Resultats de la cerca
Salta a la navegació
Salta a la cerca
- ...art d'ella) gràcies a la ''[[rihla]]'' (crònica de viatge) que va escriure del seu trajecte i que va durar des de la seva partida de la península a [[Almu ...scriure diverses obres de matemàtiques, dret i gramàtica. S'esmenten dotze obres d'[[aritmètica]] i [[àlgebra]], vuit de particions hereditàries, onze de dr ...6 Ko (917 paraules) - 13:13, 5 gen 2025
- ...'''സംഗമഗ്രാമ മാധവൻ''') fou un [[matemàtic]] [[Índia|indi]] dels segles XIV-XV. ...eguidors de l'escola de Kerala i, bàsicament, són dos: el càlcul del valor del [[nombre π]] i el càlcul dels [[sinus]] i [[cosinus]].{{sfn|Plofker|2009|p= ...8 Ko (1.120 paraules) - 18:36, 17 gen 2025
- ...runelle|2003|p=87}} L'any [[1531]] va ser elegit per al càrrec de director del ''Collège Royal'' (avui dia ''[[Collège de France]]''), fundat per Francesc ...citat, ja que només procedeix d'una inscripció apòcrifa al peu d'un retrat del personatge sense data ni signatura.{{sfn|Gallois|1918|p=5}} ...13 Ko (1.844 paraules) - 20:12, 17 gen 2025
- | periode = [[Segle XVIII|Segle {{versaleta|xviii}}]] ...a Maria del Fiore |catedral de Florència]] en [[Itàlia]]. El temple és des del [[18 de juny]] de [[1948]], Monument Històric-Artístic Nacional.<ref>[http: ...31 Ko (5.042 paraules) - 20:35, 28 feb 2025
- {{sfn|Selin|1997|p=641}} va ser un [[matemàtic]] japonès, del [[període Edo]]. ...com ''wasan''.{{sfn|Selin1997|p=641-642}} Ha estat descrit com ''el Newton del Japó.{{sfn|Restivo|1992|p=56}} ...18 Ko (2.757 paraules) - 15:08, 27 gen 2025
- ...charya''' (Bhaskara ''el professor''), va ser un [[matemàtic]] indi, del {{segle|XII}}. ...deix de la introducció de la seva obra ''Siddhanta Siromani''. Va ser fill del [[Bramans|braman]] Mahesvara que havia tingut fama com astròleg. El seu llo ...26 Ko (3.968 paraules) - 18:57, 7 feb 2025
- ...de Lomanha]], [[Tarn i Garona]] (França); la mansió de finals del {{segle|XV}} on va néixer és actualment un museu. Era d'origen [[basc]]. El pare de Fe ...abans de traslladar-se a [[Bordeus]] a la segona meitat dels anys 20 del {{segle|XVII}}. A Bordeus va començar les seves primeres investigacions matemàtique ...17 Ko (2.725 paraules) - 20:46, 17 gen 2025
- [[Fitxer:CampidoglioEng.jpg|miniatura|Perspectiva del [[Capitoli|Campidoglio]] de [[Roma]]. [[Miquel Àngel]], en dissenyar la com ...04|pàgines=343|isbn=9788441225169}}</ref> La primera menció en català data del 1696 al ''[[Gazophylacium catalano-latinum]]'' de [[Joan Lacavalleria i Dul ...14 Ko (2.149 paraules) - 16:21, 15 des 2024
- | obres_notables = ''[[Díptic de Melun]]'' i les miniatures del ''Llibre d'Hores d'Étienne Chevalier'' ...[Renaixement]] primerenc i el renovador de la pintura francesa del {{segle|XV}}. ...52 Ko (8.576 paraules) - 16:40, 19 nov 2024
- ...la [[península Ibèrica]].<ref>{{Ref-llibre|títol = Exposició commemorativa del V centenari de la impremta}}</ref> === L'aritmètica als segles XIV i XV === ...37 Ko (6.390 paraules) - 14:40, 10 feb 2025
- ...vič Kolmogorov}}</ref> fou un matemàtic [[Rússia|rus]], preeminent en el {{segle|XX}}, que va avançar diversos camps científics (entre ells la teoria de pro ...va ser criat per les seves ties a Tunoshna prop de Yaroslavl a la hisenda del seu avi, un noble ric. El seu pare es creu que es deia Nikolai Matveevich K ...17 Ko (2.596 paraules) - 13:01, 21 feb 2025
- ...tura|Triangulació. [[Liu Hui]] (c. 263): Com es mesura l'altura d'una illa del mar? Il·lustració d'una edició de 1726]] ...directament. El punt pot fixar-se llavors com a tercer punt d'un triangle del qual es coneixen dos angles i un costat per a [[Resolució de triangles|reso ...18 Ko (2.851 paraules) - 09:44, 31 des 2023
- ...a amb la presumpció que ell o els seus avantpassats havien estat seguidors del [[zoroastrisme]]. [[Ibn an-Nadim]] el dona com a originari de [[Coràsmia]], ...amun (abbàssida)|al-Mamun]]: la [[Casa de la saviesa]] (dedicada a traduir obres clàssiques), la biblioteca i l'observatori astronòmic de [[Bagdad]]. Gràcie ...31 Ko (4.781 paraules) - 13:41, 7 gen 2025
- ...ic a [[Europa]], sobretot per la publicació a principis del {{segle|XIII}} del seu ''Llibre dels càlculs'', el ''[[Liber Abaci]]''. ...j''' Pisano" (copiat de [[Wikisource:La:Liber abbaci - Prologus|"Prologus" del ''Liber Ab(b)aci'' al Wikisource de llatí]]), en català: "Aquí comença el l ...34 Ko (5.299 paraules) - 20:21, 4 set 2024
- ...sar una [[corda]] o [[Cable d'acer|cable]] i que a més és mòbil al voltant del seu eix central.<ref name=DeCusa>{{Ref-llibre|títol=Maquinaria en construcc ...nques d'arbre. Les més antigues de les quals es té coneixement daten del {{segle|XIII|-}} de procedència [[assíria]], encara que les aplicacions eren de pol ...33 Ko (5.723 paraules) - 16:29, 16 gen 2025
- ...est tipus, en l'actualitat, corresponen als stilo-axials, però abans del {{segle|XVII}} majoritàriament eren rellotges que indicaven [[hores temporàries]] m ...ntics. La fórmula de l'equació de les línies horàries ja era coneguda al {{segle|IX}}, l'astronomia àrab va introduir el càlcul trigonomètric i amb això va ...25 Ko (4.095 paraules) - 19:00, 10 gen 2025
- ...Denis Diderot|Diderot]] i [[Jean le Rond d'Alembert|d'Alembert]] (a partir del [[1751]]). Les seves teories van influir dues generacions de naturalistes, ...uffon]], situada a sis quilòmeteres de Montbard, a Jean Bouhier, president del parlament de Borgonya i notori lletrat. Benjamin Leclerc també va adquirir ...24 Ko (3.781 paraules) - 21:14, 9 des 2024
- ...l-muḫtaṣar fī ḥisāb al-ğabr wa-l-muqābala.jpg|miniatura|<center>Una pàgina del tractat de [[Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí]], ''[[Compendi de càlcul per ...usulmà]] des de l'inici de l'[[expansió de l'islam]] fins a mitjan {{segle|XV}}. ...66 Ko (10.520 paraules) - 14:51, 16 feb 2025
- ...1997|editorial=M.E. Sharpe|isbn=978-1-56324-420-9|pàgines=112–}}</ref> Les obres de comentaristes posteriors, com [[Brahmadeva]], han donat peu a especulaci Per la seva menció explícita de la relativitat del moviment, també se'l qualifica com un gran físic.<ref name="encyclopedia.co ...40 Ko (6.229 paraules) - 13:45, 21 feb 2025
- ...assionat del coneixement''. Avui, el terme es refereix a una part concreta del coneixement —l'estudi rigorós i deductiu de la quantitat, l'estructura, l'e ...]] a partir del {{segle|V|s}} i els matemàtics [[islàmic]]s a partir del {{segle|IX|s}} varen realitzar noves aportacions a les matemàtiques. ...46 Ko (7.648 paraules) - 17:58, 8 oct 2024