Resultats de la cerca

...Nacional]], l'equació [[Tensor|tensorial]] que porta el seu nom ([[teoria de Yang-Mills]]):<ref>{{ref-llibre |títol=Symmetry And Modern Physics: Yang Re Aquesta equació es redueix a les [[equacions de Maxwell]] com a cas especial. ...

...ref> Dirigeix la Càtedra Eugene Higgins de Matemàtiques a la [[Universitat de Princeton]].<ref>{{Ref-publicació|article=Alice Chang: Perspective on the f ...ques]] limitades. Es va convertir en professora titular a la [[Universitat de Califòrnia a Los Angeles]] (UCLA) el 1980, traslladant-se a Princeton el 19 ...

...tic per la trigonometria segurament provenia, com era freqüent en l'època, de l'astronomia. Com homenatge per la seva contribució al coneixement, a la Ll ...personatges antics, és complicat disposar d'una font precisa i contrastada de la seva vida. Malgrat aquest fet es tenen diverses referències d'altres aut ...

...bient és un [[gas]] no [[inflamable]], de punt d'ebullició -88,5 °C i punt de fusió -90,9 °C, incolor i totalment inert, amb una [[olor]] agradable, que ...cula radicalària. Aquest fet justifica la posterior reactivitat en l'àmbit de la química estratosfèrica, sent la principal font dels <chem>NO_x</chem> en ...

...anomenats [[hidrocarbur|hidrocarburs]] [[hidrocarbur alifàtic|alifàtics]] de la família dels [[alquè|alquens]].<ref>{{GEC}}</ref><ref>{{DIEC}}</ref> [[Fitxer:Gaslamp.jpg|esquerra|miniatura|Làmpades de gas]] ...

...com una figura clau en el desenvolupament de la [[teoria dels jocs|teoria de jocs]]<ref name="NYT"/><ref>{{ref-llibre|cognom= Nelson|nom= David|títol= T ...[[Stanisław Ulam]], von Neumann va aconseguir fer passos claus en el camp de la [[física nuclear]] implicada en les reaccions termonuclears i la [[Bomba ...

...procés estocàstic té el seu inici l'any 1654, quan Blaise Pascal i Pierre de Fermat inicien una correspondència en la qual es resolen correctament algun ...estocàstica tracta dels processos aleatoris estocàstics que hi ha darrere de les dades o sortides. ...

...temàtica moderna, particularment en l'[[anàlisi matemàtica]], com la noció de [[Funció matemàtica|funció]]. És notable també la seva aportació en [[mecàn ...002 Euler]] va ser batejat en honor seu i apareix en el calendari de sants de l'[[Luteranisme|Església luterana]]. ...

...ducció electromagnètica]]. La paraula també serveix per designar la branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics i les seves aplicacions. ...ca és omnipresent a la vida quotidiana dels països desenvolupats: a partir de diferents [[Font d'energia|fonts d'energia]] ([[Central hidroelèctrica|hidr ...

...na Synchrotron Park]]'', al costat del campus de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]], a [[Cerdanyola del Vallès]].]] ...s molt properes a la de la llum]], amb la finalitat d'estudiar els efectes de les col·lisions violentes amb altres partícules o nuclis. ...

...e peces de treball per formar un enllaç entre ells, sense fondre les peces de treball. ...ues peces de metall generalment s'utilitza un [[arc elèctric]]. Soldadures de fusió o termoplàstics es fan generalment del contacte directe amb una eina ...

...ia]] de 282 [[Gigahertz|GHz]] ([[longitud d'ona]] 1,06 [[mm]]), en el rang de les [[microones]]. ...1978]]. Actualment, la majoria de cosmòlegs consideren la radiació còsmica de fons la millor evidència del [[big-bang]]. ...

...ic]], [[diplomàtic]], [[jurista]], [[bibliotecari]] i [[filòleg]], alemany de llinatge [[sòrabs|sòrab]], que va escriure en llatí, francès i alemany. ...loc rellevant tant en la [[història de la filosofia]] com en la [[història de les matemàtiques]]. ...

...de la contradicció entre la possibilitat que hagin aparegut un gran nombre de [[Civilització|civilitzacions]] tecnològicament avançades a l'[[univers]] i ...es demanava “On són, doncs?”. La paradoxa es pot formular més precisament de la següent manera: ...

...a teoria del [[galvanisme]] segons els experiments de [[Luigi Galvani]]. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', [[1792]] ]] ...iència]] i de la [[història de la tecnologia]] que s'encarrega de l'estudi de la seva aparició i evolució. ...

...a a la constel·lació austral del [[Centaurus|Centaure]] (només visible des de latituds inferiors a 25° N). ...ma doble), a uns segons de distància en el cel (quatre vegades el diàmetre de la Lluna plena). No és clar si hi està en òrbita o si senzillament comparte ...

{{vegeu (des)|el satèl·lit de la Terra}} ...la Terra (0,1654 [[força g|g]]). [[Io (satèl·lit)|Io]], un dels satèl·lits de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], és l'únic satèl·lit del sistema solar amb un ...