Resultats de la cerca

| conegut_per = Divisió de l'esfera en una proporció donada. {{IniciBio}} fou un geòmetra grec de final del {{segle|III|-}}. ...

...] d'[[Arquímedes]] o el [[Principi de Cavalieri|mètode dels indivisibles]] de [[Bonaventura Cavalieri|Cavalieri]]. La recerca de quadratures va fer un salt endavant (1669-1704) gràcies a [[Gottfried Wilhe ...

{{confusió|Eudox (poeta còmic)|Eudox de Cízic|Eudox de Rodes}} ...El llibre ''[[Esfèriques (Teodosi de Bitínia)|Esfèriques]]'' de [[Teodosi de Bitínia]] es pot basar en una obra d'Eudox.<ref>{{ref-llibre|cognom=Morritt ...

...ojecció gràfica|projecció]], [[representació]], etc. Fou un dels dos camps de les [[matemàtica|matemàtiques clàssiques]]; l'altre camp n'és l'[[aritmètic ...querra|Geometria descriptiva. Làmina d'un [[Tractat (literatura)|tractat]] de geometria descriptiva del {{segle|XIX}} ]] ...

...p|Ohmer|1969|p=34–37}} En [[matemàtiques]] modernes, un punt fa referència de forma més general a un [[Element (matemàtiques)|element]] d'un cert [[conju ...satisfer; per exemple, ''hi ha exactament una [[recta]] que passi a través de dos punts diferents''. ...

...s problemes irresolubles mitjançant una [[construcció amb regle i compàs]] de la [[escoles gregues|geometria grega]]. ...ja havia estat tractat pels egipcis, la duplicació del cub i la trissecció de l'angle són d'origen purament prehel·lènic o [[Hel·lenització|hel·lènic.]] ...

...na''' es diferencia de la [[geometria euclidiana]] perquè, en aquesta mena de geometria, el [[cinquè postulat d'Euclides]] no és vàlid. ...tica]] en conflicte amb el [[cinquè postulat d'Euclides]]. Segons el model de la geometria no euclidiana, es demostra que el [[cinquè postulat d'Euclides ...

[[Fitxer:Dedekind cut- square root of two.png|miniatura|L'arrel quadrada de 2 (la línia dels nombres no està a escala)]] ...t dit, √2 × √2 = 2. És un [[nombre irracional]], que té un valor aproximat de: ...

...novadors i és l'origen de noves branques de l'àlgebra, que superen el marc de la teoria d'equacions.]] ...Lafforgue, ''[http://images.math.cnrs.fr/pdf2004/Lafforgue.pdf La théorie de Galois et l'arithmétique] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/2013 ...

...s]]''', una [[constant matemàtica|constant]] que relaciona el [[diàmetre]] de la [[circumferència]] amb la longitud del seu [[perímetre]]. ...|títol=incommensurable|consulta=01-01-2025|editor=IEC}}</ref> Té un nombre de decimals il·limitat. Per fer càlculs pràctics s'agafa un valor simplificat, ...