Resultats de la cerca

Salta a la navegació Salta a la cerca
Mostra (anteriors 20 | ) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)
  • ...fenici|fenicia]] [[vau]]. Quatre lletres de l'[[alfabet llatí]] derivaren de l'ípsilon: [[V]], [[Y]] i, més tard, [[U]] i [[W]]. ...unciació era /u/ inicialment, però en grec clàssic va canviar a /y/ (el so de la ''u'' francesa o la ''ü'' alemanya). En grec modern es pronuncia /i/. En ...
    2 Ko (331 paraules) - 00:57, 8 març 2024
  • N
    .../n/ que heretaria el [[Alfabet grec|grec]], l'[[etrusc]] i finalment el [[llatí]]. ...alatal (''enllestir''), o velar (''cinc'') depenent del punt d'articulació de la següent [[consonant]] a la qual assimila. ...
    5 Ko (734 paraules) - 16:33, 14 nov 2023
  • La '''{{transl|sem|ayin o ayn}}''' és la setzena lletra de molts [[abjad]]s ([[alfabet]]s) [[semites|semítics]], incloent '''ʕain''' 𐤏 ...ava present, però en idioma [[Púnic|neopúnic]] aquest fonema [ʕ] va deixar de pronunciar-se i aquesta lletra s'utilitzà com a ''[[mater lectionis]]'' per ...
    12 Ko (1.754 paraules) - 09:57, 6 gen 2024
  • La '''{{transl|sem|bet, beth, beh o vet}}''' és la segona lletra de molts [[abjad]]s ([[alfabet]]s) [[semites|semítics]], incloent '''bēt''' 𐤁 ...lloc a la [[beta]] [[Alfabet grec|grega]] ('''Β'''), '''[[B]]''' [[Alfabet llatí|llatina]] i '''[[В]]''' i '''[[Б]]''' [[Alfabet ciríl·lic|ciríl·lica]]. ...
    13 Ko (2.012 paraules) - 09:17, 6 gen 2024
  • ...em|dàlet}}''' (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts [[abjad]]s ([[alfabet]]s) [[semites|semítics]], incloent '''delt''' 𐤃 ...presentava "peix" i l'altra "porta". La lletra fenícia 𐤃 (dalt/delt) prové de la lletra protosinaítica "porta", derivada del jeroglífic "porta". Per tant ...
    14 Ko (2.231 paraules) - 16:52, 16 gen 2025
  • La '''{{transl|sem|taw}}''' és la vint-i-dosena i última lletra de molts [[abjad]]s ([[alfabet]]s) [[semites|semítics]], incloent '''taw''' 𐤕 ...va donar lloc a la [[tau]] (Τ) [[alfabet grec|grega]], la [[T]] [[Alfabet llatí|llatina]] i la [[Т]] [[alfabet ciríl·lic|ciríl·lica]]. ...
    14 Ko (2.142 paraules) - 09:46, 6 gen 2024
  • La '''{{transl|sem|guímel}}''' és la tercera lletra de molts [[abjad]]s ([[alfabet]]s) [[semites|semítics]], incloent '''gaml''' 𐤂 ...loc a la [[gamma]] [[Alfabet grec|grega]] ('''Γ'''), '''[[G]]''' [[Alfabet llatí|llatina]] i '''[[Г]]''' [[Alfabet ciríl·lic|ciríl·lica]]. ...
    14 Ko (2.145 paraules) - 09:15, 6 gen 2024
  • La '''{{transl|sem|ʾālp}}''' és la primera lletra de molts [[abjad]]s ([[alfabet]]s) [[semites|semítics]], incloent-hi '''ʾalp'' ...ayin|ayn]] ({{Lang|he|ע}}) és pronunciada com a /ʔ/, per exemple en el nom de la cançó {{Lang|he|מָעוֹז צוּר|tr=Māʕōz Sˤūr}}, que es pronuncia ''Maʔoz Ts ...
    14 Ko (2.049 paraules) - 09:27, 6 gen 2024
  • {{Infotaula grafema|imatge=Fonts-langes-s.jpg|peu=La s llarga de diverses tipografies}} ...atura|[[Constitucions catalanes]] de les [[Corts de Barcelona (1519)|Corts de 1519]], on s'hi veuen la ſ i la s]] ...
    8 Ko (1.211 paraules) - 16:16, 12 gen 2025
  • ...ctuals. Això contrasta amb una [[màquina de Moore]], els valors de sortida de la qual estan determinats únicament pel seu estat actual. Una màquina Mealy ...orta el nom de George H. Mealy, que va presentar el concepte en un article de 1955, ''A Method for Synthesizing Sequential Circuits''.<ref>{{Ref-publicac ...
    6 Ko (1.004 paraules) - 15:17, 7 feb 2025
  • |Període = Des de l'any [[400]] dC i fins al dia d'avui. ...bjad]]''. Això vol dir que les vocals curtes no s'escriuen, sinó que s'han de deduir del context. Aquesta situació es veu alleujada amb el fet que les [[ ...
    30 Ko (4.439 paraules) - 12:34, 21 feb 2025
  • La '''{{transl|sem|xin}}''' és la vint-i-unena lletra de molts [[abjad]]s ('[[alfabet]]s<nowiki/>') [[semites|semítics]], incloent ' ...rotosinaítica|protosinaític]] basat en el [[Jeroglífic egipci|jeroglífic]] de dent.<ref>{{ref-llibre|cognom = Jensen|nom = Hans|títol = Sign, Symbol, and ...
    21 Ko (3.021 paraules) - 13:44, 28 ago 2024
  • | name = Xifratge de Cèsar ...x de llocs més endavant a l'alfabet. Aquest exemple és amb un desplaçament de tres, per tant una <tt>B</tt> en el text clar esdevé <tt>E</tt> en el text ...
    17 Ko (2.775 paraules) - 11:43, 22 feb 2025
  • ...lletra del [[text clar]] per una altra que estigui 13 llocs més endavant a l'alfabet. En aquest exemple «HOLA» esdevé «UBYN». |data de publicació = {{segle|I|-}} ...
    21 Ko (3.329 paraules) - 19:07, 11 maig 2024
  • ...>[[Classificació PANOSE|PANOSE]]: 3 1 6 1 1 1 1 1 1 1<br />[[Classificació de Francis Thibaudeau|François Thibaudeau]]: Gòtiques<br />[[Classificació_DIN | per encàrrec de = ...
    11 Ko (1.682 paraules) - 05:26, 18 set 2024
  • [[Fitxer:Fisher-stainedglass-gonville-caius.jpg|miniatura|Un quadrat llatí 7 × 7, vitrall en reconeixement a [[Ronald Fisher]], que al seu llibre ''De ...dascun d'ells apareix exactament una vegada en cada columna i en cada fila de la matriu. ...
    15 Ko (2.190 paraules) - 10:52, 24 oct 2024
  • ...Es pot definir una [[fórmula matemàtica]] per a un nombre de ''n'' dígits de la manera següent: El sistema aràbic actual es representa de manera diferent segons el [[sistema d'escriptura]]. ...
    6 Ko (855 paraules) - 20:32, 6 feb 2025
  • ...de les figure més influents de la generació fundacional de les [[ciències de la computació]], [[Edsger Dijkstra]] en una pissarra durant una conferència ...603/https://www.significados.com/formula/|arxiudata=2022-01-18}}</ref> Una de les fórmules més famoses és la d'[[Albert Einstein]] que relaciona la matèr ...
    18 Ko (2.857 paraules) - 05:12, 2 nov 2024
  • ...riables d'individu, i amb [[Funció matemàtica|funcions]] els [[argument]]s de les quals són només constants o variables d'individu.<ref>{{ref-llibre |cap La lògica de primer ordre té el poder expressiu suficient per a definir pràcticament tot ...
    24 Ko (4.051 paraules) - 19:44, 27 gen 2025
  • ...l'estat escalar η<sub>c</sub> ({{Val|2.9836}} GeV/c²), i una vida mitjana de {{Val|7.2}} x 10<sup>-21</sup> s. Aquesta vida va ser aproximadament mil ve ...lució de Novembre''. Richter i Ting van rebre el [[Premi Nobel de Física]] de 1976. ...
    15 Ko (2.429 paraules) - 07:02, 30 juny 2024
Mostra (anteriors 20 | ) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)