Funció d'una variable complexa diferenciable en sentit real

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

Aquest article serveix d'introducció a l'article sobre les equacions de Cauchy-Riemann. S'hi defineix les derivades parcials (respecte a  x,y o  z,z¯) i la diferenciabilitat en sentit real de les funcions (de valor complex) d'una variable complexa.


Considerem aquí una funció  f:U d'una variable complexa, definida en un obert U de . Emprem les notacions següents :

  • la variable complexa  z es nota per  x+iy, on x, y són reals
  • les parts real i imaginària de  f(z)=f(x+iy) es noten respectivament per  P(x,y) i  Q(x,y), és a dir :  f(z)=P(x,y)+iQ(x,y), on  P,Q són dues funcions reals de dues variables reals.

Derivades parcials d'una funció d'una variable complexa

Derivades parcials respecte a x i y

Definició : sigui  z0=x0+iy0U, on  x0,y0 són reals.

  • diem que f té derivada parcial (primera) al punt  z0 respecte a la variable x, notada per fx(z0) si existeix el límit (finit) fx(z0)=limu0,u*f(z0+u)f(z0)u
  • diem que f té derivada parcial (primera) al punt  z0 respecte a la variable y, notada per fy(z0) si existeix el límit (finit) fy(z0)=limv0,v*f(z0+iv)f(z0)v


Propietat :

  • la derivada parcial fx(z0) existeix si i només si les derivades parcials Px(x0,y0), Qx(x0,y0) existeixen, i aleshores fx(z0)=Px(x0,y0)+iQx(x0,y0)
  • la derivada parcial fy(z0) existeix si i només si les derivades parcials Py(x0,y0), Qy(x0,y0) existeixen, i aleshores fy(z0)=Py(x0,y0)+iQy(x0,y0)

Derivades parcials d'ordre superior :

  • si, per exemple, fx(z0) existeix en tot punt  z0U, es defineix la funció fx:U,zfx(z)
  • si, a més a més, la funció fx té derivada parcial primera al punt  z0 respecte a la variable x, la notem per 2fx2(z0) : 2fx2(z0)=x(fx)(z0). Semblantment, si existeix y(fx)(z0), la notem per 2fyx(z0), etc.

Derivades parcials respecte a  z i  z¯

Definició : suposem que f tingui derivades parcials primeres respecte a x i y al punt  z0. Aleshores, definim :

  • fz(z0)=12(fx(z0)ify(z0))
  • fz¯(z0)=12(fx(z0)+ify(z0))

Propietat : en conservar les hipòtesis precedents

  • fx(z0)=fz(z0)+fz¯(z0)
  • fy(z0)=i(fz(z0)fz¯(z0))

Diferenciabilitat en sentit real de les funcions d'una variable complexa

Es diu que una funció d'una variable complexa és diferenciable en sentit real, o -diferenciable en un punt si es pot aproximar localment (a l'entorn d'aquell punt) per la suma d'una constant i d'una funció -lineal, anomenada diferencial.


  • Definició : diem que una aplicació L: és -lineal si : α,β,z,w,L(αz+βw)=αL(z)+βL(w).
    • (aleshores : u,v,L(u+iv)=uL(1)+vL(i))


  • Definició : diem que la funció  f:U és -diferenciable en un punt z0U si existeixen una aplicació -lineal L: i una funció  ϵ d'una variable complexa tals que ϵ(h)0 quan h0 i f(z0+h)=f(z0)+L(h)+hϵ(h) (suposant que  |h|<r, on r és el radi d'una bola tal que  B(z0,r)U).
    • Quan existeix, l'aplicació L és única (a conseqüència de la propietat següent); s'anomena -diferencial o diferencial de  f en  z0 i es nota habitualment per  df(z0).
    • Diem que  f és -diferenciable en U si és -diferenciable en tot punt de U.


  • Propietat : quan  f és -diferenciable en un punt  z0U, aleshores
    • és contínua en  z0
    • té derivades parcials primeres en z0, i
      • fx(z0)=L(1)=df(z0)(1)
      • fy(z0)=L(i)=df(z0)(i).

demostració :

  • continuïtat : f(z0+h)=f(z0)+L(h)+hϵ(h)f(z0) quan h0 perquè L(h)0 (la -diferencial L és un endomorfisme d'un espai vectorial de dimensió finita, per tant és contínua) i hϵ(h)0.
  • existència i expressió de les derivades parcials primeres :
    • per a tot u real tal que  |u|<r, f(z0+u)=f(z0)+L(u)+uϵ(u)=f(z0)+uL(1)+uϵ(u); per tant, si u0, f(z0+u)f(z0)u=L(1)+ϵ(u)L(1) quan u0 : això prova l'existència de la derivada parcial de la funció  f en  z0 respecte a  x, i la igualtat fx(z0)=L(1)
    • per a tot v real tal que  |v|<r, f(z0+iv)=f(z0)+L(iv)+ivϵ(iv)=f(z0)+vL(i)+ivϵ(iv); per tant, si v0, f(z0+iv)f(z0)v=L(i)+iϵ(iv)L(i) quan v0 : això prova l'existència de la derivada parcial de la funció  f en  z0 respecte a  y, i la igualtat fy(z0)=L(i).


  • Teorema : una condició suficient (no necessària) de -diferenciabilitat en un punt, o en un obert.
    • si  f té derivades parcials primeres respecte a x i y (o a  z i  z¯) en tot punt d'un entorn de  z0U, i si fx, fy (o fz, fz¯) són contínues en  z0, aleshores  f és -diferenciable en  z0
    • en particular, si  f té derivades parcials primeres respecte a x i y (o a  z i  z¯) definides i contínues en tot punt de U, la funció  f és -diferenciable en U. En aquest cas, es diu que  f és -contínuament diferenciable en U, o de classe  C1 en U.