Muhyí-d-Din al-Maghribí
Plantilla:Infotaula persona Yahya ibn Muhàmmad ibn Abi-x-Xukr al-Maghribí (Plantilla:Lang-ar), més conegut com a Muhyí-d-Din al-Maghribí (Plantilla:Lang-ar) o com a Ibn Abi-x-Xukr (l'Àndalus, c. 1220 - Maragha, 1283) va ser un matemàtic i astrònom d'origen andalusí del Plantilla:Segle, que va viure i treballar a Damasc (Síria) i a l'observatori astronòmic de Maragha (Iran).
Vida
No es coneix gran cosa de la vida de Muhyí-d-Din, que es va veure afectada per les guerres constants de la seva època. Se sap que va estudiar les lleis religioses de l'escola malikita, molt influent a Al-Àndalus en la seva època. També és conegut que va viure a Damasc, al servei del sultà, fins que va ser assassinat pels mongols el 1258.Plantilla:Sfn A Damasc va escriure la seva primera taula astronòmica: Tāj al‐azyāj ('La corona dels llibres astronòmics').Plantilla:Sfn
El 1258, va arribar a Maragha com a hoste d'Hülegü Khan, el net de Genguis Kan que havia convertit la ciutat en la capital del seu imperi. Va participar en la construcció del gran observatori de Maragha i va formar part de l'equip científic que, sota el comandament de Nassir-ad-Din at-Tussí, el va dirigir. Poc temps després d'arribar a Maragha va escriure la seva segona taula astronòmica: Umdat al-ḥāsib.Plantilla:Sfn
Obra
Moltes de les seves obres no han estat encara estudiadesPlantilla:Sfn i no es pot fer un balanç complet de la seva obra i la seva influència.Plantilla:Sfn
En el camp de les matemàtiques, els seus llibres més coneguts són el Kitab shakl al-qaa (Llibre sobre el teorema de Menelau) i el Risala fa kayfiyyat istikhraj al-juib al-waqi’a fi͗l-d'ira (Tractat sobre el càlcul dels sinus). En aquest darrer, utilitza el mètode d'interpolació per a calcular el sinus de 1º i l'aproxima amb quatre decimals exactes, aconseguint un valor molt ben aproximat de . També són importants els seus comentaris crítics d'obres clàssiques de la matemàtica grega com els Elements d'EuclidesPlantilla:Sfn (amb un intent de demostració del cinquè postulat),Plantilla:Sfn les Esfèriques de Teodosi, les Còniques d'Apol·loni i les Esfèriques de Menelau.
En el camp de l'astronomia, a part de les taules astronòmiques esmentades i una tercera: Adwār al-anwār,Plantilla:Sfn construida a partir d'un exhaustiu i sistemàtic programa d'observacions a Maragha,Plantilla:Sfn va escriure dos compendis de l'Almagest (Khulasat al-Majistí (sumari de l'Almagest i Talkhís al‐Majistí (Compendi de l'Almagest)Plantilla:Sfn), una descripció de la construcció i ús de l'astrolabi (Tassa al-aurlab), un tractat sobre càlculs astronòmics (Maqala fi istikhraj ta'dl al‐nahar wa sa'at al‐mashriq wa‐l‐dʾir min al‐falak) i un tractat sobre els principis rectors del moviment dels estels (Muqaddamat tata’allaqu barakat al-kawakib).Plantilla:Sfn
Referències
Bibliografia
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-llibre
- Plantilla:Ref-publicació
- Plantilla:Ref-publicació
- Plantilla:Ref-publicació