Robot esfèric

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca
Representació d'un robot esfèric, de tipus polar, basat en l'Unimate, el primer robot industrial de la història.Plantilla:Sfn

Un robot esfèric, és un robot industrial format per dues articulacions de revolució i una articulació prismàtica, disposades segons un sistema de coordenades esfèric.Plantilla:SfnPlantilla:Sfn

N'hi ha diferents variants segons l'orientació dels eixos de revolució. Si el primer eix de rotació és vertical i el segon horitzontal, aleshores s'anomena robot polar. També hi ha una disposició en la que els eixos de rotació es col·loquen horitzontalment, com en una suspensió de Cardan, i aleshores s'anomena robot pendular.Plantilla:Sfn Aquest tipus de configuració es va fer servir en el primer robot industrial, l'Unimate. Aquest robot tenia cinc graus de llibertat, gràcies a un terminal amb dos eixos de rotació, i disposava d'actuadors hidràulics.Plantilla:Sfn Es va fer servir per primer cop l'any 1961 a una fàbrica de General Motors, traient parts d'un motlle de fosa.Plantilla:Sfn

Aquest disseny s'empra majoritàriament moure peces o servir altres màquines, ja que té un abast llarg i recte que s'adapta bé a premses o motlles. Actualment és un tipus de robot poc usat, ja que es prefereixen configuracions més flexibles com la del robot articulat.Plantilla:Sfn

Cinemàtica

En un robot esfèric es pot resoldre la cinemàtica directa mitjançant el conveni de Denavit-Hartenberg. A continuació s'adjunta una imatge amb l'abstracció d'un manipulador esfèric de tipus polar, amb tres graus de llibertat, RRP. El primer origen de coordenades s'ha ubicat a la intersecció entre z0 i z1 per anul·lar el paràmetre del desplaçament de l'element (d1 = 0). Anàlogament, l'origen del segon sistema de coordenades s'ha posicionat a la intersecció entre z1 i z₂.Plantilla:Sfn

Sistema de coordenades per cada articulació d'un robot polar RRP seguint el conveni de conveni de Denavit-Hartenberg.Plantilla:Sfn

Amb els sistemes de coordenades que s'han presentat a la imatge, els paràmetres de Denavit-Hartenberg s'inclouen a la taula següent:Plantilla:Sfn

Element ai αi di θi
1 0 -π/2 0 θ1*
2 0 π/2 d₂ θ₂*
3 0 0 d₃* 0

Fent servir els paràmetres, les matrius de transformació homogènies que s'obtenen per cada articulació són:Plantilla:Sfn

A10(θ1)=[c10s10s10c1001000001]

A21(θ2)=[c20s20s20c20010d20001]

A32(d3)=[10000100001d30001]

Així, si es computa la funció de la cinemàtica directa, s'obté que:Plantilla:Sfn

T30(q)=A10A21A32=[c1c2s1c1s2c1s2d3s1d2s1c2c1s1s2s1s2d3+c1d2)s20c2c2d30001]

On q=[θ1,θ2,d3]T. S'ha de notar que la tercera articulació, la prismàtica, òbviament no afecta a la matriu de rotació. A més a més, l'orientació del vector unitari y30 està determinat únicament per la primera articulació, ja que l'eix de revolució de la segona articulació és paral·lela a l'eix y3. En aquest cas, el sistema de coordenades 3 pot representar un sistema de coordenades de vectors unitaris (ne,se,ae),Te3=I4.Plantilla:Sfn

Per altra banda, la cinemàtica inversa permet trobar els valors de les variables de les articulacions corresponents a una posició del terminal determinada. En aquest cas, la posició que es vol obtenir al terminal és O3=[x3,y3,z3] i s'han de trobar els valors de les variables θ1,θ2 i d3 que permeten assolir-la.

Per aïllar les variables de les que depèn O3 és convenient expressar la posició del terminal respecte l'origen de coordenades 1. L'equació de matrius s'obté és:Plantilla:Sfn

(A10)1T30=A21A32

Igualant els primers tres elements de les quartes columnes de les matrius a cada banda s'obté:

O31=[x3c1+y3s1z3x3s1+y3c1]=[d3s2d3c2d2]

I aquestes equacions només depenen de les variables θ1 i d3. Per resoldre aquestes tres equacions amb dues incògnites, s'aplica la següent substitució:

t=tanθ12

Aleshores s'obté que:

c1=1t21+t2

s1=2t1+t2

Substituint aquestes equacions al tercer component a la banda esquerra de l'equació s'obté:

(d2+y3)t2+2x3t+d2y3=0

I aquesta equació de segon grau de la variable tes pot resoldre aplicant la fórmula convencional, amb el resultat següent:

t=x3±x32+y32d22d2+y3

Les dues solucions resultants es corresponen a les dues diferents postures del manipulador. Així doncs:

θ1=2atan2(x3±x32+y32d22,d2+y3)

Una vegada es coneix θ1, elevant al quadrat i sumant els primers dos components de l'equació de matrius s'obté:

d3=(x3c1+y3s1)2+z32

On només la solució amb d30 s'ha considerat. S'ha de notar que el mateix valor de d3 es correspon a les dues solucions per θ1. Finalment, si d30, dels primers dos components de l'equació de matrius en resulta:

x3c1+y3s1z3=d3s2d3c2

I a partir d'aquesta equació es pot extreure θ2

θ2=atan2(x3c1+y3s1,z3)

A destacar que, si d3=0, aleshores θ2 no té una única solució.

Referències

Plantilla:Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Plantilla:Robots industrials