James Gregory

Plantilla:IniciBio va ser un matemàtic i astrònom escocès.

Vida

Fill d'una família benestant i educada dels afores d'Aberdeen, va ser educat a casa per la seva mare i el seu germà David, dotze anys més gran.Plantilla:Sfn Va fer els estudis secundaris a Aberdeen i el 1653 va ingressar en el Marischal College de la Universitat d'Aberdeen, en el qual es va graduar el 1657. No existeixen dades de la seva vida i activitats posteriors a la graduació fins que el 1662-1663 es va traslladar a Londres.Plantilla:Sfn

El 1664 va viatjar a Itàlia i va treballar a la Universitat de Pàdua amb Stefano degli Angeli,Plantilla:Sfn qui el va introduir en el mètode dels indivisibles de Cavalieri.Plantilla:Sfn En retornar a la Gran Bretanya el 1668, i després de romandre uns mesos a Londres,Plantilla:Sfn va ser nomenat professor de la universitats de St. Andrews, càrrec que va mantenir fins al 1674 quan es va traslladar a la universitat d'Edimburg.Plantilla:Sfn Sobtadament, va morir un any després quan només tenia 37 anys.Plantilla:Sfn

D'ell s'ha dit que va ser el matemàtic anglès més notable del seu segle després de Newton.Plantilla:Sfn Un cràter lunar ha estat batejat com Gregory en el seu honor.

Obra

Va publicar tres llibres: Optica Promota el 1663, Vera Circuli et Hyperbolae Quadratura el 1667 i Geometriae Pars Universalis el 1668, i ja no va publicar res més mentre era professor universitari.Plantilla:Sfn

Optica Promota, 1663

Optica Promota

En aquest llibre es descriu un tipus de telescopi reflector que amb el temps duria el seu nom: el telescopi tipus Gregory o "gregorià".Plantilla:Sfn

El fonament d'aquest telescopi es basa en la utilització d'un mirall secundari parabòlic, que elimina l'aberració cromàtica i l'aberració esfèrica que es produïa en els telescopis refractors. Encara que James Gregory mai va ser capaç de construir-ne un, es van començar a fabricar en anys posteriors. Aquest tipus de telescopis estan en desús, perquè actualment existeixen models més optimitzats; no obstant això, alguns radiotelescopis com el d'Arecibo utilitzen òptiques gregorianes.

En el llibre també s'esmenta un mètode per a calcular la distància entre la Terra i el sol, valent-se per a això del trànsit de Venus. Aquest va ser el primer mètode fiable utilitzat per a determinar el valor de la unitat astronòmica (UA), fins a l'aparició dels moderns sistemes làser i radar.

Vera circuli et hyperbolae quadratura, 1667

Vera Circuli et Hyperbolae Quadratura

En aquesta obra s'estudia la possibilitat de calcular l'àrea de cercles i hipèrboles mitjançant sèries infinites convergents.Plantilla:Sfn Un any més tard, el llibre es reeditaria, mostrant els mètodes d'obtenció de volums de sòlids de revolució. Una de les fórmules desenvolupada en sèrie infinita convergent que més útil es va mostrar va ser la de l'arc-tangent:

$\arctan \frac{1}{x}=\frac{1}{x}-\frac{1}{3x^3}+\frac{1}{5x^5}-...$,

que, anys més tard, faria servir John Machin per a calcular el valor del nombre π.

Geometriae Pars Universalis, 1668

Geometriae Pars Universalis

Es tracta d'un compendi sistemàtic dels resultats coneguts fins a la seva època sobre diferenciació i integració. Però el llobre és notable perquè inclou la primera dmostració del Teorema fonamental del càlcul i perquè especula entorn de l'existència dels nombres transcendents.Plantilla:Sfn

James Gregory és també el descobridor de la Xarxa de difracció, que permet separar la llum en diferents longituds d'ona.

Bibliografia

• Plantilla:Ref-llibre
• Plantilla:Ref-llibre
• Plantilla:Ref-publicació
• Plantilla:Ref-llibre
• Plantilla:Ref-publicació
• Plantilla:Ref-publicació

Enllaços externs

• Plantilla:MacTutor Biography
• Plantilla:Ref web
• Plantilla:Ref-web
• Plantilla:Ref-web