Ferdinand von Lindemann
Plantilla:Infotaula persona Plantilla:IniciBio fou un matemàtic hannoverià, conegut per la demostració que el nombre π és un nombre transcendent, és a dir, que no és zero de cap polinomi amb coeficients racionals.
Biografia
Lindemann va néixer el 12 d'abril de 1852 a Hannover, capital del Regne de Hannover. El seu pare, Ferdinand Lindemann, ensenyava Llengües Modernes al Gymnasium (escola per a estudiant excel·lents) de Hannover. La seva mare, Emilie Crusius, era la filla del director. La família es va mudar a Schwerin, on el jove Ferdinand va acudir a l'escola. Va estudiar matemàtiques en Göttingen, Erlangen, i Múnic.
En 1873, supervisat per Felix Klein, va obtenir el títol de Doctor, i per això, en 1877, va obtenir la plaça de professor a la Universitat de Friburg. La seva tesi va versar sobre geometria no euclidiana, i es va titular Über unendlich kleine Bewegungen und über Kraftsysteme bei allgemeiner projektivischer Massbestimmung.
Entre els anys 1883 i 1893 va ser professor en Königsberg. Se sap també que a les seves classes van assistir alumnes tan prestigiosos com David Hilbert i Hermann Minkowski.
Morí el 6 de març de 1939 a Múnic (Baviera).
Prova de transcendència de
En 1882, va publicar el resultat pel qual és més conegut, la transcendència de . Els seus mètodes són semblants als que, nou anys abans, van permetre a Charles Hermite demostrar que el nombre e, la base dels logaritmes naturals, és transcendent. Anteriorment a la publicació de la demostració de Lindemann, se sabia que si era transcendent, llavors el clàssic problema grec de la quadratura del cercle no podia ser resolt. Aquesta demostració va ser el camí per la formulació del teorema de Lindemann-Weierstrass.
Altres
Durant la seva etapa de professor a Königsberg, va ser el supervisor de la tesi doctoral de David Hilbert.