Difusivitat magnètica

La difusivitat magnètica ($\eta$) és un paràmetre que caracteritza el «temps de difusió» del camp magnètic en un conductor. Apareix en el nombre de Reynolds magnètic. Com tota difusivitat, té com a unitats del SI: m²/s.

La difusivitat magnètica defineix de la següent manera:

$\eta =\frac{1}{{\mu }_0{\sigma }_0}$

on:

${\mu }_0$ = permeabilitat magnètica en el buit (${\mu }_0=4\pi 10^{-7}H{m}^{-1}$),

${\sigma }_0$ = conductivitat elèctrica del material (metall o plasma, en siemens/m). En el cas d'un plasma, la conductivitat elèctrica és deguda a les col·lisions de Coulomb:

${\sigma }_0=\frac{n_e{e}^2}{m_e{\nu }_c}$

on:

• $n_e$ = densitat d'electrons,
• $e$ = càrrega de l'electró,
• $m_e$ = massa de l'electró,
• ${\nu }_c$ = freqüència de col·lisió.