Difusivitat magnètica

De testwiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

La difusivitat magnètica (η) és un paràmetre que caracteritza el «temps de difusió» del camp magnètic en un conductor. Apareix en el nombre de Reynolds magnètic. Com tota difusivitat, té com a unitats del SI: m²/s.

La difusivitat magnètica defineix de la següent manera:[1]

η=1μ0σ0

on:

μ0 = permeabilitat magnètica en el buit (μ0=4π107Hm1),

σ0 = conductivitat elèctrica del material (metall o plasma, en siemens/m). En el cas d'un plasma, la conductivitat elèctrica és deguda a les col·lisions de Coulomb:

σ0=nee2meνc

on:

Referències

Plantilla:Referències

Plantilla:Autoritat

  1. W. Baumjohann and R. A. Treumann, Basic Space Plasma Physics, Imperial College Press, 1997.