Teorema de Christoffel-Darboux
En matemàtiques, el teorema de Christoffel-Darboux és una identitat per a una seqüència de polinomis ortogonals, introduïts per Christoffel (1858)[1] i Darboux (1878).[2] El teorema diu:
on fj(x) és el j-èsim terme d'un conjunt de polinomis ortogonals de norma quadrada hj i coeficient principal kj.
També hi ha una «forma confluent» d'aquesta identitat: