Nombre de Love

De testwiki
La revisió el 00:53, 29 nov 2023 per imported>Kxont (introducció)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Els nombres de Love h, k i l son paràmetres adimensionals que mesuren la rigidesa d'un cos planetari i la susceptibilitat de la seva forma sota canvis deguts a una força de marea.

El 1909 Augustus Love va introduir els valors h i k que caracteritzen la resposta elàstica global de la Terra a les marees.[1] Més tard, el 1912, T. Shida va afegir-hi un tercer nombre de Love, l, per a completar la descripció global completa de la resposta de la Terra sòlida a les marees.

Definicions

El nombre de Love h és definit com la proporció de la marea terrestre respecte de l'alçada de la marea d'equilibri estàtica; també definit com el desplaçament o variació vertical (radial) de les propietats elàstiques del planeta.[2] En termes del potencial generador de la marea V(θ,ϕ)/g, el desplaçament és hV(θ,ϕ)/g on θ és latitud, ϕ és la longitud est i g és l'acceleració a causa de la gravetat terrestre.[3] Per a una Terra sòlida hipotètica h=0. Per a una Terra líquida, hom esperaria h=1, tanmateix, la deformació de l'esfera causa canvis en el camp potencial, que deformen l'esfera encara més. El màxim teòric és h=2.5. Per la Terra real, h es troba entre aquests dos valors.

El nombre de Love k és definit com la dilació cubica o la proporció del potencial addicional (força auto-reactiva) produïda per la deformació del potencial de deformació. Pot ser representada com a kV(θ,ϕ)/g, on k=0 per a un cos rígid.[3]

El nombre de Love l representa la proporció del desplaçament horitzontal (transvers) d'un element de massa de l'escorça del planeta respecte de la marea oceànica estàtica corresponent.[2] En notació potencial el desplaçament transvers és l(V(θ,ϕ))/g, on és l'operador de gradient horitzontal. Com per als casos dels nombres h i k, per a un cos rígid l=0.[3]

Valors

Segons D. E. Cartwright, "Un esferoide sòlid elàstic cedirà a un potencial de marea extern U2 de grau harmònic esfèric 2, d'un valor de marea de superfície h2U2/g, i l'auto-atracció d'aquesta marea augmentarà el potencial extern d'un factor k2U2."[4] Les magnituds dels nombres de Love depenen en la rigidesa i la distribució de massa de l'esferoide. Nombres de Love hn, kn, i ln també poden ser calculats per ordres més alts d'harmònics esfèrics.

Per a una Terra elàstica els nombres de Love es troben en la gamma: 0.616h20.624, 0.304k20.312, i 0.084l20.088.[2]

Per a les marees de la terra, hom pot calcular el factor de basculació via 1+kh i el factor gravimètric via 1+h(3/2)k (on el subíndex 2 és assumit).[4]

Referències

Plantilla:Referències

  1. Love Augustus Edward Hough. The yielding of the earth to disturbing forces 82 Proc. R. Soc. Lond. A 1909 http://doi.org/10.1098/rspa.1909.0008
  2. 2,0 2,1 2,2 "Tidal Deformation of the Solid Earth: A Finite Difference Discretization", S.K.Poulsen; Niels Bohr Institute, University of Copenhagen; p 24; Plantilla:Ref-web
  3. 3,0 3,1 3,2 Earth Tides; D.C.Agnew, University of California; 2007; 174
  4. 4,0 4,1 Tides: A Scientific History; David E. Cartwright; Cambridge University Press, 1999, Plantilla:ISBN; pp 140–141,224