Transformada de Gabor

De testwiki
La revisió el 20:49, 4 ago 2023 per imported>EVA3.0 (bot) (Tipografia)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Magnitud de la funció gaussiana.
Distribució temps/freqüència, és a dir, un espectograma.

La transformada de Gabor, que porta el nom de Dennis Gabor, és un cas especial de la transformada de Fourier a curt termini. S'utilitza per determinar la freqüència sinusoïdal i el contingut de fase de les seccions locals d'un senyal a mesura que canvia amb el temps. La funció a transformar es multiplica primer per una funció gaussiana, que es pot considerar com una funció de finestra, i la funció resultant es transforma després amb una transformada de Fourier per obtenir l'anàlisi temps-freqüència.[1] La funció de finestra significa que el senyal proper a l'hora que s'està analitzant tindrà un pes més gran. La transformada de Gabor d'un senyal x (t) es defineix per aquesta fórmula: [2]

Gx(τ,ω)=x(t)eπ(tτ)2ejωtdt

La funció gaussiana té un rang infinit i no és pràctica per a la seva implementació. Tanmateix, es pot triar un nivell de significació (per exemple 0,00001) per a la distribució de la funció gaussiana[3]

{eπa20.00001;|a|1.9143eπa2<0.00001;|a|>1.9143

Fora d'aquests límits d'integració (|a|>1.9143) la funció gaussiana és prou petita per ser ignorada. Així, la transformada de Gabor es pot aproximar satisfactòriament com

Gx(τ,ω)=1.9143+τ1.9143+τx(t)eπ(tτ)2ejωtdt

L'aplicació principal de la transformada de Gabor s'utilitza en l'anàlisi temps-freqüència. Preneu com a exemple la funció següent. El senyal d'entrada té 1 component de freqüència Hz quan t ≤ 0 i té 2 component de freqüència Hz quan t > 0

x(t)={cos(2πt)for t0,cos(4πt)for t>0.

Però si l'ample de banda total disponible és de 5 Hz, altres bandes de freqüència excepte x(t) es malgasten. Mitjançant l'anàlisi temps-freqüència mitjançant l'aplicació de la transformada de Gabor, es pot conèixer l'ample de banda disponible i aquestes bandes de freqüència es poden utilitzar per a altres aplicacions i s'estalvia l'amplada de banda. La imatge de la dreta mostra el senyal d'entrada x(t) i la sortida de la transformada de Gabor. Com era la nostra expectativa, la distribució de freqüències es pot separar en dues parts. Un és t ≤ 0 i l'altre és t > 0. La part blanca és la banda de freqüència ocupada per x (t) i la part negra no s'utilitza. Tingueu en compte que per a cada moment hi ha una component de freqüència tant negativa (part blanca superior) com positiva (part blanca inferior).[4]

Referències

Plantilla:Referències

  1. E. Sejdić, I. Djurović, J. Jiang, “Time-frequency feature representation using energy concentration: An overview of recent advances,” Digital Signal Processing, vol. 19, no. 1, pp. 153-183, January 2009.
  2. Plantilla:Ref-web
  3. Plantilla:Ref-web
  4. Plantilla:Ref-web