Transformada de Stirling

De testwiki
La revisió el 19:01, 14 gen 2025 per imported>Jordiventura96 (Pàgina nova, amb el contingut: «En matemàtiques combinatòries, la '''transformada de Stirling''' d'una successió { ''a''<sub>''n''</sub> : ''n'' = 1, 2, 3, ... } de nombres és la seqüència { ''b''<sub>''n''</sub> : ''n'' = 1, 2, 3, ... } donada per :<math>b_n=\sum_{k=1}^n \left\{\begin{matrix} n \\ k \end{matrix} \right\} a_k</math>, on <math>\left\{\begin{matrix} n \\ k \end{matrix} \right\}</math> són els nombre de Stirl...».)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca

En matemàtiques combinatòries, la transformada de Stirling d'una successió { an : n = 1, 2, 3, ... } de nombres és la seqüència { bn : n = 1, 2, 3, ... } donada per

bn=k=1n{nk}ak,

on {nk} són els nombre de Stirling de segon tipus, que és el nombre de particions d'un conjunt de mida n en k parts. Es tracta d'una transformació de seqüències lineal.

La transformada inversa és

an=k=1n(1)nk[nk]bk,

on (1)nk[nk] és un nombre de Stirling del primer tipus amb signe, on es poden definir els nombres [nk] sense signe com el nombre de permutacions en n elements amb k cicles.

Berstein i Sloane (citats) van afirmar "Si an és el nombre d'objectes en una classe de punts etiquetats 1, 2, ..., n (amb les etiquetes diferents, és a dir estructures etiquetades ordinàriament), llavors bn és el nombre d'objectes amb punts etiquetats 1, 2, ..., n (permetent les repiticions)."

Si

f(x)=n=1ann!xn

és una sèrie formal de potències, i

g(x)=n=1bnn!xn

amb an i bn com més amunt, llavors

g(x)=f(ex1).

De manera similar, la transformada inversa dona lloc a la identitat de funció generatriu

f(x)=g(log(1+x)).

Vegeu també

Referències

  • Plantilla:Cite journal.
  • Khristo N. Boyadzhiev, Notes on the Binomial Transform, Theory and Table, with Appendix on the Stirling Transform (2018), World Scientific.