Bromur d'acetil

Plantilla:Tècnic Plantilla:Infotaula compost químic El compost químic bromur d'acetil és un compost orgànic halogenat amb la fórmula química $\mathrm{C}{\phantom{A}}_2\mathrm{H}{\phantom{A}}_3\mathrm{B}\mathrm{r}\mathrm{O}$ o $\mathrm{C}\mathrm{H}{\phantom{A}}_3\mathrm{C}\mathrm{O}\mathrm{B}\mathrm{r}$. Pot tornar-se groc per exposició a l'aire i té una olor forta. Al bromur d'acetil es pot conèixer amb altre nom i és bromur d'àcid acètic.

Com és habitual per a un halogenur àcid, el bromur d'acetil s'hidrolitza ràpidament en aigua, formant àcid acètic i àcid bromhídric. També reacciona amb alcohols i amines per produir èsters d'acetat i acetamides, respectivament.

Propietats

En entrar en contacte amb l'aigua i l'aire es descompon, i pot reaccionar amb elements orgànics i inorgànics. Reacciona amb aigua, etanol i metanol de forma violenta. El compost ataca als metalls si hi ha presència d'aigua. Aquest compost es pot trobar en estat líquid, és incolor i té una olor acre. No és compatible amb solvents orgànics: bases fortes (com hidròxid de sodi), agents oxidants ni amb èters.

Preparació

Es prepara amb la reacció entre el tribromur de fòsfor i amb àcid acètic: ⁣

3 $\mathrm{C}\mathrm{H}{\phantom{A}}_3\mathrm{C}\mathrm{O}\mathrm{O}\mathrm{H}$ + $\mathrm{P}\mathrm{B}\mathrm{r}{\phantom{A}}_3$ → 3 $\mathrm{C}\mathrm{H}{\phantom{A}}_3\mathrm{C}\mathrm{O}\mathrm{B}\mathrm{r}$ + $\mathrm{H}{\phantom{A}}_3\mathrm{P}\mathrm{O}{\phantom{A}}_3$

Usos

Ús farmacèutic del bromur d'acetil

S'empra com a agent acetilant a la producció de productes químics prims, agroquímics i farmacèutics. S'utilitza com a intermediant a l'elaboració de colorants.

El bromur d'acetil produeix èsters d'acetat i acetamides amb la reacció de diferents alcohols i amines.

Toxicitat

Quan el bromur d'acetil es descompon per escalfament produeix fums tòxics i corrosius com bromur d'hidrogen. El compost es pot absorbir per la inhalació del seu vapor o per la ingestió. És una substància corrosiva i el seu vapor és perjudicial per als ulls, teixits i per als pulmons, per tant, en estat sòlid i gasos. Pot produir irritació a la gargamella i nas, produint tos o falta d'aire. Si es produeix un contacte prolongat o repetit amb la pell pot produir dermatitis. Al medi marí és igual de perjudicial per als éssers vius.