Bus quàntic

Un bus quàntic és un dispositiu que es pot utilitzar per emmagatzemar o transferir informació entre qubits independents en un ordinador quàntic, o combinar dos qubits en una superposició. És l'anàleg quàntic d'un bus clàssic.

Hi ha diversos sistemes físics que es poden utilitzar per realitzar un bus quàntic, inclosos ions atrapats, fotons i qubits superconductors. Els ions atrapats, per exemple, poden utilitzar el moviment quantificat dels ions (fonons) com a bus quàntic, mentre que els fotons poden actuar com a portadors d'informació quàntica utilitzant l'augment de la força d'interacció proporcionada per l'electrodinàmica quàntica de la cavitat. L'electrodinàmica quàntica de circuits, que utilitza qubits superconductors acoblats a una cavitat de microones en un xip, és un altre exemple d'un bus quàntic que s'ha demostrat amb èxit en experiments.[1]
Història
El concepte va ser demostrat per primera vegada per investigadors de la Universitat Yale i el National Institute of Standards and Technology (NIST) el 2007.[2][3][4] Abans d'aquesta demostració experimental, els científics del NIST havien descrit el bus quàntic com un dels possibles blocs bàsics de les arquitectures de computació quàntica.[5][6]
Descripció matemàtica
Es pot construir un bus quàntic per a qubits superconductors amb una cavitat de ressonància. L'hamiltonià per a un sistema amb qubit A, qubit B i la cavitat de ressonància o bus quàntic que connecta els dos és on és el qubit únic hamiltonià, és l'operador de pujada o baixada per crear o destruir excitacions en el el qubit, i està controlat per l'amplitud del biaix del flux de CC i radiofreqüència.[7]