Càrrega de Planck

Plantilla:Infotaula unitat En física, la càrrega de Planck, simbolitzada com $q_P$, és una magnitud de càrrega elèctrica que es defineix en termes de constants fonamentals. És la unitat de càrrega a un sistema d'unitats naturals anomenat unitats de Planck. La càrrega de Planck es defineix com:

$q_P=\sqrt{4\pi {ϵ}_0\hslash c}=\sqrt{2ch{ϵ}_0}=\frac{e}{\sqrt{\alpha }}$

on :

$c$ és la velocitat de la llum al buit,

$h$ és la constant de Planck,

$\hslash \equiv \frac{h}{2\pi }$ és la constant de Planck reduïda o constant de Dirac,

${ϵ}_0$ és la permitivitat del buit

$e$ és la càrrega elèctrica elemental

$\alpha$ = (137,03599911)⁻¹ és la constant d'estructura fina.

El seu valor expressat en unitats del SI és:

$q_P$ = 1,8755459 × 10 ⁻¹⁸ C.

La càrrega de Planck és unes 11,706 vegades més gran que la càrrega elemental, la càrrega d'un electró.